Lagarde prepara el terreny per apujar els tipus d'interès aquest estiu

Frankfurt prepara el terreny per apujar tipus d'interès per primer cop en més d'una dècada. La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, ha admès que el gir podria arribar a la reunió de l'organisme d'aquest juliol, més aviat del que estava previst.

A través del seu blog, Lagarde ha donat a entendre que vol començar apujant la taxa d'interès que afecta els bancs que dipositen diners al BCE, i que ara està en negatiu, en el -0,5%.

En els últims anys, aquesta fórmula ha funcionat com una mena de "penalització"; els bancs que prefereixen tenir liquiditat i els diners aparcats sense risc, en lloc de donar crèdits a empreses i famílies, han de pagar una "comissió" del 0,5% al BCE. Això, en teoria, els hauria forçat a finançar l'economia real.

Lagarde ha avançat que, a tot estirar a finals de setembre, aquesta "penalització" -- en vigor des del 2014 -- haurà desaparegut.

En paral·lel, el BCE també apujarà la seva taxa d'interès oficial, que ara encara està situada al 0%, el seu mínim històric. Els mercats financers especulen que això també passarà aquest estiu. De fet, l'índex Euríbor, que serveix com a referència de les hipoteques, ja anticipa aquests eventuals increments, i després d'anys en negatiu ja s'ha col·locat al voltant del 0,35%.

Lagarde nega que aquest gir sigui un "enduriment" de la seva política i prefereix parlar de "normalització", després d'anys de tipus d'interès al mínim històric. Una normalització que serà més abrupta que el previst, davant l'onada d'inflació, que ha forçat els bancs centrals de mig món a tallar l'aixeta del crèdit per frenar la circulació de diners.

El BCE també deixarà d'intervenir massivament en el mercat, a través de compres de deute públic i privat. I això posa pressió a estats com Itàlia o Espanya, més endeutats que la mitjana i molt pendents d'un eventual encariment del cost de finançament.

De fet, aquest dilluns els mercats han reaccionat a les paraules de Lagarde fent pujar la diferència entre el deute espanyol i l'alemany, l'anomenada prima de risc, que ha arribat als 114 punts, el màxim des de maig del 2020.