L'administració és qui més vulnera els drets de les persones amb discapacitat física
En tot el 2021 es van detectat més de 300 vulneracions de drets entre les persones amb discapacitat física o orgànica, i l'administració pública, que hauria de protegir-les, és qui més incidències acumula.
És el que recull l'últim informe Radar de la Fundació ECOM. La xifra (318) gairebé triplica les vulneracions detectades en l'informe del 2020 (121 vulneracions).
L'Andrés fa 48 anys que va en cadira de rodes arran d'un accident i des de llavors segueix lluitant per aconseguir tenir una convivència normalitzada. Denuncia que no se li permeti que en molts tràmits administratius pugui fer ús de l'empremta per signar i que ho hagi de fer a través d'una altra persona.
Si jo he de dependre d'una persona per gestionar-me la vida, vol dir que soc un esclau. De què m'estan protegint ara, si es posen amb la meva intimitat?
El 2020 va demanar l'ajuda per tenir un elevador al seu vehicle. Com que ho va fer amb l'empremta, inicialment se li va denegar al·legant que la signatura no era correcta. Després de recórrer-ho, se li ha concedit, malgrat que encara no ha cobrat. Ara, el que vol saber és si s'ha resolt el seu cas particular o s'ha modificat la normativa.
Precisament, els drets a l'accessibilitat (18'6), a la protecció social (17'4%) i a la mobilitat (14'2%) són els més vulnerats d'acord amb les dades de l'informe.
Les llistes d'espera eternes per accedir a ajuts, retard en resolucions, desinformació i traves burocràtiques són les barreres amb què topen les persones amb discapacitat.
Els drets socials, dels més castigats
El Kalim, com l'Andrés, també té mobilitat reduïda. En el seu cas, va perdre el negoci arran de la pandèmia i, amb els deutes acumulats, també el seu pis, d'on el van desallotjar.
Amb dues menors a càrrec i sense solució per part de l'administració, va ocupar un habitatge de la Sareb, que no té l'adaptació que ell necessita atesa la seva discapacitat.
A la sala puc cuinar, i a la planta de dalt estan els lavabos i l'habitació. Cada dia he d'arrossegar-me per pujar i baixar.
Com que és un pis ocupat, també li han tallat alguns dels subministraments bàsics.
Té la taula d'emergència aprovada, però -ara per ara- no hi ha un pis amb els requisits que el Kalim necessita perquè es garanteixi el dret a l'accessibilitat.
Els drets a l'habitatge, al treball i a viure d'una forma independent també són dels més vulnerats, constata l'informe.
La Fundació ECOM, però, lamenta que la falta de denúncies continua sent un obstacle per poder saber de manera més profunda la problemàtica de la discriminació que pateixen les persones amb discapacitat física i/o orgànica. Un 55% de les vulneracions no van ser denunciades.
Les dones, les més discriminades
Pel que fa al perfil de les persones que han patit una vulneració, prop de dos terços són dones i la majoria d'elles tenien entre 35 i 64 anys.
Contra tot pronòstic, qui hauria de vetllar pels drets de les persones discapacitades és qui més queixes acumula. Un 65% de les incidències recollides corresponen a l'administració pública, seguida, de lluny, per les empreses i les entitats privades (21%).
Els espais públics on més discriminació es pateix són les oficines d'atenció, els centres sanitaris i el transport públic.
Per tal que no es segueix reproduint, ECOM ha reclamat a les administracions públiques garantir el compliment de les lleis i tenir pressupostos per implementar-les.
També exigeixen desencallar lleis que fa anys que reclama el col·lectiu, com el Codi d'Accessibilitat de Catalunya, que ha de promoure l'accessibilitat universal, i el decret d'assistència personal, per fer possible una vida independent de les persones amb discapacitat.
