Les dones violades a la guerra de Bòsnia trenquen el silenci: "Denuncio per les que ja no poden"
Zehra Murguz té 61 anys i fa tres dècades va ser una de les víctimes de violència sexual a la guerra de Bòsnia. Viu a Fôca, una ciutat de majoria musulmana a uns 180 quilòmetres de Sarajevo.
El 1992 la població va ser ocupada per les milícies sèrbies. Hi van cometre violacions i abusos a moltes dones. Les traslladaven a la força al pavelló poliesportiu de la ciutat, conegut com "El Partisan", que ara és un símbol de la repressió.
Durant mesos van ser violades en grup, i moltes van ser assassinades. Ella és una supervivent i va voler denunciar el seu agressor en nom de les que no ho van poder fer:
Aquí moltes dones van ser assassinades. He denunciat per aquelles dones joves que ja no tindran l'oportunitat de parlar. En nom d'aquella nena de 12 anys que, amb una nina a les mans, va entrar al Partisan i va desaparèixer per sempre.
Després de viure exiliada a Montenegro i a Croàcia, el 2011 Zehra Murguz va tornar a Bòsnia. Va ser llavors quan es va atrevir a denunciar el seu violador, que havia estat el seu veí:
El criminal va ser condemnat a 14 anys de presó. Una sentència molt indulgent per haver assassinat tres persones i haver comès una violació.
La justícia és lenta. I les sentències, quan arriben, no sempre ofereixen prou garanties. Ara, dones com Zehra Murguz fan pinya al voltant d'un taller de costura i tapisseria on comparteixen experiències. Una teràpia.
Durant la guerra, la majoria d'abusos es van cometre contra dones bosnianes musulmanes, però també n'hi va haver contra croates i sèrbies.
A Bòsnia, algunes han aconseguit cobrar una pensió de 350 euros al mes com a víctimes civils. Però segons l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació Europea (OSCE), hi ha centenars de casos en què els tribunals bosnians encara no han identificat els sospitosos.
Quan el Tribunal Penal Internacional per l'antiga Iugoslàvia va jutjar la guerra de Bòsnia, va protegir la identitat de les víctimes. En canvi, ara als tribunals bosnians no passa al mateix. Un fet que desincentiva les denúncies, tal com explica Midheta Kaloper, presidenta de l'Associació de Víctimes de guerra a Fôca:
Actualment, només s'han emès 18 sentències per delictes de violència sexual a Fôca. Han passat molts anys, les testimonis estan exhaustes i el que més ens mata és la durada excessiva d'aquests procediments
L'advocada especialista en drets humans de l'ONG Trial Internacional Ajna Mahmic afegeix que la violació "és un crim que encara està lligat a un estigma... encara posem la vergonya i la culpa al costat de les víctimes en lloc de posar-les al costat dels agressors".
Mahmic també denuncia que "alguns dels presumptes culpables estan en llibertat i, a més, desafortunadament, alguns treballen en llocs institucionals", amb les conseqüències que això comporta per a les víctimes:
Podeu imaginar com se senten, després de tants anys, en una societat que no ha creat el sistema que tingui en compte les seves necessitats i les seves pors.
Durant la guerra de Bòsnia, que va comportar la desaparició de l'antiga Iugoslàvia, es calcula que almenys 20.000 dones van ser violades. Però la xifra és difícil de concretar perquè moltes van morir.
Mentrestant, grups com el de les dones de Fôca continuen buscant justícia i recollint testimonis. En els últims mesos, una quinzena de dones s'han atrevit a explicar el seu cas en aquesta associació, però encara n'hi ha moltes que ho pateixen en silenci tres dècades després.
