Les càmeres de seguretat situen un mateix autor als dos llocs on van matar uns sensesostre

Els Mossos d'Esquadra tenen la boca tancada amb pany i forrellat. Tampoc pestanyegen. Però TV3 ha pogut saber per altres fonts que gràcies a les càmeres de videovigilància haurien ubicat una mateixa persona tant a L'Auditori de Barcelona, on dijous passat a primera hora de la tarda hi va haver l'homicidi d'un home sense sostre; com també al carrer Casp, on dissabte de matinada els van alertar per l'homicidi d'un altre home que vivia al carrer. Les investigacions estan sota secret de sumari i els Mossos hi han donat prioritat.

A la Barcelona dels carrers gairebé buits per la Covid-19, hi ha pocs ulls que hi puguin veure i això pot ser un bon aixopluc pels agressors. Però també un parany: als investigadors els és més fàcil destriar el gra de la palla.

Les càmeres de seguretat ja no graven, perquè no hi ha, masses de gent amunt i avall que es tapen les unes a les altres. En aquests dies de pandèmia, ara en passa un, ara en passa un altre.

 

 

Dijous passat a primera hora de la tarda, hi va haver l'homicidi d'un home sense sostre a L'Auditori de Barcelona. Quan la policia científica dels Mossos d'Esquadra van anar a fer la inspecció de l'escenari del crim, no podien pensar que aquells indicis els podrien servir per a un altre homicidi que encara no s'havia comès: el de dissabte a la matinada al carrer Casp, al centre de la ciutat.

Els Mossos fan silenci. TV3 ha pogut saber, però, que les càmeres de seguretat situen un mateix autor als dos llocs.

L'agressió del carrer Casp va ser a la vorera on hi ha el Teatre Tívoli i un bar que té videovigilància, no és l'única càmera que hi ha al carrer, ni tampoc per la zona. Els investigadors tenen constància que l'agressor hauria estat hores rondant pels voltants del carrer Casp abans de matar l'home que dormia allí.

Els dos homicidis són una investigació prioritària. Estan contactant amb institucions que es dediquen a ajudar persones sense llar, com les víctimes.

Traçar els hàbits de les víctimes per establir, si n'hi ha, punts de connexió més enllà del fet que tots dos vivien al carrer. Espais de confluència entre si per saber, potser, per què ells i no uns altres, però també i, sobretot, per si això els porta de camí cap a l'agressor. Tots dos homes morts anaven a buscar l'àpat diari en una església del centre de la ciutat on cada dia donen servei a unes 200 persones.