Les altres cases Orsola repartides per Barcelona: "Si no ho salvem, això serà irreconeixible"

Barcelona s'està convertint en una de les ciutats més desitjades del món i ja fa temps que l'Eixample atrau l'interès dels fons d'inversió estrangers.

Les últimes setmanes, la Casa Orsola ha sigut el focus mediàtic i s'ha convertit en el símbol de la lluita contra l'especulació immobiliària, però no és, ni de bon tros, l'únic edifici de la ciutat que ha acabat en mans d'un fons d'inversió. 

Només a l'Esquerra de l'Eixample, l'associació de veïns ha comptabilitzat 44 finques en aquesta situació. "La Casa Orsola és la punta de l'iceberg, però n'hi ha molts més casos", explica l'Eugènia López, que viu en un edifici del carrer de Villarroel on s'han deixat de renovar contractes als veïns des que el van comprar mans estrangeres.

En aquest cas, tothom ha marxat menys ella i la seva parella. L'Eugènia explica que el bloc havia estat propietat de descendents del general Espartero, i van conviure amb cinc pisos turístics il·legals fins que va passar a mans estrangeres.

Ara, són els últims de resistir, perquè el seu contracte venç el 2028. La van avisar tres mesos abans de jubilar-se. "És impossible que em facin una hipoteca. On aniré a viure?", es pregunta.

La seva situació es replica en un altre edifici, conegut com Casa Papallona, al carrer Llançà. L'ha comprat un fons holandès per trossejar-ne els pisos i fer lloguer d'habitacions.

Nou dels inquilins ja han rebut l'avís que no els renovaran el contracte de lloguer, com la Marga Aguilar. Li van comunicar amb un burofax que havia de marxar aquest mes, després de tres dècades:

"No he deixat de pagar mai en 33 anys. He cuidat el pis i hi he invertit diners. És com si trepitgessin la meva dignitat i la de qualsevol veí de Barcelona." 

La Marga, que viu amb el seu pare de 92 anys, no té cap alternativa. Com altres veïns del bloc, ha decidit resistir:

"D'aquí no marxo. Això és casa meva, és el meu barri. No pot desaparèixer de cop." 

El primer bloc, localitzat el 2017

El primer bloc que l'associació de veïns va localitzar en aquesta situació era un del carrer Entença, l'any 2017. Ara mateix, hi queda un sol veí, tal com explica Xavier Riu, que és el president de l'associació de veïns del barri:

"És simptomàtic veure que la façana està plena de plaques d'empreses de seguretat, i només hi ha un balcó amb vida residencial."

La metodologia, explica Riu, és sempre la mateixa: "Compren tot el bloc i posen els pisos de lloguer de temporada o els revenen a preus desmesurats." Tot i això, creu que encara s'és a temps d'aturar aquesta dinàmica: 

"A l'Esquerra de l'Eixample encara hi vivim 100.000 persones. Això encara ho podem salvar, però si no es posa límit d'aquí a uns anys això serà irreconeixible."

Els desnonaments invisibles

La situació d'aquests blocs està provocant el que es coneix com "desnonaments invisibles". És el cas de molts veïns, que quan reben el burofax se senten pressionats i acaben marxant.

L'associació veïnal també denuncia que en aquests blocs s'estarien saltant la normativa que, en cas de grans rehabilitacions, obliga a destinar una tercera part a habitatge protegit. Per això demanen solucions, com explica Riu:

"Ens estem jugant el barri, la ciutat. Necessitem consolidar l'ús residencial perquè l'Eixample no sigui una Venècia plena de gent, on no hi viu ningú."

De moment, l'Ajuntament s'ha compromès a estudiar cas per cas, però ja ha advertit que els seus recursos són limitats.