L'article de Josep Cuní: "Biografia"
Jimmy Carter ha vingut a recollir el Premi Catalunya. I a parlar en una església evangèlica de Terrassa. I a dialogar amb Javier Solana. I a ser accessible als mitjans de comunicació que hem pogut constatar la seva afabilitat després que duríssims controls previs de seguretat revisessin fins al darrer racó de TV3 per on havia de passar i la cadira on havia de seure. Fins a 19 persones acompanyant un "former President" dels Estats Units, premi Nobel de la Pau 2002 i condecorat i reconegut amb una llarga llista de distincions internacionals per tot el que fa com a mediador en els conflictes mundials.
2 min
Un home que va voler impregnar la seva política exterior del sentit humanista que ell sempre havia defensat però que li ha donat més fruits després del mandat que durant els quatre anys al despatx oval (1977-1981). Perquè va ser aquesta "debilitat" a parer de bona part dels ciutadans del seu país i que va impulsar la força del fenomen Reagan posterior, el que el va lligar de mans quan l'Iran de Khomeyni va retenir durant mesos els treballadors de l'ambaixada a Teheran en un llarg episodi conegut com "la crisi dels ostatges".
I tot després d'haver donat suport a la caiguda del xa o haver estat a favor de la de Somoza a Nicaragua donant ales als sandinistes que després van enfrontar-se obertament als Estats Units com ho van fer també els aiatol·làs. Per això, ell encaixa amb un somriure als llavis la pregunta de si es considera millor expresident que no pas titular de la Casa Blanca. I ho refuta amb la senzillesa de qui imparteix una de les seves catequesis proposant un món millor.
Aquesta és la raó dels premis: les intencions, perquè els seus afanys han quallat poques vegades. Fins i tot es va proposar per a Aznar per ser mediador amb ETA. Això el fa "un bon americà" davant l'esquerra catalana. En conseqüència, la cara amarga de la seva biografia no consta en les narracions oficials.
I tot després d'haver donat suport a la caiguda del xa o haver estat a favor de la de Somoza a Nicaragua donant ales als sandinistes que després van enfrontar-se obertament als Estats Units com ho van fer també els aiatol·làs. Per això, ell encaixa amb un somriure als llavis la pregunta de si es considera millor expresident que no pas titular de la Casa Blanca. I ho refuta amb la senzillesa de qui imparteix una de les seves catequesis proposant un món millor.
Aquesta és la raó dels premis: les intencions, perquè els seus afanys han quallat poques vegades. Fins i tot es va proposar per a Aznar per ser mediador amb ETA. Això el fa "un bon americà" davant l'esquerra catalana. En conseqüència, la cara amarga de la seva biografia no consta en les narracions oficials.
