L'Ajuntament de Barcelona detecta 800 anuncis de lloguer que neguen el dret al padró
"Molta llum, mobles de qualitat, contracte de 5 anys... Però no es pot declarar ni empadronar-s'hi". És només un dels centenars d'anuncis que neguen el dret i l'obligació a ser empadronat al pis on es resideix habitualment. L'Ajuntament de Barcelona ha detectat 818 ofertes de lloguer o de relloguer d'habitacions on, explícitament, es nega el dret a empadronar-s'hi, contravenint la normativa estatal i municipal.
L'informe, motivat per un reportatge de TV3 , ha analitzat anuncis de 67 portals immobiliaris durant quatre mesos, i ha computat altres realitats: intermediaris que s'ofereixen a empadronar algú a canvi d'una determinada quantitat econòmica o ofertes que inclouen un extra de diners en el lloguer per empadronar.
Què motiva els propietaris a impedir l'accés al padró?
No et pots empadronar ni el contracte es pot passar per la Cambra de la Propietat, més que res perquè, si no, Hisenda m'escanya. És una de les respostes que dona una propietària d'un pis quan és preguntada sobre el seu anunci.
Alguns prefereixen no declarar la renda del lloguer i mantenir el contracte entre privats sense registrar la fiança a l'Incasòl ni comunicar oficialment la posada en lloguer del pis. D'aquesta manera pretenen evitar certs pagaments d'impostos.
D'altres persones, però, impedeixen l'empadronament per una situació d'especial vulnerabilitat. Són llogaters que relloguen habitacions, sovint sense comunicar-ho al propietari, que temen perdre accés a ajudes socials que depenen del nombre de persones que conviuen en un domicili.
Des de l'Ajuntament de Barcelona destaquen que són pors de vegades infundades, ja que des de Serveis Socials poden analitzar el cas i determinar que tot i conviure al mateix domicili no són la mateixa unitat familiar.
De tota manera, reconeixen que cal donar una millor resposta des de les administracions a aquestes situacions de vulnerabilitat.
La possibilitat de negar l'empadronament no existeix legalment perquè en el moment en què estàs dient 'jo no vull empadronar' algú ha d'assumir que està incomplint la normativa, siguin multes administratives o infraccions penals, assenyala Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania i Participació a l'Ajuntament de Barcelona.
Les xifres de l'informe
Deixant de banda les dades registrades a Housing Anywhere, a qui l'Ajuntament s'ha adreçat per carta perquè elimini la possibilitat de filtratge de pisos en funció de si és possible empadronar-s'hi o no, el còmput d'ofertes que neguen l'empadronament s'eleva a 21 en el cas de Barcelona i a 33 en altres ciutats de l'Àrea Metropolitana.
En percentatge es tradueix en el fet que el 18% de casos registrats a Barcelona són d'anuncis que impedeixen l'accés al padró quan es lloga o es relloga un pis. Mentre que la xifra augmenta fins al 45% pels anuncis detectats a les altres ciutats metropolitanes.
Per Marc Serra, aquesta proporció de casos més elevada en altres ciutats indica la necessitat de fer polítiques d'empadronament actiu, que garanteixin l'accés al padró amb figures com la de l'empadronament sense domicili fix, quan un propietari o llogater nega la possibilitat de registrar-se a una tercera persona.
En l'informe també s'han computat 13 casos d'oferiments d'empadronar algú a canvi d'un determinat pagament, que en moltes ocasions arriba als 300 o 400 euros.
Després de l'emissió d'aquest reportatge a TV3, Housing Anywhere ha retirat l'opció de filtrar els pisos segons la possibilitat d'empadronar-s'hi o no. Tampoc hi apareix cap referència a dins dels anuncis. La companyia explica a que la carta que els va enviar l'Ajuntament i l'emissió del reportatge "els ha fet veure que el filtre pot comportar efectes que no desitgen, com el desànim d'algunes persones al veure que o poden empadronar-se on volen". També expliquen que "tothom hauria de tenir l'oportunitat d'empadronar-se a un habitatge".
Els més perjudicats, les persones en situació irregular
L'accés al padró municipal és un pas clau a l'hora de començar el camí cap a la regularització. Sense l'empadronament, el cronòmetre dels tres anys d'estada al país no s'activa. I és l'única eina que es pren per a computar els mesos de residència a Espanya a efectes d'aconseguir posteriorment un permís oficial.
L'empadronament és conegut, alhora, per ser un metadret, és a dir, un dret que obre la porta a l'accés a altres drets, com la possibilitat de ser atès a un centre d'atenció primària o a l'escolarització dels fills al centre educatiu més proper.
Moltes de les ofertes de relloguer d'habitacions impedeixen el registre de qui vol entrar-hi a viure. La Mouna, sense papers i sense opció de treballar amb contracte laboral, explica a TV3 les dificultats que li suposa trobar una habitació a preu econòmic i on no li impedeixin el dret a ser empadronada.
S'ha plantejat pagar 400 euros a un intermediari perquè la registri al seu pis encara que no hi visqui. De moment, però, viu en un pis ocupat a Badalona i l'ha empadronada un grup d'acollida, per evitar així que hagués de pagar a un tercer.
L'Ajuntament de Barcelona recorda que tots els municipis tenen l'obligació d'empadronar les persones que hi viuen i que poden reconduir les situacions de més vulnerabilitat cap a l'empadronament sense domicili fix, registrant-les a un equipament públic. Fins i tot, pels casos de persones que viuen ocupant, de relloguer, en un vehicle o a la intempèrie.
