"Les corbes de la ment", l'exposició que fa una mirada col·lectiva a la salut mental
L'exposició "Les corbes de la ment" neix de l'experiència personal de la fotògrafa Núria López, marcada pel diagnòstic d'esquizofrènia del seu germà Antoni i pel suïcidi del seu germà Paco l'any 2020.
En ple context de pandèmia, l'artista va identificar la necessitat d'afrontar una altra pandèmia latent: la de la salut mental, una qüestió que afecta individus, famílies i comunitats senceres.
La mostra, però, va més enllà de l'experiència individual per construir un retrat col·lectiu articulat en tres grans blocs que dialoguen entre si: l'estat de la salut mental, els joves i el pantallisme, i el suïcidi.
Prop d'una cinquantena de fotografies mostren situacions límit, però també processos de recuperació, espais de suport i resistència.
Testimonis per trencar els estigmes
López explica que no volia una imatge fosca ni negativa, sinó desmuntar o reformular la idea que tenim de la salut mental:
M'interessava parlar dels sentiments, de les circumstàncies de la persona i del seu entorn.
Uns entorns que parlen del silenci, de la por d'expressar el que se sent i del pes del tabú. És el cas d'Alberto Gómez, participant de l'exposició, que recorda el suïcidi del seu germà l'any 1997 i confessa que "durant molts anys vaig estar completament en silenci.
"No volia compartir què sentia ni com el trobava a faltar. Parlar d'una cosa de la qual no es parlava, que estava prohibida, que era un tabú, que era un estigma", resumeix.
Un estigma que també ha viscut en primera persona Micaela Mahi, artista i membre del col·lectiu Nikosia, una associació que treballa per trencar els tabús sobre el patiment mental.
Segons explica, "no sempre ets tu ni és només la societat, però l'estigma el reps, i el reps de diferents maneres. En el meu cas, l'he viscut doblement: per tenir una malaltia mental i pel fet de ser negra."
La salut mental com a prioritat
L'exposició incorpora també les veus de professionals de l'antropologia, la psicologia i la psiquiatria, procedents d'entitats socials especialitzades en salut mental i de centres hospitalaris com Sant Pau, Vall d'Hebron o el Clínic de Barcelona.
Més enllà de la genètica, els experts posen en relleu la importància d'altres factors determinants, com el nivell socioeconòmic i educatiu, el context familiar o l'exposició a situacions estressants o traumàtiques.
Segons l'Organització Mundial de la Salut, una de cada vuit persones conviu amb un problema de salut mental, i la depressió i l'ansietat són els trastorns més comuns.
Per Núria López, "no hi ha salut integral sense salut mental", i és per això que el seu treball documental també reivindica la necessitat de noves estratègies de detecció, prevenció i tractament.
L'exposició es podrà visitar fins al 22 de febrer a la Sala 4 del Palau Robert de Barcelona.
