L'ANC no es presentarà a les eleccions: el no a la llista cívica guanya per només 98 vots
Redacció
L'Assemblea Nacional Catalana no tindrà llista cívica a les eleccions. Els socis de l'entitat han tombat la proposta per un estret marge. Només 98 vots separen el no del sí.
Segons els resultats que ha fet públics l'ANC, a la consulta hi han participat 7.599 membres. El sí ha obtingut el 48,16% dels vots i el no el 49,45%.
Els resultats els ha anunciat la presidenta de l'entitat, Dolors Feliu, durant l'assemblea general ordinària (AGO) que s'ha celebrat a Taradell.
Feliu ha deixat clar que el resultat és vinculant, malgrat el frec a frec: "El que decideixen els socis és vinculant i, per tant, el projecte no es presentarà a les pròximes eleccions".
Tot i això, Feliu considera que l'opció favorable a la llista cívica ha tingut prou suports i que pot suposar "un clar avís als partits".
"Volem més que mai eleccions plebiscitàries."
A més, ha avisat que "avui no s'ha acabat res".
L'avançament electoral, al mig del procés
L'1 de març va començar la consulta interna perquè els socis decidissin si impulsaven una llista cívica a les eleccions al Parlament. Quan es va començar a votar, es preveien els comicis per al febrer del 2025, però el dia abans de tancar les votacions telemàtiques i presencials es va saber l'avançament electoral.
Feliu creu que aquesta coincidència "de ben segur ha influït en el resultat final".
La pregunta que se sotmetia a consulta era: "Estàs d'acord que l'Assemblea impulsi la Llista Cívica per la Independència a les pròximes eleccions al Parlament, per tal de fer efectiva la independència?".
Tensió a l'organització
La llista cívica és un projecte impulsat per la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu. I ha fet aflorar novament tensions dins l'entitat, amb manifestos, denúncies internes i fins i tot dimissions.
El 31 de gener, més de 130 càrrecs i excàrrecs de l'entitat van presentar un manifest en què denunciaven que la llista incomplia els estatuts de l'entitat, el codi ètic i el full de ruta vigent.
També hi va haver una denúncia interna davant del comitè deontològic per parts de personalitats com Lluís Llach, fundadors de l'Assemblea i per quatre exvicepresidents, entre ells Jordi Pesarrodona, que va dimitir del càrrec fa un any.