L'Audiència de Barcelona envia a judici 46 policies per les càrregues de l'1-O

L'Audiència de Barcelona envia a judici 46 policies nacionals per les càrregues de l'1-O en diverses escoles de la capital catalana.

En una interlocutòria, el tribunal ha validat la decisió del titular del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, que considera que hi ha prou indicis de delictes de lesions i contra la integritat moral per portar el cas a judici.

"La qualificació jurídica indiciària que atorga la interlocutòria als fets descrits va més enllà de simples delictes de lesions i apunta clarament que algunes conductes podrien ser incardinades en el delicte contra la integritat moral comès per funcionari públic"

En el cas que s'aprovés la llei amnistia, en quedarien fora les actuacions policials que poguessin ser qualificades de delicte de tortures i altres m precisament, contra la integritat moral i el de detencions il·legals.

El tribunal diu que hi ha prou indicis que indiquen que es podrien haver comès abusos policials contra les persones que es concentraven als llocs de votació. Conclou que el compliment del deure no els impedeix haver pogut cometre un delicte. A més, retreu a alguns policies que asseguressin que no eren al lloc dels fets, tot i que les imatges ho desmenteixin.

L'Audiència ha descartat, doncs, els recursos de les defenses i de la Fiscalia d'arxivar la causa contra els agents, que finalment s'hauran d'asseure al banc dels acusats. L'Audiència també avala que siguin jutjats alguns comandaments que podrien haver donat ordres de càrregues desproporcionades.

El tribunal refusa encausar més policies

Ara bé, el tribunal també ha refusat la petició de les acusacions d'encausar més policies. La interlocutòria del jutjat arxiva la causa per a 21 agents més, malgrat els recursos que van presentar Òmnium, Irídia i l'ANC.

L'Audiència també ha confirmat que s'aparti la Generalitat com a acusació popular.

Les entitats ho celebren

Òmnium Cultural i Irídia, que són acusacions populars, consideren que aquesta decisió és "un nou gran pas endavant per acabar amb la impunitat de la violència policial", que no només va ser "desproporcionada", sinó també "delictiva".

Segons les entitats, amb el procediment també es reconeix el paper imprescindible de la societat civil com a eina de protecció de drets humans.