Les eines imprescindibles per seguir el cabal dels rius a Catalunya i al món
Conèixer el cabal dels rius és fonamental per gestionar l'aigua, prevenir inundacions o fins i tot analitzar sequeres. Actualment existeixen eines públiques que permeten fer aquest seguiment tant en temps real com a través de sèries històriques, des de l'àmbit més local fins a escala global.
El coneixement dels riscos que ens envolten és un dels primers passos per prevenir danys i pèrdues davant de perills com poden ser les inundacions i les pluges torrencials. A continuació, repassem algunes d'aquestes eines que es fan imprescindibles a dia d'avui.
Eines de seguiment en temps real
L'aigua en temps real
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) gestiona una extensa xarxa d'estacions d'aforament automàtiques repartides pel que anomenem conques internes de Catalunya. Aquestes estacions mesuren de manera contínua variables com el cabal, l'alçada que porta l'aigua o el nivell i volum emmagatzemat que presenten els diversos embassaments.
També s'hi incorporen dades de pluja de les estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya o es poden activar i superposar altres capes com el radar meteorològic per veure on està plovent, amb quina intensitat i cap a on es desplaça la precipitació.
Aquest sistema és molt útil per entendre l'estat hidrològic immediat del territori i poder informar ràpidament la població durant episodis de meteorologia extrema.
Els SAIH
A nivell estatal, el control hidrològic es fa a través dels SAIH (Sistemes Automàtics d'Informació Hidrològica), que estan gestionats per les diferents confederacions hidrogràfiques. Cada gran conca disposa del seu propi sistema. A Catalunya tenim el de l'Ebre, que és la part no gestionada per l'ACA. Però també n'hi ha al Tajo, Duero, Guadalquivir, Xúquer...
També es mesura de forma contínua i en obert els cabals, nivells, la precipitació caiguda durant les últimes hores i l'estat dels embassaments. Es poden visualitzar les dades en forma de gràfics o també mapes en diferents subàrees dins la mateixa conca.
GloFAS
A nivell internacional, destaquem el sistema GloFAS (o Copernicus Global Flood Awareness System), el sistema global de predicció de cabal i inundacions del programa europeu Copernicus Emergency Management Service.
A diferència de l'ACA o els SAIH, no es basa principalment en estacions de mesura locals, sinó en models hidrològics globals alimentats amb dades meteorològiques.
Això permet fer una predicció del cabal dels rius a escala mundial i tenir una major anticipació a crescudes de grans cursos fluvials amb diversos dies d'antelació. Tot i que només té les conques més importants, inclou regions del món que compten amb poca instrumentació. Sens dubte una eina clau per a l'alerta primerenca d'inundacions.
Bases de dades i d'informació hidrològica històrica
A vegades el que ens pot interessar és l'accés a sèries històriques de dades hidrològiques que s'han registrat al llarg del temps. Aquestes bases de dades permeten estudiar l'evolució dels cabals al llarg de dècades, identificar patrons de sequera o d'avingudes i posar en context els episodis actuals.
Una de les principals bases de dades mundials de cabals de rius mesurats directament és l'anomenat Global Runoff Data Centre (GRDC). Recull dades de milers d'estacions d'arreu del món i ofereix sèries històriques llargues, en molts casos de dècades. Les seva informació sovint és utilitzada per universitats, centres de recerca i organismes internacionals.
D'altra banda, les dades obertes de l'ACA permeten accedir també a l'històric de registres, que comencen a finals del segle XX en molts casos.
En el cas dels SAIH també compta amb registres històrics que varien en funció de la conca i l'estació però que arriben fins als anys 80 i 90 de manera força general.
