Les altes temperatures disparen els nivells d'ozó, un dels gasos més problemàtics per a la salut
L'arribada de l'estiu i de la primera onada de calor, amb temperatures que fregaran els 40 graus en molts punts del país, es preveu que faci augmentar també els nivells d'ozó troposfèric (O3), un contaminant estretament vinculat al canvi climàtic i un dels més problemàtics per a la salut humana i el medi ambient.
De fet, divendres al matí el Servei de Vigilància i Control de l'Aire de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic va emetre un nou avís preventiu per a les comarques centrals i del sud de Girona. I cap al migdia, s'havien superat els nivells d'ozó troposfèric al Montseny i es preveia que el contaminant anés desplaçant-se cap a la plana de Vic.
La setmana abans també havia emès un altre avís, en aquell cas motivat per la presència de pols subsahariana a l'atmosfera, que havia contribuït a disparar els nivells d'aquest gas.
Un còctel de contaminants, radiació i calor
L'O3, explica Patricia Tarín, investigadora postdoctoral al Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), no s'emet directament a l'atmosfera, a diferència d'altres gasos d'efecte hivernacle com ara el CO₂, sinó que es forma a través de reaccions químiques a partir de contaminants primaris, com els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils --procedents, principalment, del trànsit rodat, les indústries, les emissions del port i l'aeroport i la ramaderia--, que reaccionen per l'acció de la radiació solar i la calor.
Hem d'imaginar l'atmosfera com una peixera on tenim tots aquests contaminants primaris, que, a mesura que reben la radiació ultraviolada del sol i amb les elevades temperatures, reaccionen i generen O3.
L'ozó troposfèric es forma i s'acumula a la part més baixa de l'atmosfera, a una altura inferior als 10 km sobre la superfície terrestre, i és un gas d'efecte hivernacle que contribueix a escalfar l'atmosfera.
Tot i que es poden produir nivells elevats d'aquest contaminant al llarg de l'any, a l'estiu els episodis en què se superen els llindars de seguretat són més freqüent i intensos, perquè, tal com apunta Tarín, "s'ajunten diversos factors, a més de tenir temperatures elevades, no hi ha vent ni pluges que netegin l'atmosfera".
No s'ha de confondre aquest ozó problemàtic amb l'estratosfèric --la famosa capa d'ozó--, que se situa a una altitud d'entre 20 i 25 km i és un escut natural amb què compta el nostre planeta per protegir-nos de la radiació ultraviolada del Sol.
"Sentit comú" per evitar problemes de salut
Que aquest gas sigui perjudicial per a la salut, tant humana com ambiental, té a veure amb el fet que és molt oxidant. Això fa que en concentracions elevades impacti de manera negativa sobre els éssers vius.
Un estudi coliderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el BSC-CNS publicat a Nature Medicine arribava a la conclusió que a Europa cada any hi ha un milió de morts prematures vinculades directament a l'O3.
Hicham Achebak, investigador d'ISGlobal i un dels autors del treball, explica al 324.cat que estar exposats a concentracions elevades d'aquest contaminant es relaciona també amb parts prematurs i, com que inflama els pulmons, amb problemes respiratoris i l'agreujament de malalties com l'asma; també es vincula amb malalties cardiovasculars, a més de la irritació dels ulls i la gola, entre d'altres.
Com passa també amb la calor elevada, l'exposició a l'ozó afecta de manera més intensa grups vulnerables de la població: nadons i infants petits, dones embarassades, persones grans i amb malalties cròniques.
Per això, explica Xavier Guinart, cap del Servei de Vigilància i Control de l'Aire de la Generalitat, quan es detecta que se supera el llindar considerat segur d'ozó i s'emeten alertes "per avisar sobretot les persones més sensibles i vulnerables a aquesta contaminació, cal que la població apliqui sentit comú".
Per Guinart, això implica actuar segons les recomanacions que es fan en cas d'onades de calor: "S'ha d'evitar l'activitat a l'exterior durant les hores centrals del dia." I adverteix: "I s'ha d'intentar no fer esport en les franges horàries de més insolació, perquè quan fem esport, respirem més i inhalem més O3; per tant, es poden produir més danys per a la salut."
Com més radiació solar, més elevats són els pics d'ozó.
També estralls al medi ambient
En ser un gas molt oxidant, també té un impacte perjudicial sobre el medi ambient. Tarín, del BSC-CNS, explica que causa danys a les plantes, les debilita i en redueix la productivitat i rendiment.
En aquest sentit, per exemple, hi ha documentat com l'any 2000 l'impacte de l'ozó sobre els conreus i els ecosistemes naturals va conduir a una producció més baixa de blat i de tomàquet, cosa que es va traduir en pèrdues de 800 milions d'euros, un 3,2% del PIB agrícola.
A més, nivells elevats d'ozó sostinguts es relacionen amb pèrdua de biodiversitat.
O3, viatger de llargues distàncies
Paradoxalment, la contaminació per ozó pot viatjar llargues distàncies. De fet, les zones on es detecta la contaminació solen ser a distàncies relativament llunyanes del focus de generació de la pol·lució. Per això a Catalunya els episodis d'ozó sovint passen a Osona i comarques de Girona, tot i que l'origen es troba a l'àrea metropolitana de Barcelona.
"Hi té un paper fonamental la marinada, aquesta brisa habitual de l'estiu que va de mar a terra i que impulsa els precursors vall amunt. Pel camí, amb la radiació solar, es forma molt d'ozó abans d'entrar a la plana de Vic i allà s'estanca per la mateixa orografia i les temperatures molt elevades", rebla Guinart.
En aquest sentit, l'ISGlobal ja va determinar en un estudi publicat el 2024 que la majoria de morts atribuïbles a aquest contaminant a Europa es produeixen per ozó importat, és a dir, que el contaminant que causa morts en determinats països procedeix d'altres regions. Només una de cada deu morts atribuïbles a l'O3 són causades per fonts nacionals, destaca Achebak.
Aquest fet, consideren els experts en salut i clima, posa de manifest la necessitat d'accions coordinades a escala local, nacional i continental per part de tots els països per reduir les concentracions d'ozó i el seu impacte sobre la salut.
Tancar l'aixeta dels gasos contaminants
Per això, consideren Achebak i Tarín, la manera de posar fre a aquesta situació és abordant la crisi climàtica amb estratègies que previnguin la formació de l'ozó troposfèric.
"Cal reduir les emissions de gasos precursors, i això implica restringir el trànsit rodat, portuari i aeri, i prendre altres mesures per mitigar l'impacte de la indústria i la ramaderia", adverteixen els experts.
En aquest sentit, ISGlobal, el BSC i IDAEA-CSIC treballen en un projecte anomenat INSPEnCAT, en què fan prediccions d'emissions de gasos contaminants, entre els quals l'ozó, en el futur per veure com afectarà la crisi climàtica els països europeus.
"Hem vist que les zones de baixes emissions implantades a Barcelona han funcionat molt bé per reduir els nivells de contaminants", comenta Tarín.
Partint d'aquesta experiència, en el nou treball analitzen diferents opcions, des de restringir la ramaderia o les fonts de trànsit rodat i la indústria, en el context de les previsions de crisi climàtica per veure de quina manera afectaria la contaminació de l'aire a Europa.
De moment, i si no es prenen mesures efectives, els nivells d'O3 no han deixat d'augmentar --i de forma considerable-- des del període preindustrial i es preveu que continuaran augmentant en moltes regions durant les pròximes dècades.
