L'augment de la temperatura del mar sobrepassa l'escalfament global: al Mediterrani, més que enlloc
Un informe internacional alerta que el ritme a què s'escalfen els mars sobrepassa fins i tot el de l'escalfament global, i ho atribueix a la crisi climàtica, especialment a l'ús de combustibles fòssils.
El Mediterrani és el mar que ha registrat les pitjors xifres, amb fins a sis graus al juny per sobre del normal i amb onades de calor marines que també han batut rècords per arribar abans que mai.
Claire Bergin, investigadora de la Universitat de Maynooth (Irlanda), explica que "les regions del Mediterrani s'estan escalfant encara més ràpid, amb aproximadament 2,9 graus més a l'est i 3,4 a l'oest".
Això és més del doble de l'escalfament global de la Terra i més del triple de l'escalfament dels oceans.
Efectes del mar a terra ferma
Els efectes de la calor marina són molt greus i sobrepassa del medi aquós. Poden desencadenar tempestes sobtades, molt intenses i amb gran capacitat destructiva terra endins, com detalla Catherine Gregori, investigadora de la Universitat de Berna (Suïssa):
Les temperatures de la superfície del mar molt càlides proporcionen energia addicional perquè les tempestes puguin perdurar molt més temps.
En aquest sentit, els autors de l'estudi consideren que la dana de València del 2024 és un dels efectes de les altes temperatures del Mediterrani occidental.
A curt termini, l'escalfament marí provoca humitat extrema especialment a les zones properes a la costa, que afegeixen encara més estrès tèrmic durant les onades de calor terrestres.
La humitat, que ve de l'oceà pot ser increïblement mortífera quan tenim aquesta barreja de calor i humitat.
I encara més efectes immediats de les altes temperatures del mar: les nits tòrrides, les que no baixen dels 20 graus. L'explicació és que la temperatura del mar escalfa també la brisa marina, que perd l'efecte refrescant que tindria habitualment.
Conseqüències sobre l'ecosistema
L'escalfor del mar també té un impacte directe sobre els animals, plantes i algues que hi viuen. Moltes espècies migren a la recerca d'aigües fredes, com és el cas del verat. D'altres, com les meduses, incrementen la població perquè prefereixen les aigües més càlides.
Això provoca que les cadenes alimentàries es trenquin. En aquest sentit, s'han observat dofins alimentant-se de meduses, molt més disponibles que el verat, la seva presa habitual.
John Bruno, investigador de la Universitat de Carolina del Nord (Estats Units), explica que afecta tots els animals de la cadena alimentària: "Les espècies que més ho pateixen són els grans depredadors, animals com els ocells marins, els mamífers marins, els grans peixos que depenen del que pesquen. Tots pateixen."
Els animals que no es poden moure encara pateixen molt més aquestes temperatures perquè no poden desplaçar-se per buscar llocs amb condicions adients per a la seva supervivència. És el cas dels animals que viuen enganxats a roques o bé al fons del mar, i també plantes o algues.
Els experts alerten que la capacitat d'adaptació de molts éssers és més lenta que el ritme d'escalfament del mar i algunes espècies podrien morir en massa, com el corall, les esponges marines o les macroalgues.
Canvis en l'activitat humana
Hi ha sectors econòmics que també es veuen perjudicats per l'escalfament del mar. En primer lloc, la pesca ja n'està patint les conseqüències. Pescadors del Regne Unit han reportat augments sobtats de poblacions com ara els pops, mentre disminueixen altres espècies de peixos que pescaven fins ara.
L'activitat de les piscifactories es pot veure alterada per les noves temperatures de l'aigua. Per tant, el mercat de peix i productes del mar pot tenir problemes d'abastiment.
Altres activitats, com el turisme en zones de costa pot perdre facturació. Si les platges s'omplen, per exemple, de meduses o algues, els visitants poden triar altres destinacions per a l'estiu.
Tot plegat, doncs, també afecta l'activitat de l'ésser humà, mentre, alhora, és una causa directa de l'acció humana. De fet, l'estudi apunta que temperatures de la superfície del mar com aquestes haurien estat impossibles a l'era preindustrial.
