Les dades de les denúncies per ocupacions, en gràfics: el 80% són de pisos buits de grans tenidors
El 80% de les denúncies que reben els Mossos i les policies locals per habitatges ocupats són de pisos buits de grans tenidors o fons d'inversió. La policia catalana admet que quan el propietari té aquest perfil tenen dificultats per localitzar-lo i perquè denunciï, cosa que allarga l'ocupació.
L'any passat es van denunciar més de 6.200 ocupacions (entre habitatges buits, primeres i segones residències), una mitjana de 17 cada dia, segons les dades dels Mossos d'Esquadra a què ha tingut accés l'ACN. Això suposa un 8% més que el 2023 i la xifra més alta des del 2020, quan se'n van comptar 6.458.
En canvi, aquest 2025 s'han registrat de moment 4.345 ocupacions, un 18,1% menys que el mateix període de l'any passat. Tanmateix, han pujat les temptatives.
El 2024 el Vallès Occidental va ser la segona comarca amb més incidència, amb 761 denúncies d'ocupacions, 218 més que el 2023, és a dir, un 40% més.
La comarca amb més casos és el Barcelonès --també és on viu més població--, que en va sumar 1.467, però en aquest cas van suposar un 4% menys que l'any anterior.
Per comarques, 25 comarques han anat a l'alça i 16 a la baixa, mentre que ni a la Vall d'Aran ni al Solsonès se n'ha denunciat cap ni el 2023 ni el 2024.
Els municipis on més van créixer aquests delictes el 2024 són Girona i Sabadell, sobretot de pisos buits.
Si ens fixem en la ràtio (nombre de denúncies d'ocupacions per cada 10.000 habitants) en ciutats com Barcelona és de 4,8, mentre que hi ha municipis com Salt amb 37 casos i Mataró amb 22 denúncies per cada 10.000 habitants.
La dificultat de trobar el propietari
La majoria de les ocupacions són de pisos buits de grans propietaris, cosa que afegeix complexitat perquè primer se l'ha de "trobar" i instar-lo a denunciar, un pas essencial.
Tanmateix, si l'ocupació altera la convivència veïnal o provoca desordres públics i els propietaris no denuncien, la comunitat de veïns o l'ajuntament poden engegar les accions legals per aconseguir el desallotjament.
De fet, es pot sancionar amb fins a 900.000 euros els grans tenidors que no mouen fitxa davant d'una ocupació i el consistori pot arribar a adquirir l'immoble temporalment per destinar-lo a habitatge social.
Segons els Mossos, hi ha casos en què quan han notificat l'ocupació al fons inversor ni tan sols era coneixedor que era el propietari del pis. De fet, fins i tot molts desisteixen d'iniciar un procés legal pels costos que suposa fins que l'habitatge no sigui "financerament interessant" per a ells.
Els Mossos disposen de "cercador d'immobles" de pisos de grans tenidors --en el qual participen la Sareb i diverses entitats financeres-- per tal de comprovar més ràpidament si un immoble és d'aquest tipus de propietaris.
Amb aquest cercador també tenen "una persona de contacte per poder activar el recurs policial i judicial" en cas d'habitatges on es duguin a terme activitats delictives, com plantacions de marihuana, punt de venda de droga, un punt de recepció d'objectes robats, etc.
Problema enquistat a Sabadell
En el cas de Sabadell, fins a 9 de cada 10 casos són d'immobles de grans tenidors que normalment no interposen denúncies. Segons el primer tinent d'alcalde, Eloi Cortés, això "permet que la situació es reprodueixi i quedi enquistada en el temps", cosa que dificulta la intervenció per posar-hi fi.
Cortés apunta que cada cop creixen més els intents frustrats gràcies a l'acció de la policia, tot i que també a vegades es troben amb ocupacions d'espais "semiabandonats" on és difícil determinar en quin moment s'han ocupat i, per tant, s'allunya la possibilitat de fer un desallotjament "en calent".
Per això, el regidor recomana als veïns trucar a la policia municipal quan es té una sospita, ja que, si és massa tard, el consistori només pot contactar amb la propietat per intentar que engegui un procés judicial o intervenir en casos de conflictivitat.
Blocs sencers ocupats a Girona
A Girona també la majoria d'ocupacions són de pisos buits i no pas primeres o segones residències. A més, des de l'any passat han anat a l'alça les ocupacions de blocs sencers, "la gran majoria són de propietat de fons d'inversió, de bancs i de la Sareb", segons la regidora d'Hisenda i Convivència i Seguretat, Sílvia Aliu.
Aliu assegura que l'Ajuntament està fent l'esforç de requerir als grans propietaris amb immobles desocupats que actuïn per posar-los a disposició del parc d'habitatge.
Les temptatives d'ocupacions, a l'alça
En els primers 10 mesos de l'any, les ocupacions s'han reduït un 18,1% respecte al mateix període del 2024, però, en canvi, han crescut les temptatives de forma ininterrompuda des del 2019, fins a arribar el 2024 als 2.057 intents, gairebé el doble que cinc anys abans.
Durant els primers deu mesos del 2025 ja se n'han comptat 1.713, sis menys que en el mateix període que el 2024, així que a finals d'any les xifres podrien igualar o superar les de l'any passat.
Els intents frustrats han crescut gràcies a "l'acció policial" i per la "sensibilitat dels veïns", que permet una acció més ràpida dels cossos de seguretat sense haver d'esperar un llarg procés judicial.
A més, ha augmentat la conscienciació dels propietaris perquè "posen més mesures físiques de protecció".
En qualsevol cas, les dades només mostren els fets reportats a la policia, i no els d'aquells que han decidit anar directament al jutjat.
