L'atenció a la salut mental a Europa és escassa i insuficient: "Un suspens general"

Pacients i familiars fa anys que ho viuen i se'n queixen: falten recursos per atendre la salut mental.

I ara, a aquesta realitat, s'hi han posat xifres amb mètode científic. Un estudi on hi ha participat el Dr. Jordi Alonso, coordinador del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar i catedràtic de Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra, ha fet una revisió sistemàtica dels articles publicats els últims 25 anys en 54 països europeus de l'àmbit de l'OMS --l'Organització Mundial de la Salut-- que inclou alguns països fora de la Unió Europea.

Han calculat la bretxa de tractament, o sigui, "quanta gent, tenint-ne necessitat, no ha estat atesa, o no ha estat ben atesa".

Són persones que compleixen els criteris de tenir un trastorn mental, però no han utilitzat cap servei sanitari per tractar-lo.

Evidentment hi ha diferències entre països. Els que inverteixen menys en salut i tenen menys esperança de vida també destaquen per tenir l'atenció a la salut mental més desatesa. N'hi ha alguns on el percentatge de persones amb una patologia mental que reben algun tipus de tractament és pràcticament nul.

I tot i que hi ha altres països on l'atenció és millor, el Dr. Jordi Alonso és contundent a l'hora de posar nota:

I les dades empitjoren encara més quan es fixen si el tractament rebut és amb la "intensitat i qualitat" necessàries, perquè només un terç l'han trobat "mínimament adequat".

Les patologies més greus

La psicosi és el que més i millor s'atén. No els ha sorprès. "Els més greus són els que tenen més probabilitat d'atenció sanitària, això és evident", explica el doctor Alonso.

A la majoria de països, la cobertura és de més del 90%. Una bona dada que contrasta amb la resta de trastorns. Alguns exemples són els de Bèlgica, on el 36% de les persones amb depressió major han rebut algun tractament, però només un 11% l'han rebut adequadament. El trastorn per ansietat s'atén un 47% a Suècia, però només un 7% a Bulgària. I on es troben les pitjors dades és en l'atenció de les persones que abusen de drogues i alcohol.

I a Catalunya?

A l'estudi no s'han centrat a analitzar específicament com s'està fent a Catalunya. Però creuen que es poden extrapolar les dades d'Espanya, on:

• Una de cada tres persones que té un trastorn psiquiàtric rep algun tractament.
• En depressió major és un 28%, però només un 18% té l'abordatge necessari.
• I l'ansietat, un 29,5 i un 12%.
• En el consum de drogues i alcohol, només un 5,2% rep el tractament adequat.

Comparant amb la resta de països estudiats, estem a la part alta dels resultats, però per sota d'altres del nord i centreeuropeus.

A Catalunya s'han fet esforços per transformar la manera d'atendre la salut mental amb el pla director de salut mental i addiccions amb un pla d'integració a l'atenció primària i comunitària i focalitzant en la prevenció.

Tot i això, el doctor Alonso assegura que continuen faltant professionals especialitzats per atendre-ho sobretot psicòlegs, treballadors socials i d'infermeria: "Té bastant endreçats els papers, les estratègies i la manera d'organitzar-se. Tot i això, no és suficient per donar sortida a un increment de la demanda als problemes de salut mental".

Hi ha atenció pública de qualitat, però el problema són les llistes d'espera: "Hi ha un coll d'ampolla de llista d'espera que limita molt i no arriba a les necessitats existents", conclou el doctor Alonso. Per això reclamen més finançament.

Manca d'estudis i recerca

El primer que es van trobar quan van començar l'estudi és, precisament, que falten estudis i recerca. "Hi ha una manca de dades molt important tant per països com per trastorns", diu el doctor Alonso.

La salut mental està poc estudiada i caldria fer més recerca. Hi ha pocs articles científics sobre la matèria: "De més de 3.000 documents que vam revisar, només 45 donaven dades quantitatives", afegeix.

I els científics saben què vol dir això: si no hi ha una "bona radiografia", com sí que es fa amb moltes altres malalties, "no es pot avançar en el seu tractament". El coordinador del Grup de Recerca en Serveis Sanitaris de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar lamenta que la psiquiatria "no ha estat al centre del sistema sanitari pràcticament mai".

Objectiu de l'OMS

El conjunt de les dades "posen en perill l'objectiu de l'Organització Mundial de la Salut d'assolir un increment del 50% de la cobertura de tractament".

L'estudi el signen investigadors de l'OMS, de la Universitat de Verona, de la London School of Economics, del King's College de Londres i de la Global Mental Health Peer Network. I s'ha publicat a The Lancet Ragional Health Europe.