L'aval dels catalans a l'Estatut compleix cinc anys
El 18 de juny del 2006 més de 5 milions de catalans tenien dret a votar, però només ho van fer el 49,4% del cens. Els que van fer el pas, això sí, van donar suport a un text que havia monopolitzat el debat polític català durant molts mesos. Malgrat el poc entusiasme dels ciutadans, el llavors president, Pasqual Maragall, rebia els resultats amb optimisme: "El futur de Catalunya mai havia estat tan esperançador." 5 anys després, l'actual inquilí de la Generalitat, Artur Mas, dóna per liquidada la via estatutària.
2 min
Va ser un diumenge d'aquells que es preveuen històrics. Els líders polítics van anar a votar en un clima tens però propi dels dies importants. La poca afluència de votants va aigualir una mica la festa a alguns i altres van considerar que, en consultes d'aquest tipus, no es podia esperar més.
El PSC, Iniciativa i CiU van celebrar la victòria.
El president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero es donava per satisfet i sentenciava un optimista: "L'Espanya autonòmica avança."
Esquerra Republicana i el PP posaven l'accent en l'escassa participació, òbviament per motius oposats. Els republicans parlaven de desil·lusió per un text descafeïnat i els populars d'embolic sense futur.
Els populars pronosticaven tempestes que no van trigar a arribar: un mes i mig després del referèndum, l'Estatut començava el seu calvari al Tribunal Constitucional. Més de 400 pàgines plenes d'arguments en contra d'una reforma que, pel PP, amenaçava la unitat d'Espanya.
Els populars demanaven llavors una tramitació urgent... La sentència va trigar 4 anys.
Els magistrats van anul·lar 14 articles i en van reinterpretar una trentena més. Catalunya podia ser una nació al preàmbul, però es van encarregar de deixar clar que aquesta definició no tenia cap mena de validesa jurídica. La sentència també va frenar el català i va desmuntar el poder judicial propi. Són només alguns exemples d'una retallada que va provocar un terratrèmol polític i cívic a Catalunya.
Tots els partits excepte el PP i Ciutadans la van rebutjar, amb diferents intensitats.
Però va ser al carrer on la indignació dels catalans es va fer més evident. El 10-J els ciutadans -els recomptes van donar per bona la xifra del milió de persones- van fer seu un lema: "Som una nació, nosaltres decidim."
Després de les vacances la història és ja molt recent: les urnes van canviar el mapa polític català i la crisi econòmica ha imposat noves retallades que han deixat en un segon terme el debat estatutari.
El PSC, Iniciativa i CiU van celebrar la victòria.
El president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero es donava per satisfet i sentenciava un optimista: "L'Espanya autonòmica avança."
Esquerra Republicana i el PP posaven l'accent en l'escassa participació, òbviament per motius oposats. Els republicans parlaven de desil·lusió per un text descafeïnat i els populars d'embolic sense futur.
Els populars pronosticaven tempestes que no van trigar a arribar: un mes i mig després del referèndum, l'Estatut començava el seu calvari al Tribunal Constitucional. Més de 400 pàgines plenes d'arguments en contra d'una reforma que, pel PP, amenaçava la unitat d'Espanya.
Els populars demanaven llavors una tramitació urgent... La sentència va trigar 4 anys.
Els magistrats van anul·lar 14 articles i en van reinterpretar una trentena més. Catalunya podia ser una nació al preàmbul, però es van encarregar de deixar clar que aquesta definició no tenia cap mena de validesa jurídica. La sentència també va frenar el català i va desmuntar el poder judicial propi. Són només alguns exemples d'una retallada que va provocar un terratrèmol polític i cívic a Catalunya.
Tots els partits excepte el PP i Ciutadans la van rebutjar, amb diferents intensitats.
Però va ser al carrer on la indignació dels catalans es va fer més evident. El 10-J els ciutadans -els recomptes van donar per bona la xifra del milió de persones- van fer seu un lema: "Som una nació, nosaltres decidim."
Després de les vacances la història és ja molt recent: les urnes van canviar el mapa polític català i la crisi econòmica ha imposat noves retallades que han deixat en un segon terme el debat estatutari.
