L'acord contra el canvi climàtic i les ajudes a l'Àfrica deixen bon regust als líders del G-8 en acabar la cimera

La ciutat alemanya de Heligendamm ha dit adéu als líders del G-8 reunits durant tres dies en una cimera que hauria de marcar un punt d'inflexió. Almenys això és el que es desprèn de la valoració final que ha fet l'amfitriona i presidenta de torn de la UE, Angela Merkel, evidenciant la seva satisfacció pel compromís dels set països més industrialitzats i Rússia de reduir l'emissió de gasos contaminants per frenar el canvi climàtic. També s'han felicitat per haver aprovat una injecció de 66.000 milions de dòlars per combatre les malalties a l'Àfrica. En canvi, tenen l'espina clavada de Kosovo, un tema en què no han acordat cap "full de ruta".
3 min

Un punt d’inflexió, sí. Això és el que creu que suposarà la cimera del G-8 de Heligendamm la cancellera alemanya, Angela Merkel. Diu que no era fàcil arribar a acords tan importants com la lluita contra el canvi climàtic o el compromís d’invertir decidament per eradicar malalties letals massa esteses a l’Àfrica. Però hi ha qui en aquest punt d’inflexió només hi veu fum. Diverses ONG i el mateix Banc Mundial diuen que ara per ara ja s'estan incomplint les ajudes promeses fa dos anys en la reunió del G-8 a Escòcia.

De promeses, o millor dit, de compromisos se n’han adoptat de molt importants pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic. Aquest era el gran cavall de batalla de Merkel abans de la cimera i sabia que no ho tindria fàcil. El president dels Estats Units, George Bush, tot i haver canviat el seu discurs en aquest camp, arribava a Alemanya advertint que la declaració final de la cimera no parlaria de reduir gasos. Merkel va reunir-se amb Bush de manera bilateral abans de la inauguració final i, 24 hores després, ja tenia a la butxaca el compromís dels EUA i de la resta de països de reduir un 50% les emissions de gasos d’efecte hivernacle des d’ara fins al 2050. Val a dir, amb tot, que ni aquest ni la resta de compromisos són vinculants.

L’altre gran front obert dels líders d’Alemanya, els Estats Units, Anglaterra, França, el Regne Unit, el Japó, el Canadà i Rússia ha estat l’ajuda a l’Àfrica. I també en aquest capítol se’n van satisfets. Aquest mateix divendres han aprovat una ajuda de 66.000 milions de dòlars per lluitar contra la sida, la tuberculosi i la malària en aquest continent. I s’ha reiterat que es multiplicaran per dos els recursos destinats a potenciar les economies d’aquests països. El compromís l’han assumit davant alguns líders africans que han convidat a Heligendamm.

Però no tot han estat flors i violes en aquesta cimera. Merkel ha reconegut que hi ha hagut un tema que ha quedat al tinter. Es tracta del futur de Kosovo. En aquest negociat el president francès, Nicolas Sarkozy, havia presentat una proposta segons la qual s’instava serbis i albanokosovars a posar-se d’acord abans de sis mesos. El G-8, però, creu que encara té marge de temps per no pressionar en cap sentit, mentre la tensió se situa entre Rússia i l’ONU arran de la negativa de Moscou a acceptar que el Consell de Seguretat aprovi una resolució en la qual es reconegui la independència tutelada de la província sèrbia.

Bush i Putin, més amics


L’efecte balsàmic dels camps de Heligendamm també ha tingut repercussió en les relacions entre George Bush, el president nord-americà, i el seu homòleg rus, Vladímir Putin. L’un i l’altre arribaven a la cimera amb un foc creuat pel que fa a les intencions de Washington de desplegar el seu escut antimíssils a Polònia i la República Txeca. Putin havia amenaçat d’apuntar els seus míssils a Europa i la tensió semblava perillosa. Però finalment, Putin va proposar arribar a una entesa en aquest contenciós instal·lant un radar a l'Azerbaidjan. Els Estats Units van acollir la proposta amb bons ulls i, ara per ara, aquest també és un tema resolt.

Avui és notícia