Les aerolínies de baix cost es llancen a ocupar el buit que deixa Ryanair pel xoc amb Aena

Les principals aerolínies de baix cost han iniciat una ofensiva per absorbir el milió de seients que Ryanair deixarà d'oferir durant els pròxims mesos. La companyia irlandesa, que ja ha retallat 800.000 places aquest estiu i preveu reduir-ne 1,6 milions aquest hivern, ha tornat a amenaçar de retirar un altre milió de places l'estiu vinent si Aena no reverteix l'increment de les taxes aeroportuàries, una estratègia que fa anys que repeteix.

De moment, Vueling, Iberia Express i Binter han sumat prop de 434.000 seients addicionals respecte a la temporada tardor-hivern passada. Altres operadors com Volotea i Wizz Air també han mostrat interès a ampliar la presència per cobrir el buit que deixaria Ryanair.

 

Vueling i Iberia Express, al capdavant

Les dues aerolínies d'IAG han anunciat 190.000 seients extra aquest hivern, especialment a les Canàries. A Tenerife Nord, Vueling oferirà 89.000 places més fins a arribar a 900.000 (un 11% més que el 2024), amb noves freqüències cap a Barcelona, Sevilla, Santiago, Màlaga, Alacant i València. A Santiago de Compostel·la, l'oferta creix un 15%, amb 28 freqüències setmanals addicionals i la recuperació de la ruta amb Alacant, a més de nous enllaços internacionals cap a Zúric, Londres-Heathrow i París.

Iberia Express, per la seva banda, ha programat 30.000 noves places cap a les Canàries entre octubre i gener, un augment del 5% respecte a l'any passat. La meitat d'aquestes corresponen a Tenerife Nord.

 

Binter reforça l'aposta

La canària Binter és l'altra gran protagonista. Operarà aquest hivern 984.000 places entre Canàries, la Península, Balears i destinacions internacionals, un 33% més que l'any passat. Només a Tenerife Nord, l'oferta creix fins a les 413.000 places, amb noves rutes cap a Sevilla i Badajoz i més freqüències cap a Vigo, València i Astúries. Fonts de la companyia asseguren que aquest creixement ja estava planificat, però que estaran atents per aprofitar possibles oportunitats.

Volotea i Wizz Air, en expansió

Volotea ha reafirmat la seva presència als aeroports espanyols, mentre que Wizz Air ha anunciat l'obertura de 40 noves rutes des d'Espanya fins al març del 2026, una clara aposta per cobrir espais que deixa Ryanair.

 

El xoc amb Aena i la resposta del govern espanyol

Ryanair ha posat el focus en l'increment del 6,5% de les taxes aeroportuàries d'Aena, que la companyia considera excessiu. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha respost que el govern no cedirà a "xantatges" i ha remarcat que "bon vent i barca nova".

En la mateixa línia, el president d'Aena, Maurici Lucena, ha acusat Ryanair de "distorsionar les xifres" i de voler incrementar els seus beneficis "a costa dels contribuents".

Aquest pols passa en un moment de màxims històrics per al trànsit aeri a l'estat espanyol: el passat mes d'agost, els aeroports gestionats per Aena van batre rècord, amb 33,32 milions de passatgers i més de 262.000 moviments d'aeronaus, un 3,1% més que fa un any.

Aena, que és una empresa pública en un 51%, ha mantingut congelades les taxes aeroportuàries durant anys fins al 2022. El 2023 hi va haver un tímid increment del 0,59% i el 2024 es va aplicar una pujada del 4,09%. Enguany, en un context de rècord de passatgers, ha anunciat un increment del 6,5% de les taxes.

Una amenaça recurrent

L'estratègia d'amenaçar de marxar d'un aeroport per l'increment de taxes és una vella estratègia que utilitza Ryanair des de fa anys. L'aerolínia va anunciar que cancel·laria 18 rutes des de Girona després de no arribar a un acord amb el govern català l'any 2011. Aquesta decisió suposava una gran pèrdua de connexions i de freqüències setmanals.

La Generalitat va acordar pagar més de 8 milions d'euros l'any a Ryanair fins al 2016 perquè l'aerolínia incrementés el nombre de passatgers als aeroports de Girona i Reus, un acord condicionat, entre d'altres, que Aena no augmentés les taxes d'aquests aeroports. Unes ajudes que, per cert, la UE va investigar per comprovar si contradeien la legislació.

Uns anys més tard, el 2013, Ryanair va amenaçar de reduir el servei, eliminar rutes i deixar d'operar a aeroports com Astúries i Bilbao, a causa dels "forts increments de les taxes aeroportuàries".