L'accident més greu de funicular de la història va ser a Àustria, on l'any 2000 van morir 155 persones

L'accident del funicular de Glória de Lisboa, que ha causat almenys 16 morts i una vintena de ferits, és un dels més tràgics viscuts a la capital portuguesa durant els últims anys.

Els accidents mortals en funicular, com aquest a Lisboa, són molt poc habituals. De fet, només n'hi ha un que superi la tragèdia.

L'accident d'un funicular més greu de la història va ser l'11 de novembre de l'any 2000 a Àustria. Un ventilador d'aire calent defectuós va provocar l'incendi de l'aparell quan s'enfilava a la glacera de Kitzsteinhorn, a Kaprun. Hi van morir 155 persones i només vuit van sobreviure. 

A Espanya, l'accident més greu es remunta al 25 de juny del 1976 al funicular d'Artxanda, a Bilbao. Per sort no va passar amb públic a bord, sinó que va ser durant les feines de substitució del cable tractor, quan el vagó que era a l'estació superior es va deixar anar i va caure per la via fins a estavellar-se amb el vagó que hi havia a l'estació inferior, com recorda ElCorreo.com. En aquest cas hi va haver sis ferits, cinc dels quals de gravetat. 

El funicular, un mitjà de transport segur

Amb tot, el funicular es considera un mitjà de transport segur, en comparació amb altres opcions. "Tenim més de 200 instal·lacions d'aquest tipus a tot Europa i són transports públics completament segurs, molt més que altres mitjans de transport públic", ha explicat a 3Cat Joan Carles Salmerón, director de Terminus, Centre d'Estudis del Transport.  

"(El de Lisboa) és un transport públic exemplar que no havia tingut fallades tècniques excepte un petit descarrilament del 2018, que va ser poca cosa."

De fet, el descarrilament del 2018 no va causar cap víctima.

El funicular de Glória és un dels quatre que hi ha a Lisboa, i connecta amb el mirador de Sao Pedro de Alcántara, un dels més visitats de la ciutat. Es va posar en funcionament el 1885 i està catalogat com a monument nacional des del 2002.

Malgrat l'any de la seva construcció, Salmerón assegura que la seguretat "no és incompatible amb el funcionament actual", si se segueixen els protocols de manteniment i les inspeccions oportunes, com es fa a tots els mitjans d'Europa. "Per exemple, un funicular com el de Montjuïc, l'usuari es troba que gairebé un mes a l'any està tancat per fer aquesta revisió tècnica".

Un sistema del segle XIX

Els orígens del funicular cal buscar-los, com els del mateix ferrocarril, a les explotacions mineres dels segles XVIII i XIX. El funicular, juntament amb el tren cremallera, són variants de ferrocarril que van ser dissenyades expressament per salvar grans pendents. 

"Un funicular és un sistema com una politja en què hi ha dos vehicles que un puja i l'altre baixa fent de contrapès l'un de l'altre."

"Hi ha un motor elèctric que fa la regulació de la velocitat i l'inici del moviment. I una bona part de la força la fa aquest sistema de contrapès, és com funcionen bona part dels funiculars del món", continua Salmerón.

Per això, a part dels sistemes de frenada, "és molt estrany que un funicular, per molt que es trenqués el cable, hagi agafat la velocitat que ha agafat i hagi acabat estavellant-se contra un edifici", conclou l'expert. 

El director de Terminus creu que la fallada ha de ser tècnica i confia que els informes tècnics i les revisions periòdiques que s'hagin fet aclareixin quina ha estat la causa de l'accident de Lisboa. 

La investigació està oberta i malgrat que l'empresa encarregada del servei assegura que s'han seguit tots els protocols, els treballadors havien denunciat deficiències de manteniment.