Les claus del nou model de finançament: de la distribució dels impostos a què rebrà cada comunitat

Aquest divendres s'han conegut força detalls del sistema de finançament autonòmic pactat entre el PSOE i ERC que aspira a substituir el que està vigent des del 2009 i que es considera caducat des del 2012.

Tant el govern espanyol com el català com els dos partits han assegurat que, si s'acaba aprovant i s'aplica el 2027, suposarà 4.686 milions d'euros més per a la Generalitat de Catalunya, un 12% més que amb el model que està vigent ara.

També que serà la primera vegada que Catalunya quedarà situada en la mateixa posició en les dues llistes d'autonomies segons el finançament: tercera en la de l'aportació de diners i tercera en la dels diners rebuts. 

És el que s'anomena principi d'ordinalitat, que ERC va posar com a condició per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez fa dos anys, i que es compleix quan es calcula amb la població ajustada.

Què és la població ajustada?

La població ajustada és el resultat de calcular les necessitats financeres d'una autonomia tenint en compte els condicionants específics que té, amb l'objectiu d'aconseguir les mateixes prestacions socials per a tots els ciutadans que viuen a les diferents autonomies.

En aquest resultat, la xifra real de població només té el 30% del pes, mentre que el 70% restant es calcula segons la superfície i la dispersió de la població, però, sobretot, segons els grups d'edat que es considera que s'han de protegir, a més d'altres variables, com la insularitat.

En la proposta del govern espanyol, la població ajustada es calcula amb un sistema força similar a com es calcula en l'actual model, però els resultats finals serien sensiblement diferents: amb el model actual, en comptes del tercer lloc en diners rebuts, Catalunya ocuparia la desena posició. 

Però si això es calculés únicament tenint en compte la població real, els resultats no serien gaire diferents dels d'ara: Catalunya és tercera en aportació i desena en recepció, i amb el model pactat entre el PSOE i ERC seria tercera i novena, respectivament.

20.975 milions d'euros més per a les autonomies

De tota manera, això suposaria els 4.686 milions d'euros més que han calculat, i que són el 22,3% dels 20.975 milions d'euros més que rebrien totes les autonomies si finalment el Congrés aprova la proposta.

La Generalitat calcula que això implicaria rebre uns 5.200 euros per habitant, que serien gairebé 1.800 euros més que el 2023, que, segons les dades de l'última liquidació, van ser uns 3.400.

Són diners que deixarà d'administrar el govern espanyol i que, per tant, passaran a gestionar les comunitats autònomes, i el govern de la Generalitat afirma que es farà reduint les diferències entre elles.

Així, segons els seus càlculs, ara la comunitat més ben finançada rep un 32,37% més per habitant que la més mal finançada. Amb el model que han pactat, aquesta diferència es reduiria al 13,98% per habitant.

Andalusia, Catalunya i el País Valencià, a dalt de tot

En números absoluts, la comunitat que hi sortiria guanyant amb el nou model és Andalusia, amb 4.846 milions més, i amb el País Valencià en un lloc destacat, amb 3.669 milions d'euros més.

Madrid i Castella-la Manxa, dues comunitats que han criticat molt el model pactat, continuarien amb 2.555 milions i 1.248 milions, respectivament, mentre que les Balears augmentarien el pressupost en 412 milions d'euros.

No és singular, però té singularitats

Per aconseguir aquest augment en el finançament, el model proposa apujar els percentatges dels impostos de l'IRPF i l'IVA que es quedaran les autonomies: del 50% al 55% en el primer i del 50% al 56,5% en el segon.

Per tot això no es pot dir que sigui un finançament singular, perquè afecta totes les autonomies, però sí que té singularitats que permeten a les autonomies un cert marge per fer-lo a mida.

En aquest sentit, els autors busquen que el sistema premiï les comunitats amb més voluntat d'autogovern i d'assumir competències i penalitzi les que no aprofiten els impostos cedits, com fa, per exemple, la Comunitat de Madrid.

"Caixa compartida" i IVA de les pimes

Les singularitats són instruments com la possibilitat de rebre els diners no amb bestretes calculades a priori com es fa ara, sinó accedint al finançament gairebé en temps real amb una mena de "caixa compartida".

També la possibilitat que les autonomies rebin una part de la recaptació de l'IVA de les petites i mitjanes empreses que operen als seus territoris.

També hi ha instruments asimètrics, com un fons de 1.000 milions d'euros per lluitar contra el canvi climàtic, i que previsiblement beneficiarà primordialment les autonomies del Mediterrani.

I un altre fons de 400 milions d'euros, que han anomenat significativament Statu Quo, que té com a únic objectiu compensar les autonomies que sortirien perdent amb el nou model, i que són Extremadura i Cantàbria.

Un model continuista amb millores

Tot això permet als governs espanyol i català del PSOE i el PSC i a ERC afirmar que cap autonomia no sortirà perdent amb el model pactat, amb l'esperança que això convenci tothom que val la pena aprovar-lo.

Els experts consultats per 3CatInfo consideren que no es pot parlar de model de finançament singular, sinó més aviat d'una reforma continuista del model vigent amb algunes millores.

Per exemple Núria Bosch, catedràtica d'Economia Pública de la Universitat de Barcelona, considera que, si s'acaba aprovant, "Catalunya tindrà el mateix sistema de finançament que tindran l'Aragó, València o Madrid".

I Diego Martínez, catedràtic d'Economia de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, diu que en un moment donat va semblar que "es podia trencar l'estructura institucional financera del país", però que no ha passat:

Per dir-ho de manera col·loquial: s'han obert les muntanyes, però ha aparegut un ratolí.

El Ministeri d'Hisenda preveu que en dos mesos tindrà el text complet amb tots els detalls i serrells del sistema, de manera que podria arribar al Congrés abans de l'estiu, i allà dependrà sobretot que els promotors aconsegueixin el suport de Junts.