L'Ajuntament de Barcelona intentarà reforçar el pla contra el sensellarisme amb més recursos territorialitzats
ACN Barcelona - La comissió de drets socials de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dilluns gairebé per unanimitat una proposició per reforçar el pla contra el sensellarisme a la ciutat i per tal que, sobretot, es distribueixin pels diversos districtes més recursos d'atenció a aquestes persones, com dutxes, armariets o menjadors socials. La proposició de JxBcn s'ha transaccionat amb els comuns, i s'ha debatut en una breu sessió extraordinària de la comissió. Hi han votat a favor tots els grups excepte Vox. El PSC també ha acceptat la proposició però ha dit que bona part de les propostes ja s'apliquen i s'han de debatre amb més calma.
La proposició insta el govern municipal presentar durant el març el nou pla contra el sensellarisme, que ha d'incloure mesures específiques per a dones i persones LGTBI, amb espais d'acollida diferenciats i circuits d'atenció especialitzats. Aquest pla, segons el text, hauria d'incloure la creació d'un espai amb consignes/armariets i espais de dutxes i higiene a tots els districtes, així com menjadors socials, equipaments d'atenció i de baixa exigència, ja que les persones sense llar tenen necessitat d'espais per poder deixar les seves pertinences. Aquests serveis han de ser propers per evitar desplaçaments innecessaris i que en aquestes persones sol ser difícil per qüestió de temps i diners. Es prioritzaran els vincles amb les entitats que atenen aquestes persones i els serveis que els hi ofereixen.
També es reclama quadruplicar en quatre anys els habitatges destinats al model 'housing first', que a diferència del model d'escala (caracteritzat perquè la persona sense llar aconsegueix l'habitatge al final del seu procés de recuperació), defensa que perquè una persona sense llar millori primer necessita tenir un habitatge permanent.
Es reclama garantir l'accés al padró a totes les persones en situació de sensellarisme, eliminant traves administratives que impedeixen el seu empadronament i, per tant, l'accés als serveis socials i sanitaris. S'impulsaran accions destinades a la formació i inserció laboral per facilitar la regularització administrativa de persones migrades en situació de sensellarisme, col·laborant amb entitats especialitzades i garantint l'accés a recursos jurídics i socials.
Es revisaran els protocols de coordinació entre els serveis sanitaris i els serveis d'atenció a les persones sense llar, i si s'escau, reforçar-los o crear-ne de nous.
També es vol garantir llits i espais de convalescència per a persones en situació de sensellarisme que per a la seva situació de salut i/o seguiment ho requereixin.
Per últim, es reclama impulsar una visió metropolitana que permeti una coordinació i responsabilització de tots els municipis i la seva atenció des dels serveis socials i sanitaris.
El govern municipal destaca la seva gestió
El govern municipal ha defensat que la ciutat, des de l'Àrea d'Acció Social, té més recursos que mai destinats a l'atenció de les persones sense llar, amb un increment en els darrers anys dels serveis destinats a pal·liar aquest fenomen. El programa municipal d'Atenció a Persones Sense Llar, creat l'any 2015, s'adreça a les persones sense sostre, persones que viuen en equipaments per a persones sense llar, i persones que viuen en habitatges mòbils o caravanes, un grup que, segons ha constatat el Servei d'Atenció Social al Sensellarisme a l'Espai Públic municipal (SASSEP), ha augmentat en els darrers anys fruit de diversos factors com dinàmiques metropolitanes, una tensió històrica en matèria d'habitatge i processos migratoris no reeixits.
Davant les necessitats creixents i els nous perfil i de la població en situació de sense llar l'Ajuntament ha anat adaptant els serveis i dissenyant-ne de nous per donar resposta, destinant en l'actualitat més de 50 milions d'euros l'any, a més d'altres recursos municipals associats al sistema d'allotjaments temporals d'urgència.
En concret, Barcelona ha augmentat el nombre de places d'allotjament per dia fins a situar-se en 2.863, de les quals 1.800 són municipals. També destaca la posada en marxa de nous serveis d'allotjament des del 2022, com els APROP i els centres Mestres Casals i Martorell, Rosario Endrinal, Ali Bei, amb un increment total de 207 places. La ciutat també ha vist incrementats els seus serveis d'higiene en 140 serveis diaris, amb una oferta actual de 285 places, i els serveis de centre de dia també han crescut en 140 places diàries, amb una disposició actual de 375 places simultànies, on en el decurs d'un dia poden utilitzar serveis diürns de més de 1.000 persones.
D'altra banda, la ciutat també ha augmentat les places residencials (s'ha passat de 1.230 places disponibles l'any 2011 a 2.860 places públiques i privades). Tanmateix, es constata que l'increment de places d'allotjament, tot i ser necessari, no és una solució a les situacions individuals i estructurals de falta d'accés a un habitatge assequible, ni atura el flux de persones sense llar que busquen refugi a Barcelona davant l'escassedat d'equipaments i recursos als serveis socials a la resta del país.
També hi ha recursos activats amb una mirada segmentada: com centres de primera acollida per a situacions de sensellarisme femení (amb els centres de Císter-Dones, la Llavor, la Violeta), per a joves migrats sols (Llar d'oportunitats) i de reducció de danys en drogodependències (Centre de primera acollida del Baix Guinardó).
El govern municipal assegura que també s'han fet avenços en la coordinació amb la xarxa de salut amb l'establiment d'un circuit de coordinació per a les altes hospitalàries de salut mental i Programa sense llar. També, s'ha generat un circuit de monitoratge per a la millora de l'atenció a persones sense llar ateses a l'Hospital del Mar, i es participa i es coordina el grup motor per a l'abordatge de malalties mentals de l'Agència Integrada Social i Sanitària.
Finalment, el govern ha establert un circuit d'empadronament sense domicili fix per a persones que manifesten dormir al carrer i no són conegudes pels serveis socials municipals.
En aquest context, i amb la voluntat de pal·liar aquest fenomen, la ciutat de Barcelona demana la implicació de les altres administracions en la gestió d'aquest fenomen. En concret, es demana a la Generalitat la necessitat d'incrementar la dotació econòmica del Contracte Programa amb una fitxa específica per a sense llar que permetia establir una línia de col·laboració econòmica entre Generalitat i municipis. Tot i que representa un avenç l'import econòmic del contracte programa en el 2023 ha estat de 5.619.424 euros l'any, quan l'import destinat pel municipi a la població sense llar és de 50 milions l'any. La Generalitat no reconeix en aquest contracte programa tots els serveis que duu a terme el municipi, quedant no inclosos els serveis de centres de dia, serveis d'higiene i els equips d'intervenció social a l'espai públic
També se sol·licita el desplegament del Marc d'actuació per l'abordatge del sensellarisme i del model català d'acompanyament i atenció a les persones sense llar, així com l'abordatge de les necessitats d'atenció i regularització de les persones sense regularitzar, que sobrepassen les competències municipals, essent l'Estat el principal responsable de l'atenció i articulació dels processos migratoris.
