L'Agència Tributària de Catalunya, d'"estructura d'estat" a nucli del finançament singular

Des que va néixer, el 2007, l'Agència Tributària de Catalunya ha patit dues grans transformacions. La primera va ser el 2017, quan, en ple procés, va passar a ser considerada una estructura d'estat. La segona ha d'arribar amb el finançament singular.

El 2017 feia 10 anys que s'havia creat, però les seves competències eren molt limitades. Els registradors de la propietat, en col·laboració amb l'Agència Tributària espanyola, l'AEAT, s'encarregaven fins llavors de liquidar els impostos propis i cedits.

L'"estructura d'estat"

El llavors conseller d'Economia, Oriol Junqueras, i el seu secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, van impulsar el que havia de ser la nova hisenda catalana a partir de la instauració d'un nou programa informàtic, l'eSpriu, dissenyat per IBM i T-Systems. Havia de substituir el G@udí, molt més limitat.

Es va començar recaptant i gestionant l'Impost sobre les Begudes Ensucrades i es va anar avançant en els altres impostos.

A la tardor del 2017 va finalitzar el conveni amb els registradors, i la Generalitat va poder assumir la recaptació, gestió i inspecció dels impostos propis i cedits com, de fet, ja feien altres autonomies.

Per aconseguir-ho, la plantilla es va haver de duplicar fins a assolir els 800 treballadors. Segons Salvadó, l'objectiu en aquell moment era preparar-se per assumir, quan fos possible, també els grans impostos, com ara l'IRPF.

La idea era desenvolupar un sistema informàtic preparat "per afrontar en un futur les necessitats com a país".

La dificultat de recaptar els grans impostos

Ara, en un escenari polític completament diferent, ressorgeixen les necessitats de dotar de més múscul l'Agència Tributària catalana, en aquest cas per desenvolupar el que preveu l'acord sobre finançament singular entre ERC i el PSC que va permetre investir Salvador Illa com a president de la Generalitat: que pugui recaptar, gestionar, liquidar i inspeccionar tots els impostos, començant per l'IRPF.

Quin és el problema? Doncs que des de l'última gran transformació, la plantilla de l'Agència Tributària de Catalunya ha augmentat molt poc i recaptar els grans impostos ja és més seriós.

Si ara els impostos propis i cedits representen al voltant de 5.000 milions d'euros, passar a recaptar-ne 30.000 (incloent-hi l'IRPF), implica augmentar molt més el personal i també accedir a les plataformes de la hisenda espanyola.

Ara per ara, l'ATC té 875 treballadors, davant dels 4.400 de l'AEAT. S'han anunciat concursos per ampliar la plantilla, però fins i tot així serien insuficients per començar a recaptar ja l'IRPF l'any que ve, com s'havia anunciat en diverses ocasions per part del govern.

A la primera bilateral govern-Estat, que es va celebrar al febrer, es va assolir un acord per fer una prova pilot amb l'impost de matriculacions, però es tracta d'un impost molt petit que no té res a veure amb l'IRPF. Tampoc hi ajuda l'oposició de col·lectius com els inspectors d'hisenda de l'Estat, que preveuen un augment del frau a Catalunya si se segueix per aquest camí.

Gradualitat i encàrrec a l'AEAT

Així les coses, fins i tot els defensors de l'acord han acabat assumint que la gradualitat és l'únic camí. Els pròxims dies, el govern hauria d'anunciar quins passos seguiran a partir d'ara i, en teoria, fixaran un calendari per al progressiu desenvolupament de l'ATC, elaborat conjuntament amb l'empresa INDRA.

La catedràtica d'Economia Pública de la UB Núria Bosch reconeix que sempre havia vist molt difícil poder gestionar l'impost de la renda el 2026.

Bosch veu amb preocupació que els acords de la bilateral de dilluns passat només fan referència a un control de les deduccions que estableix el Parlament de Catalunya: "Això és una cosa molt limitada, es podrà cuidar de la seva part i res més".

I quan es parla d'una "administració en xarxa", la catedràtica admet que no se sap què vol dir: "Entenc que és deixar participar una mica l'agència catalana en la gestió dels tributs".

Davant de tota aquesta indefinició, el també catedràtic d'economia, en aquest cas de la UPF, Guillem López Casasnovas, creu que "qui recapta no és important, el tema és on va la recaptació". És partidari de fer un encàrrec de "gestió per part de la Generalitat en què l'agència estatal tributària faci la feina".

López Casasnovas explica, des de la seva experiència com a president de tribunals d'inspectors, "cada vegada que hi ha una convocatòria, com que hi ha una oposició que és relativament dura, n'entren tres o quatre". Ara mateix hi ha 30 inspectors a l'ATC i 400 a l'AEAT.

D'altra banda, els funcionaris de l'AEAT no veuen tampoc amb bons ulls la possibilitat de passar a formar part de l'agència catalana en un futur.

Davant la falta de concreció del model, López Casasnovas aposta per un sistema que recapti el 100% de l'IRPF i, si cal, que ho faci l'AEAT en nom de la Generalitat i que es deixi de banda l'aspiració de recaptar altres impostos que compliquen molt més el model.

Segons ell, rebent aquests diners a un compte corrent de la Generalitat, ja se sabria des del primer moment amb quants diners es compta. I això també faria molt més fàcil calcular la solidaritat, i fer-ho de manera transparent, de manera que fos "la diferència entre el pes de la renda d'una comunitat i el pes de la recaptació de l'IRPF".

El finançament singular vist des de fora

Aquesta manca de concreció preocupa els experts catalans, però també els d'altres comunitats tot i que per altres raons. Creuen que la seva aplicació tindria un impacte molt negatiu en la solidaritat, en els recursos que reben les altres autonomies. I no comparteixen que la solució sigui més aportació per part de l'Estat.

Ho té molt clar Diego Martínez, catedràtic d'Economia de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla: "Aquesta seria la manera de tancar el circuit financer, però aquest govern espanyol al final està format per tots els ciutadans de l'Estat i, d'una manera o una altra, revertiria --en aquest cas en negatiu-- sobre la resta de ciutadans".

Des de fora de Catalunya el que tenen clar és que "una reducció de l'aportació de Catalunya a les finances de l'Estat a mitjà i llarg termini generaria una reducció dels recursos disponibles per a la resta de comunitats".

Els errors en la interpretació del model

López Casasnovas considera que la postura catalana fa molt fàcil les crítiques: "Quan ens forcem dient que volem tota la recaptació i que ja veurem quina quota de solidaritat fem, això és fàcilment identificable amb aquesta idea d'agafar els diners i córrer."

En la mateixa línia, Núria Bosch creu que moltes d'aquestes crítiques es deriven del fet que des del principi es va equiparar amb el sistema foral, però és diferent del sistema foral.

"El fet de parlar de la cessió de l'administració tributària es va dir que era el sistema foral i, és clar, el sistema foral no agrada perquè és un sistema que no contribueix a la solidaritat", argumenta aquesta experta en finançament autonòmic.

En aquest escenari, reconeix que potser va haver-hi un excés d'optimisme: "Ja en tenim experiència, els catalans; cada vegada que des d'aquí es planteja un model, surten veus crítiques i es fa molt difícil aplicar-lo."

López Casasnovas, que ha format part de nombrosos grups d'experts en finançament, tampoc no és gaire optimista. "Si en 14 mesos no han sigut capaços de parir més enllà que una petita formiga, i aquesta formiga fins i tot la qüestionen els que l'han avalat..."

"La prova del cotó, la important, serà quan això arribi. Si arriba, vistos els tempos de la legislatura", conclou el catedràtic.