Les cinc novel·les finalistes al Premi Aena, amb un milió d'euros per al guanyador

Un milió d'euros: aquesta és l'estratosfèrica dotació del nou premi Aena de narrativa. Se'n sabrà l'afortunat guanyador el pròxim 8 d'abril, en una gala que es farà a Barcelona.

Però, de moment, per anar fent boca, ja s'han fet públics els noms de les cinc obres finalistes del premi. Són "Canon de cámara oscura", d'Enrique Vila-Matas; "Los ilusionistas", de Marcos Giralt Torrente; "Ahora y en la hora", d'Héctor Abad Faciolince; "El buen mal", de Samanta Schweblin, i "Marciano", de Nona Fernández.

"Canon de cámara oscura", un divertiment de Vila-Matas

Com saben els nombrosos admiradors d'Enrique Vila-Matas, les novel·les de l'escriptor barceloní no són gens fàcils de resumir. "Canon de cámara oscura" és un intent de donar resposta a la pregunta que en una ocasió li van fer a Vila-Matas: "Quan et vas sentir escriptor?", va voler saber un dels seus lectors.

El llibre vol respondre a aquesta qüestió. Però Vila-Matas no ho fa agafant el camí més recte sinó que, amb un estil farcit d'ironia, ens explica la història d'un personatge que, en lloc de llegir els textos clàssics que proposen els cànons més acadèmics, decideix construir un cànon propi i dissident.

Enrique Vila-Matas va néixer el 1948 a Barcelona. De la seva obra narrativa destaquen "Historia abreviada de la literatura portátil", "Suicidios ejemplares", "Bartletby y compañía", "El mal de Montano" o "Doctor Pasavento", entre molts altres llibres. Ha estat traduït a una quarantena d'idiomes.

"Los ilusionistas", repàs al passat familiar de Marcos Giralt Torrente

Després de fer un gran exercici d'introspecció autobiogràfica a "Tiempo de vida", en què Marcos Giralt Torrente narrava la relació que va tenir amb el seu pare, el pintor Juan Giralt, ara l'escriptor madrileny insisteix de nou en el gènere memorialístic amb "Los ilusionistas".

La dissecció familiar afecta, en aquest cas, altres familiars, entre els quals juga un paper molt destacat l'avi de l'escriptor, el també novel·lista Gonzalo Torrente Ballester. No es tracta, en cap cas, d'una hagiografia perquè el net entra a matadegolla contra l'avi, sobretot quan detalla la desigual relació que mantenia amb la seva dona, Josefina Malvido --l'àvia de l'autor--, que va morir prematurament.

Marcos Giralt Torrente va néixer a Madrid el 1968 en una família d'artistes. El seu primer llibre va ser el volum de relats "Entiéndame", però la celebritat no li va arribar fins al 1999, quan va guanyar el premi Herralde de Novel·la amb "París". Més tard va guanyar el Premi Nacional de Narrativa amb la novel·la "Tiempo de vida".

"Ahora y en la hora", l'infern ucraïnès d'Héctor Abad Faciolince

Després de l'èxit d'"El olvido que seremos", Héctor Abad Faciolince torna amb un "memoir" personal en un context de violència: la guerra d'Ucraïna. El juny del 2023 l'escriptor colombià va viatjar al país ucraïnès amb altres intel·lectuals colombians per presentar la iniciativa "Aguanta Ucraïna". Un vespre, quan sopaven en una pizzeria de Kramatorsk, un míssil rus va destruir el local i va assassinar deu persones. Un dels morts va ser l'escriptora ucraïnesa que acompanyava el grup de colombians, Victoria Amelina.

A partir d'aquesta experiència personal, a "Ahora y en la hora", Héctor Abad mira d'entendre el que va viure i també denuncia aquest crim de guerra contra la població civil, en un llibre en què trobem una estimulant barreja de realitat i ficció.

Héctor Abad Faciolince va néixer a Medellín el 1958. El seu llibre més exitós és "El olvido que seremos", una obra centrada en la vida i l'obra del seu pare Héctor Abad Gómez, que va aconseguir diversos premis. Fa 10 anys va crear Angosta Editores, una editorial independent de Colòmbia.

"El buen mal", els contes inquietants de Samanta Schweblin

L'escriptora argentina Samanta Schweblin és, davant de qualsevol altra cosa, una escriptora de distàncies curtes, ja que els seus llibres de contes han estat àmpliament reconeguts. A l'últim, "El buen mal", els personatges de Schweblin estan en un punt de no retorn, molt a prop de la imminent tragèdia. Un univers literari en què els monstres de la vida quotidiana ens miren des de prop.

Samanta Schweblin va néixer a Buenos Aires el 1978. És considerada una de les escriptores més destacades de la literatura argentina i llatinoamericana contemporània, i ha estat traduïda a més de 40 idiomes. Des de l'any 2012 resideix a Berlín, ciutat on escriu i fa tallers literaris. Alguns dels seus llibres més destacats són els reculls de contes "La furia de las pestes" o "Siete casas vacías". La seva novel·la més coneguda és "Distancia de rescate", una obra que la directora peruana Claudia Llosa va adaptar per a la plataforma Netlix amb gran èxit.

La biografia d'un "Marciano", per Nona Fernández

Tot i el seu títol, "Marciano", aquesta novel·la no la protagonitza cap ésser extraterrestre sinó Mauricio Hernández Norambuena, un guerriller xilè que pertanyia al Frente Patriótico Manuel Rodríguez. Avui és a la presó, on compleix condemna per assassinat i segrest. L'escriptora Nona Fernández el va visitar en diverses ocasions. I, a partir d'aquelles entrevistes, l'autora sobrepassa els marcs habituals de la novel·la per aprofundir en la personalitat d'aquest guerriller mitificat, assassí de l'ideòleg de Pinochet.

Patricia Paolo Fernández, més coneguda com a Nona Fernández, és actriu, escriptora i guionista. Entre altres obres, ha escrit diverses obres teatrals com "El taller" o "Liceo de niñas", produïdes i estrenades per la seva pròpia companyia teatral. La seva obra giravolta al voltant de la memòria històrica i personal dels anys marcats per la dictadura de Pinochet. D'entre les seves novel·les destaca "Mapocho", guardonada amb diversos premis.

Una dotació rècord per a un premi a obra publicada

El premi Aena, juntament amb el Planeta, s'ha convertit en el més ben dotat entre tots els que s'entreguen a l'estat espanyol. La dotació d'aquest darrer també és d'un milió d'euros, però a l'hora de comparar-los hi ha una gran diferència: es tracta d'un guardó a obra publicada, com el Booker, a Anglaterra, o el Goncourt, a França.

L'anunci d'aquest premi va sorprendre el sector cultural. Es va fer públic l'endemà que Aena presentés públicament els seus beneficis de l'any passat, una xifra superior als 2.000 milions d'euros.

A banda del milió d'euros per al guanyador, els finalistes s'embutxacaran, cadascun, un premi de consolació de 30.000 euros.