Les Borges Blanques homenatja les víctimes d'un triple afusellament el 1937, els "Fets del Castell"
89 anys després, les Borges Blanques ha homenatjat les víctimes dels "Fets del Castell", un triple assassinat, en plena Guerra Civil, que va commoure el poble. El cementiri vell de la capital de les Garrigues s'ha convertit en un espai de memòria. El 21 de gener del 1937 hi van ser afusellats tres borgencs: Daniel Arqués, Ramon Farré i Josep Giné. Recollien firmes per alliberar el notari local, Ramon Arqués Arrufat, que estava empresonat.
L'historiador i documentalista de l'Espai Macià, Marc Macià, que ha estudiat aquests fets, explica que és un episodi de repressió a la rereguarda per part dels revolucionaris de la CNT-FAI i del POUM dins la frustració del moment perquè estaven perdent el control polític i van decidir detenir aquestes tres persones.
Aquesta acció és considerada inacceptable pels revolucionaris i acaben fent un cop de força, que és l'assassinat d'aquestes tres persones, per mirar de tornar a tenir el control de la situació.
Des del calabós de l'Ajuntament republicà, els tres borgencs van ser traslladats fins al cementiri vell. Malgrat la resistència del vell sindicalista Ramon Farré, que va haver de ser arrossegat per força per part de l'escamot, van ser assassinats per sorpresa en aquest lloc.
L'historiador destaca que Ramon Farré va resistir fins al final i, fins i tot, va perdre un dit intentant aturar l'actuació de l'escamot. Segons Macià, el grup armat actuava al marge de la legalitat republicana.
Els afusellats eren d'esquerres i per això, durant el franquisme, mai van ser homenatjats ni recordats perquè el franquisme no els considerava dels seus.
Els afusellats: dos pagesos i el germà del notari
Les víctimes eren figures destacades locals i representaven diversos perfils polítics i laborals. Daniel Arqués, farmacèutic, era el germà gran del notari i qui va impulsar la recollida de firmes per salvar-lo. Ramon Farré, pagès, era militant de la UGT i del POUM i treballava una de les finques del notari i Josep Giné era també pagès i formava part de la cooperativa de les Borges Blanques.
L'historiador i documentalista de l'Espai Macià explica que el notari era molt conservador i carlista. Ara bé, segons Macià, tots ells volien lluitar contra una situació injusta amb el notari Ramon Arqués: "Era inofensiu en termes de violència política, no havia fet mai mal a ningú". Per l'historiador, els seus assassinats demostren el conflicte intern del bàndol republicà.
Un espai de memòria
Veïns i familiars han volgut recordar i homenatjar els tres afusellats al mateix indret, el cementiri vell, i el mateix dia dels fets, el 21 de gener. Una de les netes de Ramon Farré, Sílvia Vilamajó Farré, assegura que la família no ho ha oblidat mai i, menys encara, la forma com va morir l'avi "perquè era innocent".
Una firma li va costar la vida.
L'objectiu de l'Ajuntament de les Borges Blanques és repetir aquest acte d'homenatge cada any. La neta de Ramon Farré destaca que "si perdem la memòria, els fets es repeteixen". I afegeix que va ser una època de rancor i odi.
El van trair, sabíem qui ho va fer i encara dol més perquè havien estat uns veïns molt veïns.
Fa dos anys que l'Ajuntament de les Borges Blanques, en col·laboració amb el Centre d'Estudis de les Garrigues, també va instal·lar una placa commemorativa al mateix lloc on van passar els "Fets del Castell", un espai que forma part de la xarxa del memorial democràtic. Les restes de les tres víctimes reposen en una fossa comuna al cementiri nou del municipi.