Les claus de per què es tornen a omplir els teatres a Catalunya
Bones notícies pel que fa el teatre català. Coincidint amb el Dia Mundial del Teatre, ADETCA (l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya) ha fet públic que les sales de Barcelona han acollit prop de dos milions de persones, recuperant així un 21% del públic perdut. Ara la mitjana per sala i dia supera el 60% de l'ocupació, gairebé cinc punts més que l'any passat.
A més, en aquests primers sis mesos de la temporada 23/24 també s'ha tornat a engegar la venda anticipada d'entrades i s'ha incrementat un 38% la recaptació. La presidenta d'ADETCA, Isabel Vidal, creu que encara cal treballar en les exempcions fiscals i el desenvolupament de convenis laborals, però, tot i això, veu el futur amb bons ulls.
Les incerteses derivades de la pandèmia fa temps que s'han esvaït. Les persones som socials, no ens volem aïllar i volem gaudir del teatre i de la cultura. Hem de passar pàgina de la pandèmia, però sense oblidar tot allò positiu que també ens ha portat, com un sistema més ben finançat i unes estructures sòlides per protegir les persones que hi treballem.
Nosaltres hem pogut constatar que el sector és optimista, creu que s'està en vies de la plena recuperació i que es va pel bon camí. Però, com s'ha aconseguit?
Més oferta, múltiple i variada
La cartellera teatral ofereix molta més varietat d'espectacles: comèdies, musicals i drames, tendeixen a funcionar però també hi ha muntatges més arriscats en sales petites, com ens apunta l'actor i director Julio Manrique:
Estan funcionant una sèrie de propostes amb una vocació potser no tan declaradament comercial, però que peta l'algoritme. Estan funcionant coses de tons, de color i amb llenguatges molt diferents. I això està molt bé.
Mario Gas, que aquesta setmana estrena al Teatre Romea "La isla del aire", també coincideix amb el fet que cada vegada hi ha més oferta dirigida a tots els públics:
El sotrac de la pandèmia va ser molt bèstia i de mica en mica es torna a la normalitat. La gent torna a tenir aquest desig i aquesta necessitat de veure teatre. No hi ha només un tipus de teatre ni només un tipus de públic, i és lògic que la gent vagi a veure tantes coses diferents.
Horaris més conciliadors. Una tendència que ve del toc de queda
Estàvem acostumats a anar al teatre a quarts de nou del vespre. Però el toc de queda durant la pandèmia i el confinament va obligar els teatres a canviar d'horaris i avançar les funcions.
La directora del Teatre Nacional de Catalunya, Carme Portaceli, creu que és una mesura que ha vingut per quedar-se:
En aquest país tenim uns horaris terribles. Per això a mi el canvi m'agrada. Crec que és un horari bo, perquè sempre soparem després del teatre, mai abans. I per un tema de conciliació també és important. Arribarem abans a casa i això també és bo.
Hi coincideix Tània Brenlle, directora artística del Teatre Villarroel:
Amb la pandèmia ens vam veure obligats a canviar l'horari de les funcions a les vuit del vespre. En canvi, a l'OFF Villarroel, amb funcions matinals per a adults a les 12 del migdia, ja ho fèiem abans de la pandèmia i funciona. Aquests horaris ara funcionen bé aquí, però a la resta d'Europa sempre ha sigut així.
Quan Juan Carlos Martel va entrar a dirigir el Teatre Lliure fa uns anys, va demanar fer una enquesta als espectadors, per saber quin horari els anava millor. En aquest cas, doncs, Martel assegura que ja tenien aquests horaris abans de la pandèmia:
Al Lliure de Montjuïc fem funció a les 19 h i al Lliure de Gràcia a les 20 h. Això respon a un tema de conciliació per a l'espectador i a sostenibilitat. I, evidentment, la pandèmia ho ha emfatitzat.
Programació d'èxits de temporades anteriors
Alguns teatres privats, com la Villarroel o el Poliorama, fa temps que aposten per programar més d'una obra a la vegada durant la setmana i són, precisament, muntatges que van ser tot un èxit en temporades anteriors.
Tània Brenlle assegura que cal escoltar el públic quan una obra funciona, com "L'oreneta" o "Ragazzo":
Quan tens una funció com 'L'oreneta' de la temporada passada que va exhaurir les localitats en gairebé totes les funcions, que el públic es posava dempeus a cada representació i que també ha funcionat molt bé durant la gira, crec que el que no pots fer és agafar aquest espectacle i guardar-lo al calaix.
El Teatre Poliorama també és un dels teatres privats que ha apostat per programar més d'un espectacle, i fer-ho en dies en què fins ara no hi havia funció.
Anna Victori, responsable de programació, assegura que la seva estratègia respon a una necessitat econòmica:
També hem apostat per programar dilluns i dimarts i fer més funcions escolars. Hem programat espectacles grossos, com 'Romeu i Julieta' de la Brutal i ara estem fent l'espectacle d''Els ocells', de La Calòrica. Hem sumat més maquinària, tenint en compte que el teatre també ho necessita perquè tots els costos prepandèmia han pujat molt.
El teatre català gaudeix de bona salut i la gent té ganes de tornar al teatre. Actors i actriu, com Katrin Vankova, que aquests dies triomfa a la Villarroel amb "Cost de vida", veu que Barcelona ha recuperat el ritme de fa un temps:
Me'n vaig anar a Madrid perquè necessitava canvi d'aires i una mica més de 'xispa'. Ara he notat molt la tornada. És una nova era, hi ha molts projectes i la gent està més activa i amb ganes de fer coses. Això és molt bonic, perquè Barcelona mola i és molt guai poder treballar a casa.
Núria Espert també desitja que Barcelona recuperi el ritme teatral d'abans. Aquest dijous estrena "La isla del aire" al Teatre Romea.
