L'aranès resisteix, però recula en ús social: només un 17% el parla de forma habitual
Unes 2.200 persones parlen l'aranès de forma habitual a la Vall d'Aran. Són dades de la darrera enquesta d'usos lingüístics, corresponents al 2023, que acaba de publicar l'Idescat.
Segons Política Lingüística de la Generalitat, el nombre absolut de parlants d'aranès es manté si la comparem amb les enquestes anteriors (del 2018, 2013 i 2008).
Però si ens fixem en els percentatges, el cert és que l'ús social de la llengua pròpia d'Aran cau un 3% i se situa en un 16,8%, i augmentaria fins al 23,4% quan l'aranès és la llengua d'ús habitual però es combina amb altres llengües.
Aquest manteniment del nombre de parlants combinat amb la baixada de l'ús social s'explicaria per l'augment de població nouvinguda i l'increment del patró en nombres absoluts.
En el període 2018-2023 la població aranesa ha augmentat un 5,6%. Dins d'aquest percentatge, la població nascuda a l'estranger ha pujat un 15,1%. Com apunta el lingüista Jordi Suïls, subdirector de Política Lingüística a l'Alt Pirineu i Aran:
El nombre de parlants es manté. No hi ha un procés de substitució lingüística, encara que, evidentment, la llengua perd espais d'ús social perquè el guanyen altres llengües, especialment el castellà.
El lloc de naixement com a variable
L'estudi incorpora, per primer cop, el lloc de naixement dels enquestats, i aquesta, segons Política Lingüística, és una dada clau per entendre quin lloc ocupa l'aranès en un territori on el 65% dels habitants ha nascut fora de la Vall d'Aran.
"És una dada molt important, perquè ens permet tenir una imatge molt més clara del rol que juguen les procedències i els orígens en relació amb el comportament lingüístic", afirma Jordi Suïls, subdirector territorial de Política Lingüística a l'Alt Pirineu i a l'Aran.
Així, l'enquesta diferència entre els nascuts a l'Aran, a Catalunya, a l'Estat i a l'estranger. I aquí les dades són clares: els enquestats nadius mantenen els percentatges més alts a l'hora d'entendre, parlar, llegir o escriure l'aranès. Per tant, l'ús social de l'aranès se sosté, sobretot, a través dels parlants nadius:
El saben parlar, però no el parlen
L'enquesta aporta també dades que inviten a pensar. El 53,6% dels enquestats afirmen que saben parlar l'aranès. Però només un 23,4% el parlen de forma habitual.
I si ens fixem en la franja d'edat més jove, la que se situa entre els 15 i els 29 anys, tres quartes parts dels enquestats saben parlar l'aranès, però només un 36,3% ho acaben fent.
Què passa, per tant, amb aquest 30% de la població general que podria parlar l'aranès en el seu dia a dia però que no ho fa? "És necessari analitzar a fons els resultats. Ens cal saber quins són els motius que fan que aquest 30% de parlants habitual no utilitzen la llengua i també ens cal impulsar accions, amb el suport de la Generalitat, per visualitzar que l'aranès també és útil com a llengua de treball i de carrer", apunta la síndica d'Aran, Maria Vergés.
Els reptes
El futur de tota llengua passa per les generacions més joves, aquelles que l'han de mantenir i transmetre en un futur. Com es desprèn de l'enquesta, el sistema d'immersió lingüística de l'escola aranesa ha donat els seus fruits. I la transmissió de pares a fills augmenta i se situa al 28,7%.
"La transmissió entre pares i fills ens fa pensar que la transmissió no retrocedeix, sinó que guanya. La comunitat de parlants d'aranès autòctona es manté forta perquè és una comunitat compacta on les relacions tradicionals entre famílies es manté ferma", subratlla Suïls.
Ara bé, Generalitat i Conselh coincideixen en un fet: no es pot situar únicament el focus, ni la responsabilitat, en les noves generacions, sinó que també cal trobar vies per incorporar els nouvinguts com a parlants habituals, com apunta Vergés:
Que la llengua sigui més present també passa perquè els nouvinguts vegin en la llengua un element d'ascens social.
L'enquesta d'usos lingüístics sobre l'aranès es fa cada 5 anys i ha comptat amb una mostra de població de 422 persones. Una xifra que, segons la cap de l'executiu aranès, no permet reflectir del tot la realitat sobre la llengua. Per això, afirma que "s'està treballant per crear una enquesta pròpia i específica per a la Vall d'Aran".
Primeres reaccions
Una de les primeres reaccions a les dades sobre aquesta d'Usos Lingüístics sobre l'aranès ha arribat per part de l'Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, l'òrgan normativitzador de la llengua pròpia d'Aran.
"Estem preocupats. És evident que l'ús social de la llengua recula i que el gruix de parlants és cada cop més envellit", afirma Jèp de Montoya, el seu president. "L'impacte migratori és determinant i la realitat ens diu que la majoria de nouvinguts adopta el castellà com a llengua del dia a dia", afegeix.
Montoya estén la mà a les institucions competents per "treballar conjuntament" en la promoció i aprenentatge de la llengua.
