L'Ajuntament de Barcelona nega haver aturat les multes per incomplir el 30% de pisos protegits

L'Ajuntament de Barcelona nega haver arxivat la desena d'expedients oberts a promotors per incomplir la reserva del 30% d'habitatge protegit a les grans rehabilitacions, com denuncien els Comuns. La portaveu de Barcelona en Comú, Janet Sanz, ha acusat l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, de "complicitat amb el lobby immobiliari" i li ha exigit que doni explicacions públiques sobre l'"estafa" per la manca de multes per incompliments del 30%.

Sanz ha acusat la tinent d'alcaldia d'Habitatge, Laia Bonet, de mentir i ha recriminat al govern municipal que si no hi ha hagut sancions pels incompliments és per manca de voluntat política. 

Minuts abans, Laia Bonet, primera tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, havia assenyalat que "tots els expedients oberts per la normativa del 30% segueixen vius i amb possibilitat d'acabar en sanció". La portaveu dels Comuns li ha respost que quan eren al govern municipal es van finalitzar dos dels 17 expedients incoats i que això demostra que la seguretat jurídica existeix. "Es tracta d'un intent desesperat de tapar l'escàndol", ha manifestat sobre les explicacions de Bonet.

La reacció del consistori municipal ha arribat després que el diari Ara avancés que els promotors que van incomplir la reserva del 30% d'habitatges de protecció oficial a Barcelona no haurien de pagar les sancions milionàries. Aquesta informació, que citava fonts del govern municipal, indicava que s'havien arxivat els expedients sancionadors el setembre del 2023. Les quantitats interposades oscil·laven entre els 419.000 i els 735.000 euros.

"A Barcelona les normes estan perquè es compleixin", ha dit el portaveu adjunt del grup municipal de Junts per Barcelona, Damià Calvet, que ha recordat que l'Ajuntament "té l'obligació de perseguir els infractors". 

Calvet ha afirmat que Collboni és "víctima de la seva pròpia irresponsabilitat" perquè ha tingut temps per a modificar la norma des de l'inici del mandat. "No ho ha fet perquè han primat els càlculs partidistes i les necessitats d'arribar a acords per aprovar pressupostos i ordenances", ha valorat. 

El regidor juntaire ha demanat "arribar fins al final" i ha exigit al govern municipal que "dirimeixi responsabilitats" en cas que "algú no hagi fet la feina que li pertoca".

Les explicacions de l'Ajuntament

Bonet ha detallat que hi ha nou casos detectats de possibles incompliments a l'hora d'aplicar la reserva del 30% fruit d'una inspecció feta el 2022. La tinenta d'alcalde ha detallat que els permisos d'obres demanats pels promotors no s'ajustaven a la normativa i l'Ajuntament va iniciar llavors un procediment de restitució a la legalitat urbanística, que obliga el promotor a sol·licitar el permís correcte. Segons el consistori, es tracta d'incompliments perquè eren obres per a grans rehabilitacions que s'havien tramitat amb un altre tipus de permís. 

En un d'aquests nou casos es va constatar l'incompliment i el cas es va judicialitzar fins que una sentència recent ha donat la raó a l'Ajuntament. Això, ha dit Bonet, permet entomar el procediment sancionador i imposar la sanció que correspon. "Per tant, primer, restituir la legalitat urbanística i sol·licitar el permís corresponent i, un cop s'ha fet això, aleshores tenim totes les eines amb la seguretat jurídica que necessitem per poder, també, imposar la sanció i que no sigui tombada, aquesta sanció, si hi ha un recurs contenciós administratiu."

En els vuit casos restants es podria seguir el mateix camí. A hores d'ara, alguns estan en seu contenciosa i altres en seu administrativa, però tots estan en fase de restitució. Segons Bonet, és la recomanació dels serveis jurídics a l'hora de procedir.

La reacció del Sindicat de Llogateres

El Sindicat de Llogateres ha denunciat en un tuit que "perdonar multes sense cap justificació és prevaricar". En el mateix missatge a la xarxa social X, el sindicat exigeix que "es depurin responsabilitats" i es "recuperin els 25 pisos assequibles que la patronal immobiliària ha robat a Barcelona".

Per la seva banda, la presidenta de la fundació Hàbitat3 i de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, Carme Trilla, ha assenyalat a "Els matins" de TV3 que la llei planteja alguns buits legals que fan més difícil la sanció en el cas de la rehabilitació d'edificis. No obstant això, s'ha mostrat convençuda de la necessitat de reservar el 30 per cent de totes les promocions per a habitatge social.
 

Com ha funcionat la mesura?

La norma que obliga el sector privat a dedicar el 30% dels pisos dels nous edificis i les grans rehabilitacions a fer habitatge de protecció oficial va ser una de les mesures estrella del govern d'Ada Colau. Gràcies a això, fins al 2024 es van incorporar al parc protegit 156 pisos, una desena part del que es preveia aconseguir en un primer moment. Els defensors d'aquesta iniciativa asseguren que això no és ben bé així, ja que els promotors privats van tenir una moratòria de dos anys en què es va construir molt, i no es va començar a aplicar fins al 2021.

Més enllà d'aquesta qüestió, la mesura també està generant debat entre els promotors immobiliaris, que han arribat a proposar fer edificis amb dues portes a Barcelona, per diferenciar els que hi viuen segons les rendes.