L'embaràs després d'una pèrdua: "Anàvem a les ecografies pensant que estaria morta"
La Berta i la Sandra es troben a l'Hospital Josep Trueta per compartir les seves experiències. Totes dues han passat pel mateix, la mort dels seus nadons durant l'embaràs o acabats de néixer, i totes dues s'han tornat a quedar embarassades després de transitar pel dol perinatal.
L'Hospital Josep Trueta de Girona ha creat un grup de suport psicoemocional per acompanyar les embarassades que han patit una pèrdua gestacional. Totes dues han participat en aquest grup, en un moment en què la il·lusió es barreja amb la vulnerabilitat i la por que pugui tornar a passar.
Ecografies "amb més valor emocional que mèdic"
La filla de la Berta ja té cinc mesos i la seva mare admet que sovint li parla dels seus dos germans, que van morir a la panxa perquè se'ls va parar el cor. Els records i pensaments d'aquesta experiència prèvia han fet que la Berta necessiti un acompanyament individualitzat.
Nosaltres anàvem a l'ecografia pensant que estaria morta. Tot i que sabíem que no havia de passar, la nostra por era que tornés a passar exactament el mateix.
En el seu cas, ha consistit en ecografies cada dues setmanes "amb més valor emocional que mèdic per comprovar que el cor de la seva criatura seguia bategant", explica Natàlia Artigas, psicòloga perinatal del grup de suport.
Artigas assegura que aquest projecte es va posar en marxa després de detectar que aquestes mares consultaven amb molta més freqüència les urgències de l'hospital: "Tenien la percepció que no hi havia moviments, i ens adonàvem que estaven patint."
Venien a veure si hi havia batec i tenien posada la mirada en quin moment es podia morir el seu nadó.
La Sandra està esperant el seu segon fill, l'Ot. Va ser mare per primera vegada el 2023: "Va ser un embaràs normal, no havíem detectat res", explica. Però l'Elna va néixer amb una malaltia genètica greu i va morir a l'UCI neonatal al cap de pocs dies de vida.
Ho recorda mentre acaricia la mussolina que va acompanyar la seva filla durant tots aquells dies a l'UCI: "Ara ja no fa olor d'ella." Hi ha algunes coses que tenia preparades per a l'Elna que sí que aprofitarà per al seu germà, però d'altres prefereix guardar-les com un petit tresor.
Admet que durant l'embaràs ha hagut d'encaixar molts sentiments i emocions contradictòries. "La il·lusió de l'embaràs, amb la culpa, de no voler substituir l'Elna, la por, i la sensació de no estar fent vincle per si no va bé", explica.
Em feia sentir malament que la gent ens felicités perquè no volia que pensessin que ja havíem passat pàgina. L'Elna seguia molt present.
Eviten el vincle amb el nadó
Segons Artigas, psicòloga perinatal, 6 de cada 10 dones inicien una nova gestació durant l'any següent de la mort perinatal. Aquest nou embaràs "presenta característiques i necessitats úniques que cal atendre específicament".
Demanen més ecografies de control, i fins i tot eviten fer vincle amb el nadó mentre l'estan gestant i quan neix. No preparen l'habitació, ni li posen nom, ni parlen d'ell. Tenen una necessitat constant de supervisió per evitar que es repeteixi la pèrdua.
L'embaràs, una cursa d'obstacles
El període de dol que segueix una mort perinatal constitueix un moment de gran vulnerabilitat psicològica. Les dones descriuen sovint la nova gestació com un retorn al punt de partida, explica Artigas. L'alerta emocional es manté activa i el procés es percep com una cursa d'obstacles.
Aquest escenari genera una gran ambivalència: conviuen amb l'alegria i l'esperança amb la tristesa per la pèrdua prèvia, l'ansietat de reviure moments dolorosos i la por anticipada que alguna cosa torni a fallar.
