L'Arxidiòcesi de Barcelona es divideix en 7 arxiprestats i crea 44 comunitats pastorals a partir de setembre
ACN Barcelona - L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha signat aquest dilluns un decret per reestructurar l'organització pastoral i territorial de l'arxidiòcesi, que entrarà en vigor el proper 8 de setembre. A partir d'ara, el territori es dividirà en 7 arxiprestats i aquests se subdividiran en 44 comunitats pastorals, que englobaran les 199 parròquies de les comarques del Barcelonès, el Maresme fins a Caldes d'Estrac, a més d'Esplugues i Cornellà de Llobregat, i Sant Joan Despí, al Baix Llobregat. Els arxiprestats ja existien ara, però se n'ha reduït el nombre i s'han equiparat a les actuals zones pastorals. El decret estableix que tot el que faci la comunitat pastoral no cal repetir-ho a l'arxiprestat i a la inversa.
Un dels set arxiprestats és el de Barcelona Centre, centrat a Ciutat Vella, l'Esquerra de l'Eixample i la Sagrada Família, amb 8 comunitats pastorals i 36 parròquies, que n'inclouen algunes de simbòliques, com per exemple Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, la basílica de la Mercè, Santa Anna, Mare de Déu de Betlem, Sant Josep Oriol o Puríssima Concepció. L'arxiprestat de Barcelona Nord inclou 8 comunitats pastorals i 30 parròquies, i abasta els barris de Gràcia, Vilapicina, la Guineueta, Horta, el Carmel i Vall d'Hebron. El de Barcelona Oest abasta 4 comunitats pastorals i 19 parròquies dels barris de Sant Gervasi, la Bonanova, les Corts, Sants, Sarrià, Pedralbes i Collserola, com el Sagrat Cor del Tibidabo. Barcelona Est té 7 comunitats pastorals i 33 parròquies del Poblenou, la Vila Olímpica, la Verneda, Sant Martí de Provençals, el Clot, Sant Andreu, Roquetes, Via Júlia, Vallbona, Meridiana i Sant Adrià de Besòs.
L'arxiprestat del Llobregat inclou 5 comunitats pastorals i 29 parròquies dels barris de Sants, la Marina i Collblanc de Barcelona, a més de l'Hospitalet, Cornellà i Esplugues de Llobregat. L'arxiprestat del Barcelonès té 5 comunitats i 27 parròquies de Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet, al Barcelonès, a més de Montgat i Tiana, al Maresme. Finalment, l'arxiprestat del Maresme compta amb 7 comunitats pastorals i 25 parròquies del Masnou, Premià, Vilassar, Mataró, Argentona i Sant Andreu de Llavaneres.
Tal com explica el decret, "la realitat humana, social, cultural i eclesial del moment present fa que també hagi sortit la pregunta de com organitzar-se millor, tant pastoralment com territorialment, per respondre al repte d'anunciar l'Evangeli en una societat més complexa i secularitzada". Omella afirma que la nova configuració que aquest decret aprova no pretén anul·lar les realitats ni la vida de les parròquies, "que continuen sent indispensables", sinó integrar-les en una estructura que les ajudi a afrontar els reptes del món actual.
Arxiprestat i comunitat pastoral
L'arxiprestat es defineix com una demarcació territorial formada per un conjunt de comunitats pastorals i les seves parròquies corresponents. És una comunitat de comunitats i és on s'integren i es complementen totes les forces apostòliques, sense que cap d'elles perdi per això la seva pròpia naturalesa.
Cada arxiprestat estarà liderat per un arxipreste, que té les funcions de vicari episcopal al seu territori i és nomenat per l'arquebisbe per un període de quatre anys renovables, després de consultar amb el consell pastoral i els seus preveres i diaques. No cal que sigui un rector d'una parròquia ni moderador d'una comunitat pastoral. Aquest arxipreste presidirà el consell pastoral arxiprestal, que també estarà format pels moderadors de les comunitats pastorals i altres membres de l'Església de la zona.
La comunitat pastoral és una comunitat de fidels configurada com una agrupació de parròquies limítrofes, partint d'un territori amb identitat social i sociològica tan homogènia com sigui possible. Aquestes agrupacions estan cridades a formar una comunitat cristiana, que es guia per criteris evangelitzadors i pastorals comuns, en clau missionera, i és confiada als rectors i als altres preveres i diaques que hi puguin estar adscrits, amb la participació activa dels laics i les laiques, i també dels consagrats i les consagrades que poden haver-hi en el territori.
La comunitat pot tenir una parròquia de coordinació i tindrà un equip de preveres i diaques que coordinarà les activitats al territori, amb un coordinador o moderador que presidirà el consell pastoral. Les comunitats hauran de garantir les celebracions de misses i altres cerimònies, la catequesi i accions caritatives i socials. Cada parròquia mantindrà la seva capacitat jurídica i econòmica, però s'haurà de coordinar amb les altres parròquies de la seva comunitat.
