L'assessor fiscal dels Pujol diu que van regularitzar els diners a Andorra "ràpid i corrents"
Després d'un mes d'aturada, l'Audiència Nacional ha reprès aquest dilluns el judici a la família Pujol amb la declaració de nous testimonis, entre els quals l'assessor fiscal dels Pujol, Joan Anton Sánchez Carreté.
A preguntes del fiscal, ha detallat com es va fer la regularització dels diners que l'expresident i els seus set fills tenien a Andorra sense declarar.
El procés es va fer "ràpid i corrents" amb documentació "parcial" dies abans de la confessió de Pujol, el juliol del 2014. Va ser aleshores quan va saber, ha assegurat, que tenien comptes a l'estranger, tot i que era assessor fiscal de l'expresident des del 1983.
La petició li van fer els advocats de la família, Xavier Melero i Albert Carrillo, en una reunió a principis de juliol en què van assistir tots els fills de Pujol excepte el primogènit, Jordi Pujol Ferrusola. L'expresident tampoc hi era.
Aquell dia el diari El Mundo havia publicat unes captures de pantalla amb moviments bancaris de Marta Ferrusola i quatre fills a la Banca Privada d'Andorra, document que la defensa diu que es va obtenir il·legalment per l'anomenada policia patriòtica.
Un llapis de memòria clau en el cas
El paper de Sánchez Carreté és clau en el judici perquè en un escorcoll al seu despatx ordenat per l'Audiència Nacional, l'octubre del 2015, es va trobar un "pendrive" amb informació dels comptes bancaris de tota la família.
El contingut d'aquell llapis de memòria va ser crucial per a les acusacions, però les defenses demanen la nul·litat de la prova perquè la interlocutòria judicial només autoritzava accedir a informació de Pujol Ferrusola i la seva dona, però no de la resta de la família.
En aquest sentit, l'assessor fiscal ha donat suport a les tesis de la defensa i ha dit que va entregar el llapis de memòria "amb la creença que es compliria la interlocutòria" del jutge.
A la declaració Sánchez Carreté també ha explicat que el seu despatx feia l'assessorament fiscal de les empreses del primogènit dels Pujol, no la comptabilitat.
Per això, ha dit que no supervisaven si els ingressos eren per serveis prestats realment o podrien amagar comissions irregulars, com sostenen les acusacions del cas.
Els altres testimonis
A la sessió d'aquest dilluns també ha intervingut Jordi Puig Godes, germà de l'exconseller Felip Puig, que ha admès que feia negocis amb Jordi Pujol Ferrusola sense signar contractes i amb base a pactes verbals sobre comissions a canvi de l'èxit en operacions empresarials en països en vies de desenvolupament.
La Fiscalia l'ha citat per donar explicacions sobre les factures de la seva empresa a societat vinculades al primogènit dels Pujol, perquè sospita que podia haver encobert el blanqueig de fons i el pagament de comissions il·legals.
Un altre dels testimonis, l'advocat Vicente Luis Agramunt, ha declarat que va ajudar Jordi Pujol Ferrusola a constituir una societat a Costa Rica, però desconeixia quina activitat feia.
Per la seva banda, l'empresari Salvador Heras, amic de la família, ha admès que va pagar uns 14,5 milions de pessetes al primogènit els anys 90 per un assessorament de projectes a Barcelona.
L'últim a declarar ha estat l'exdirectiu de TMB Ignasi Armengol. Tot i que el fiscal li ha ensenyat uns correus on parla d'un conveni amb una empresa de Pujol Ferrusola, ha dit que no recordava els detalls i que confia en la feina dels tècnics.
Fins dijous hi ha previstos una vintena més de testimonis, tot i que en la sessió d'aquest dilluns ja se n'han descartat tres dels programats. Tots han declarat per videoconferència.
L'expresident Jordi Pujol i els seus set fills estan acusats d'associació il·lícita i blanqueig de capitals. La Fiscalia demana penes d'entre 8 i 29 anys de presó en un cas en què també s'acusa una desena d'empresaris.
