L'Assemblea de Catalunya, 50 anys després, a través d'alguns dels seus protagonistes

El fenomen democràtic conegut com a "Transició ha estat analitzat, a grans trets, com un èxit col·lectiu centralitzat per un seguit de figures de transcendència històrica innegable, però bandejant un munt d'iniciatives populars que també van contribuir al canvi polític. Una d'elles, la constitució de l'Assemblea de Catalunya, ara fa 50 anys.

Recuperem la veu i la memòria d'algun d'aquells líders que, en la clandestinitat, van formar part d'aquest capítol principal del catalanisme polític.

La unió catalanista i antifranquista

50 anys després d'aquell matí de diumenge del 7 de novembre de 1971, en què unes tres-centes persones es van reunir a l'església de Sant Agustí, al Raval de Barcelona, tant d'amagat que ni la policia del règim ho va saber, recordem les veus d'alguns dels protagonistes d'aquella trobada. Una assemblea clandestina de la societat catalana, disfressada de missa de diumenge, que va establir els tres punts bàsics de la reivindicació de tot el catalanisme en aquells moments.

• recuperació dels drets fonamentals
• amnistia per als presos i exiliats polítics
• restabliment de les institucions catalanes com a via per arribar a l'exercici del dret d'autodeterminació

Amb aquests elements bàsics es va unir tota l'oposició al franquisme i es van organitzar alguns dels esdeveniments més importants d'aquells anys de clandestinitat fins a la mort del dictador espanyol. Uns anys marcats per les detencions -com la d'"els 113" a l'església de Maria Mitjancera a Barcelona- i per les manifestacions, com les del Primer de Maig a Sant Cugat l'any 1973, i les de l'Onze de Setembre. En especial, la del 1977 a Sant Boi, ja amb al dictador enterrat al Valle de los Caídos.

Aquest és el resum del que va ser l'Assemblea de Catalunya fins que la democràcia va portar la disputa partidista i la desaparició de la unitat política.

La unitat encara és clau

Una unitat que alguns dels seus protagonistes, els líders de la clandestinitat, encara reclamaven mentre van estar actius, en les diverses commemoracions que s'han fet durant aquest últims 50 anys i que encara podem recordar gràcies als arxius.

Per exemple, Lluís Maria Xirinacs, filòsof i sacerdot (1932-2007), va ser uns dels activistes més coneguts durant la Transició. Del dia de la trobada a la nau central de l'església de Sant Agustí en recordava, a principis dels 2000, l'àmplia representativitat que hi havia.

"Va ser un acte solemne, valent, d'una gran representativitat dins la clandestinitat. No era una cosa de masses, però representava molts territoris, molts barris, moltes institucions, associacions de veïns, molts col·legis professionals, partits i sindicats... Una cosa no sé si única en la història, però realment sorprenent en un règim de clandestinitat."

Joan Raventós, el polític del PSC (1927-2004), president del Parlament de Catalunya durant la commemoració del 25è aniversari de l'Assemblea, va recordar quina va ser la seva força .

Mai fins aleshores no s'havia aconseguit mobilitzar tanta gent, tan diversa i durant tant de temps amb un objectiu comú. Aquesta va ser la gran força de l'Assemblea. La capacitat de fer de catalitzador del sentiment popular."

El productor i crític cinematogràfic Pere Ignasi Fages (1942-2012) també va participar en aquella trobada a principis de novembre de 1971. Anys després ens va recordar que el suport exterior a l'Assemblea.

"Es van crear grups de suport a l'Assemblea de Catalunya allà on hi havia emigració, nuclis de catalans arreu d'Europa i Amèrica, es van recollir signatures, es va fer pressió sobre les ambaixades... jo diria el repertori clàssic de l'acció a l'exterior."

Fages posava en relleu la sorpresa del règim davant d'una actuació tan agosarada de l'activisme polític, durament reprimit pel franquisme.

Antoni Gutiérrez Díaz (1929-2006) tenia una ordre de recerca i captura de la policia franquista el novembre de 1971. Per la seva rellevància pública i per ser uns dels fundadors, sempre va ser dels més sol·licitats per fer-ne una glossa en els successius aniversaris.

El dirigent del PSUC, a qui s'atorga la paternitat del nom d'Assemblea de Catalunya, ens va fer una breu i contundent anàlisi històrica per comprendre la pujança política de Catalunya respecte d'altres zones d'Espanya i el sentiment d'unitat en la lluita contra la sanguinària dictadura franquista. Per "Guti", enlloc d'Espanya no hi va haver res similar a l'Assemblea:

"Catalunya sempre s'havia sentit ocupada pel franquisme. No que haguessin perdut els uns i guanyat els altres, com succeïa a la resta d'Espanya. Que a Catalunya havia perdut Catalunya. I aquest fet produïa un estat d'opinió que facilitava aquesta acció unitària. I un grau de maduresa política en front del franquisme molt més gran que en altres llocs."

En el 25è aniversari, Gutiérrez demanava recuperar la memòria històrica fins i tot com un punt de referència per a futures reivindicacions.

Xavier Folch (1938-2021). L'editor també va ser entre els tres-cents fundadors de l'Assemblea de Catalunya i acudia a totes les commemoracions. Per l'activista, l'Assemblea "va ser una escola de democràcia... en alguns moments, fins i tot, una prefiguració del Parlament".

El filòleg Jordi Carbonell (1924-2016), membre de l'independentisme primigeni, va també acabar militant a Esquerra Republicana. Fidel al seu ideari i convençut que sense unitat l'independentisme no avançaria mai, ens recordava en un dels aniversaris de l'Assemblea la fragilitat del país:

"Avui encara tenim aquesta necessitat, i de compaginar diverses tendències, que tots tenen dret a existir, però que s'han de posar d'acord per defensar el país. Perquè el país està en perill avui com ho estava aleshores."

També l'historiador Josep Benet (1920-2008), com tants d'altres, ens va deixar una frase per recordar la importància històrica d'aquella iniciativa política i social unitària de principis dels anys 70, en plena dictadura franquista, advertint que "potser en alguns moments caldrà tornar a treballar amb aquell esperit unitari". Benet, en el 30è aniversari de l'Assemblea, ens va dir que lamentava que amb les primeres eleccions democràtiques desaparegués aquella unitat i la mateixa Assemblea.