Bilateral Generalitat-Estat: els esculls per a un finançament "singular, però generalitzable"
El text que ha aprovat aquest dilluns la comissió bilateral Generalitat-Estat preveu per a Catalunya "un model de finançament singular, però que pugui ser generalitzable" a altres comunitats autònomes.
Segons ha pogut saber TV3, el document acordat entre les dues parts reconeix a Catalunya un fet diferencial perquè ha assumit més competències, i que això implica "elements de singularitat indiscutibles" que la diferencien de la resta de comunitats:
Aquests nivells d'autogovern més grans confereixen a Catalunya elements de singularitat indiscutibles que s'han de tractar de forma bilateral amb l'Estat en l'abordatge del nou sistema de finançament.
Però, alhora, el redactat assegura que això és compatible amb la multilateralitat i amb una reforma general del sistema de finançament de totes les comunitats.
El text també afirma que Catalunya ha de fer una aportació solidària amb la resta de comunitats, però no concreta com mantindrà el principi d'ordinalitat, tot i que afegeix que Catalunya considera que aquest és una "condició necessària":
Aquesta aportació s'ha de calcular, de manera transparent, amb criteris objectius i és condició necessària que la seva aplicació no desvirtuï el principi d'ordinalitat en el resultat final.
Estat i Generalitat també haurien acordat que l'Agència Tributària Catalana pugui utilitzar les aplicacions de l'agència espanyola per recaptar l'impost de la renda, igual que ha fet aquest any amb l'impost de matriculació.
Com es materialitzarà l'acord?
La comissió bilateral entre el govern de la Generalitat i el de l'Estat que hauria de formalitzar el nou sistema de finançament singular arriba amb un parell de setmanes de retard i envoltada de dubtes sobre com es materialitzarà l'acord d'investidura entre ERC i el PSC que va portar Salvador Illa a la presidència de la Generalitat.
Les negociacions s'han intensificat durant les últimes setmanes i la coincidència en el temps amb l'aparició de nous casos de corrupció no hi ha ajudat.
El principal escull ha estat, però, el paper que ha de jugar en el futur l'Agència Tributària espanyola.
Ara per ara recapta tots els grans impostos, i vol continuar mantenint un cert control encara que l'Agència Tributària de Catalunya vagi assumint més responsabilitats.
L'argument d'Hisenda és que pot augmentar el frau, un temor que ja han expressat de manera reiterada des de l'Associació d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat.
Posen l'exemple del País Basc on, segons ells, hi ha més escletxes per on els defraudadors poden eludir les seves obligacions.
Allà, les Diputacions forals són les encarregades de recaptar i gestionar tots els impostos, i el paper de l'agència espanyola és testimonial.
Davant d'això, ERC afirma que no acceptaran que l'agència catalana quedi subordinada a l'espanyola. El president del partit, Oriol Junqueras, ha deixat clar aquest cap de setmana que aquesta és la seva línia vermella.
Si es traspassa, no donaran suport als governs català i espanyol quan els ho demanin, com ara per aprovar nous pressupostos. Els temps, en canvi, no preocupen tant Junqueras, sempre que el finançament singular arribi a bon port.
El pragmatisme s'imposa
La plantilla de l'Agència Tributària espanyola a Catalunya supera els 4.000 treballadors, davant dels menys de 900 de l'agència catalana.
El Departament d'Economia ha anunciat augments de plantilla, però són encara insuficients per gestionar l'IRPF l'any 2026, objectiu que des del principi havia defensat la consellera d'Economia, Alícia Romero, tot i reconèixer des del primer moment que es tractava d'un repte "gegantí".
De moment s'ha començat per una prova pilot per gestionar conjuntament amb l'Estat l'impost de matriculacions, i també s'ha augmentat la dotació de personal per col·laborar en la campanya de la renda d'aquest any.
Però amb això no n'hi ha prou per gestionar un impost que representa al voltant de 25.000 milions d'euros.
ERC n'és conscient i els últims dies ja ha anat reconeixent que recaptar, gestionar, inspeccionar i liquidar l'IRPF requereix una mica més de temps. I també voluntat política.
Més concreció
Oriol Junqueras no vol dilatar les negociacions en el temps i reclama que es concretin les dates i els passos que se seguiran per enfortir l'Agència Tributària de Catalunya i convertir-la en la pota principal del nou model de finançament singular.
De moment, ha anunciat que presentarà al Congrés una proposició de llei per possibles canvis legislatius.
La proposta preveu la modificació de tres lleis:
- La llei de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA).
- La llei que regula el sistema de finançament de règim comú.
- La llei de cessió de tributs de l'Estat a Catalunya.
Les dues primeres afecten totes les autonomies de règim comú i, per tant, modificar-les obre la porta que les comunitats que ho vulguin puguin demanar també recaptar els seus impostos. Haurien de modificar, però, la seva llei de cessió de tributs.
La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha deixat molt clar els darrers dies que la seva intenció continua sent oferir a la resta d'autonomies qualsevol acord que assoleixi amb Catalunya.
Però, almenys pel que fa a la recaptació d'impostos, és altament improbable que altres ho demanin, tret de Madrid i potser les illes Balears, però ja han manifestat que no hi tenen cap interès.
Ordinalitat
El respecte al principi d'ordinalitat és l'altre gran cavall de batalla. De fet, ja ho era abans de l'última reforma del model, el 2009.
Tot i que al principi semblava garantida, el disseny final del model, amb la incorporació d'uns fons addicionals, va trastocar el que s'havia acordat, amb els resultats que ja tothom coneix: que les comunitats que més aporten al model --com ara Catalunya-- acaben ingressant al final molts menys recursos que altres que n'havien aportat menys.
Ara el compromís és, novament, preservar aquest ordre. El govern de Salvador Illa ho té clar, però aquest plantejament xoca amb el d'altres autonomies, que poden acabar amb menys recursos.
És el cas d'Extremadura, una de les grans beneficiades de l'actual model, o fins i tot de Castella-la Manxa, on el socialista Emiliano García-Page s'oposa frontalment a aquest principi.
Molt camí per recórrer
Les crítiques sobre els greuges que el model de finançament singular pot comportar a la resta d'autonomies són diverses: des de la menor disponibilitat de recursos fins a la desaparició de l'Estat, en termes fiscals, d'un territori tan gran com Catalunya.
Ara per ara, cap xifra avala aquestes tesis. Si bé és cert que més ingressos per a Catalunya impliquen menys pastís per repartir, no se sap quina quantia podria aportar l'Estat perquè ningú no hi perdi.
D'altra banda, el resultat final del model dependrà de dues transferències que continuen sent una incògnita: quina serà l'aportació de Catalunya a la solidaritat amb les altres autonomies -el que es coneix com a grau d'anivellament- i quants diners transferirà a l'Estat pels serveis que presta a la comunitat.
Una comissió d'experts treballa des de l'octubre per definir les quanties, però fins ara no s'ha fet públic el resultat dels seus treballs.
Aquesta setmana es reuniran per últim cop abans de l'estiu, però segons fonts properes a la comissió, a la tornada reprendran els treballs. Les negociacions que van portar al model actual van durar dos anys. Les del finançament singular van, com a mínim, pel mateix camí.
