Les 5 preguntes que Aragonès traslladarà als experts per "definir les regles del joc" amb l'Estat
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, vol saber si hi ha alternatives a un referèndum per aconseguir la independència. Aquesta és, de fet, una de les cinc preguntes que ha plantejat al grup d'experts que l'assessora en el camí per consensuar una proposta sobre el futur polític de Catalunya que després s'haurà de negociar a Madrid.
Després de la primera trobada del Consell Acadèmic per l'Acord de Claredat, constituït aquest dimarts, Aragonès ha presentat els cinc interrogants que els ha traslladat per posar sobre la taula "les normes del joc, acceptades per totes les parts, que permetin a la ciutadania de Catalunya decidir democràticament el futur polític del país i que aquesta decisió s'implementi".
- Quines característiques hauria d'incloure un acord de claredat amb l'estat espanyol per resoldre el conflicte polític? O, el que és el mateix, quins haurien de ser els principis bàsics d'aquest acord de claredat?
- Quins mecanismes existents a la política comparada permetrien aportar solucions al conflicte polític? Què podem aprendre de com s'han resolt democràticament altres conflictes de sobirania per traçar el nostre propi camí?
- Quins actors polítics i institucions haurien de prendre la iniciativa per implementar aquestes solucions? És a dir, qui s'hi ha d'implicar i amb quin paper, des de les institucions de l'Estat fins a les europees, passant per les catalanes i els organismes internacionals?
- Quina funció hauria de tenir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya o altres mecanismes anàlegs a l'hora de resoldre un conflicte polític?
- Quines característiques hauria de complir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya o altres mecanismes anàlegs per gaudir de la màxima legitimitat i inclusió i assegurar-se la validesa i implementació? En definitiva, com hauria d'estar formulat i quines característiques hauria de tenir aquest referèndum perquè totes les parts l'acceptin com a mecanisme de decisió i, per tant, tothom n'accepti el resultat?
I és que, segons Aragonès, la clau és que "la ciutadania voti el futur polític del país i que aquesta decisió es pugui implementar":
Probablement, perquè es pugui implementar caldran altres coses, però com a mínim els de cadascuna de les opcions hem de poder pactar un mecanisme de decisió.
Aquestes preguntes acabaran amb un informe dels experts, a principis d'estiu, passades les eleccions municipals, que obrirà una nova fase en què els partits, la societat civil i la ciutadania també hi podran fer les seves aportacions. Aragonès ha explicat que, en les respostes a les preguntes plantejades aquest dimecres, "s'ha d'anar de la reflexió genèrica al detall i a les concrecions".
"Mecanismes anàlegs"
Les preguntes plantejades pel president no mencionen la independència i plantegen l'opció d'altres "mecanismes anàlegs" al costat del referèndum, sense concretar-los.
Aragonès, però, assegura que la prioritat del govern segueix sent el referèndum, malgrat que "estem disposats a escoltar si algú creu que hi ha altres mecanismes per decidir el futur del país":
Quan introduïm aquesta expressió, simplement reconeixem un fet que s'ha anat produint en els darrers anys a Catalunya: s'ha parlat de referèndum, d'eleccions plebiscitàries, darrerament també hi ha l'impuls d'una directiva europea de claredat... Per tant, són diferents mecanismes que estan sobre la taula per poder decidir.
Sense gaires suports
La voluntat del govern és compartir l'informe dels experts en una taula de partits on Aragonès està convençut que "tothom hi participarà".
Amb tot, la proposta d'un acord de claredat no ha congregat gaires suports polítics, tampoc dels partits independentistes. Per això, Aragonès els ha instat a "escoltar les propostes del govern":
Quan hem estat en rols diferents, quan els que presidien eren uns altres, sempre hi ha hagut la voluntat d'escoltar i participar en els debats. Crec que ara hauria de ser el mateix. I, si algú té una proposta millor que creu que és tan bona que la porta a rebutjar aquesta, que la posi sobre la taula.
La proposta d'un acord de claredat la va presentar Aragonès al setembre, durant el debat de política general que va acabar desembocant en la sortida de Junts del govern. Només els Comuns van acollir la idea i van decidir dur-la a votació al Parlament, on van rebre l'únic suport dels republicans. Junts es va abstenir, mentre que PSC, la CUP, Vox, Cs i el PP hi van votar en contra.
Des de Madrid, just després de l'anunci d'Aragonès, La Moncloa ja mostrava, d'entrada, el seu desacord amb la proposta.
