Les 10 millors pel·lícules per plorar a llàgrima viva

Les pel·lícules tenen el poder de connectar-nos amb les emocions més profundes i, com passa amb la música, són un vehicle per explorar el dolor i la tristesa. Plorar amb una història a la pantalla gran no és només un acte de vulnerabilitat, sinó també un moment de catarsi. Són vivències i personatges que trasbalsen la ficció, ens deixen un nus a la gola i ens fan comprendre millor el món i, sobretot, a nosaltres mateixos.

Per recordar aquest gran poder, i fugint del cànon dels crítics, "La finestra indiscreta" ha donat veu a la seva audiència en la creació d'un llistat de les pel·lícules per plorar imprescindibles. Històries que transcendeixen en el temps, ens toquen el cor i ens recorden que, sovint, el cinema és el refugi perfecte per canalitzar emocions.

1. "El quadern d'en Noah"

D'històries romàntiques que ens fan plorar n'hi ha, i moltes. Començant pel pòdium i el lloc número 1: "El diari de Noah" i la relació entre Noah (Ryan Gosling) i Allie (Rachel McAdams). En una residència, un home gran llegeix una història d'amor a una dona. És la història d'un noi que s'enamora instantàniament d'una noia, i ella d'ell, però tots dos es troben que a la família d'ella no els agrada la relació. La pel·lícula té molts girs i cada gir fa plorar més que l'anterior. Les escenes icòniques del ball al mig del carrer o la confessió del Noah sota la pluja han passat a la història.

2. "Up"

L'animació fa temps que va deixar de ser una cosa només per a nens. "Up" és l'emotiva història de Carl Fredricksen, un home que es va quedar vidu i que només vol aconseguir complir la promesa que li va fer a l'amor de la seva vida abans que morís. Malgrat l'edat i les circumstàncies, viatja a l'Amèrica del Sud per complir la promesa posant desenes de globus a casa seva. En aquesta aventura l'acompanya Russell, un jove explorador que el vol ajudar en l'aventura. Es tracta d'una de les pel·lícules més emotives de Pixar i una animació que toca la fibra, perquè qui no ha plorat com una magdalena amb la seqüència que mostra la vida de Carl i Ellie des que es van conèixer fins al seu últim dia junts?

3. "E.T., l'extraterrestre"

És la pel·lícula que va marcar la infantesa audiovisual de molts nens i nenes dels anys 80 i que ha traspassat a generacions posteriors. E.T. és un personatge que Spielberg va concebre inspirat en un amic imaginari que ell mateix va tenir mentre passava pel divorci dels seus pares. Una pel·lícula amb tints autobiogràfics que narra la connexió especial entre Elliott i E.T. i que fa un retrat força fosc de la vida al suburbi nord-americà. Qui no recorda la màgica escena en què tots dos volen davant la lluna plena amb una bicicleta? "E.T." és una pel·lícula sobre fer-se gran i saber dir adeu que va guanyar 4 Oscars, incloent-hi el de millor banda sonora per a John Williams.

4. "Sempre al teu costat, Hachiko"

No podia faltar en el llistat aquesta pel·lícula basada en fets reals que és garantia de plorera. Artísticament, potser no està al nivell de la majoria de les pel·lícules d'aquesta llista, però les emocions no entenen aquests arguments ni tecnicismes. "Sempre al teu costat, Hachiko" narra la lleialtat incondicional del Hachiko, un gos que Parker, un professor universitari interpretat per Richard Gere, es queda després de trobar-lo abandonat en una estació de tren. Dia rere dia, Hachiko espera l'arribada del seu amo al mateix lloc, fins i tot després de la seva mort. I aquesta, sense dubte, és una de les històries que fan plorar, i molt. De fet, a Shibuya (Tòquio), hi ha una estàtua dedicada al gos.

5. "La llista de Schindler"

Les històries reals tenen un gran impacte en aquest llistat. Steven Spielberg dirigeix aquesta, que segueix Oskar Schindler, un industrial alemany i membre del partit nazi que va salvar més d'un miler de jueus de la mort als camps de concentració. La direcció magistral i la sensibilitat de Spielberg en aquesta pel·lícula és difícil de trobar en l'horror de l'Holocaust. L'ús del blanc i el negre amb tocs de color (com el famós abric vermell de la nena) és un altre dels trets estilístics distintius d'aquesta pel·lícula que va guanyar 7 Oscars, incloent-hi millor pel·lícula, millor director i millor guió adaptat.

6. "Els ponts de Madison"

Efectivament, Clint Eastwood, en aquest cas com a director i com a actor protagonista. "Els ponts de Madison" és un melodrama romàntic basat en la novel·la supervendes de Robert James Waller que narra la història d'amor impossible entre un fotògraf, Robert, i una dona casada, Francesca. La protagonista la interpreta Meryl Streep, qui va estar nominada a l'Oscar per aquesta interpretació, considerada una de les millors de la seva carrera. La passió i l'amor romàntic es contraposen amb l'amor matrimonial, i aquest és el gran dilema de la protagonista. L'escena sota la pluja per si sola fa que la pel·lícula mereixi un lloc en aquesta llista.

7. "Ghost"

"Ghost" segurament és una de les pel·lícules romàntiques més famoses, amb Demi Moore (Molly), Patrick Swayze (Sam), Whoopy Goldberg (Oda) i la mítica cançó "Unchained melody", dels Righteous Brothers. Comença amb una tragèdia, un intent de robatori que acaba amb el protagonista, Sam, mort. La voluntat de continuar amb la seva parella, Molly, fa que romangui a la Terra amb l'ajuda d'Oda, una mèdium hilarant, però queda atrapat entre els dos mons. Va ser tot un èxit, cosa que la va convertir en la pel·lícula més taquillera de 1990, i va deixar escenes icòniques com la del torn de ceràmica.

8. "Oblida't de mi"

D'amor que ens fa plorar n'hi ha de sobres, i en aquest cas parlem d'una original història d'amor i desamor escrita per Charlie Kaufman (que va guanyar l'Oscar al millor guió) i dirigida per Michel Gondry. La pel·lícula segueix Joel i Clementine, una parella que decideix esborrar-se mútuament la memòria després de trencar interpretats per uns fantàstics Jim Carrey i Kate Winslet. "Oblida't de mi" tracta la importància de la memòria i els records en la manera com vivim les nostres relacions i com les reescrivim. És una d'aquelles pel·lícules de les quals és millor explicar el mínim possible per preservar l'efecte de la seva narració no lineal.

9. "La tomba de les lluernes"

És una de les pel·lícules més colpidores de l'animació japonesa i podríem dir que la pel·lícula més trista de Studio Ghibli. "La tomba de les lluernes" narra la història de dos germans: Seita, de 14 anys, i Setsuko, de 5 anys, lluiten per sobreviure en un Japó devastat pels bombardejos nord-americans durant la Guerra del Pacífic. Després de perdre la seva mare, Seita assumeix el pes de fer-se càrrec i cuidar Setsuko. La pel·lícula dirigida per Isao Takahata mostra el contrast entre la innocència infantil i la cruesa de la guerra amb un missatge antibel·licista contundent.

10. "Cinema Paradiso"

La relació entre Totó i Alfredo, un nen i un projeccionista d'una sala de cinema d'un petit poble d'Itàlia, és una relació preciosa que es va construint entre pel·lícula i pel·lícula. Tot i que sembli mentida, "Cinema Paradiso" va fracassar a taquilla en el moment de la seva estrena i ara s'ha convertit en tot un clàssic i una carta d'amor al poder del cinema. La potència del missatge –perseguir els somnis i no mirar enrere– la va fer guanyar l'Oscar i el Globus d'Or a millor pel·lícula de parla no anglesa.

Una selecció de pel·lícules que ens demostra el poder del cinema per emocionar-nos, trobar respostes i ensenyar-nos a deixar anar a través de la ficció.