Les agressions greus al personal de presons s'han gairebé triplicat en sis anys
L'assassinat de la Núria a mans d'un reclús amb qui treballava a la cuina de Mas d'Enric ha arrossegat al centre del debat les agressions al personal de presons. Ja fa temps que els treballadors denuncien que n'han detectat un increment i les dades que recull el Departament de Justícia així ho reflecteixen.
En els últims sis anys els incidents s'han multiplicat gairebé per sis, un creixement no lineal per la davallada d'activitat a les presons durant la pandèmia.
L'any 2017 es van registrar 202 agressions en el total de centres penitenciaris de Catalunya. L'any passat n'hi va haver 577, de les quals 80 van ser greus i van requerir baixa laboral.
Un model penitenciari basat en la reinserció i la rehabilitació
Catalunya té una política penitenciària pròpia basada en la reinserció i la rehabilitació, un model que ha anat evolucionant des dels anys 80 i que els sindicats qüestionen, al·legant que se senten cada vegada més insegurs.
D'acord amb Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de Psicologia de la Violència de la UB, es tracta d'un model que segueix directrius contrastades internacionalment: "S'intenta cuidar l'educació i es promouen les capacitacions professionals".
Al voltant del 60% dels presos, segons el Departament de Salut, tenen algun tipus de problema de salut mental o d'addicció a les drogues i, a més, molts interns no tenen cap mena d'arrelament familiar. Per això, s'intenta que el tractament de cada reclús sigui individualitzat.
"Es tracta d'un pas gradual de la presó cap a la llibertat, a través del tercer grau i després de la llibertat condicional, però no tots els penats segueixen el mateix itinerari", explica Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la UOC i de la UdL.
2 de cada 10 presos reincideixen
Els programes que s'estan demostrant més efectius per a la reinserció són aquells que es fan fora de la presó. "L'índex de reincidència dels que tenen contacte amb la comunitat és menor dels que compleixen la seva condemna tancats", assegura Cristina Vasilescu, professora de criminologia UdG.
Des que s'està apostant per les mesures penals alternatives, assegura Vasilescu, s'està reduint la població penitenciària.
