Les estrenes de cinema porten de nou a la gran pantalla Elvis Presley i Jean Valjean
Elvis Presley ressuscita amb "EPiC", l'acrònim d'"Elvis Presley in Concert", una de les estrenes destacades d'aquesta setmana. Als cinemes també arriben "Scarlet", "Sorry, baby" i "Los miserables. El origen".
"EPiC: Elvis Presley in Concert"
Que Elvis Presley no ha mort, perquè la seva música no morirà mai, ja ho sabíem. Però ara ho podem corroborar en aquesta mena de documental/concert que recupera algunes de les seves mítiques actuacions dels anys 70 a Las Vegas.
És impactant no només veure'l en pantalla gran, sinó acostar-se a ell, veure'l fent broma amb el seu equip, assajant i comprovar com anava encaixant una fama cada cop més aclaparadora.
A més, totes les imatges, inèdites fins ara, tenen una qualitat inimaginable, com si les haguessin gravat ahir mateix i ell encara estigués en plena forma. És una experiència màgica, en definitiva, i qui millor per dirigir-la que Baz Luhrmann, un altre enamorat de la brillantina i els lluentons, que ja va estrenar un magnífic biopic del rei del rock ara fa 4 anys, "Elvis".
"Sorry, baby"
La majoria de les agressions sexuals no són en un carreró fosc en mans d'un desconegut, sinó que passen en àmbits suposadament de confiança i per part de gent pròxima.
A "Sorry, baby", la debutant Eva Victor, demostra com una agressió inesperada d'aquest tipus trasbalsa íntegrament a la víctima, però no d'una manera tràgica i cridanera, sinó d'una manera tranquil·la però implacable.
El film de Victor, que escriu i protagonitza ella mateixa, és delicat, tendre i sensible, amb una mirada subtilment commovedora, pausada i difícil, que no perd el sentit de l'humor i que mira al futur amb esperança.
"Scarlet"
Mamoru Hosoda és l'hereu espiritual de Hayao Miyazaki. L'autor de "La noia que saltava a través del temps", "Mirai, la meva germana petita" o "Belle", estrena ara aquesta versió personal de "Hamlet" amb una protagonista femenina, una princesa medieval, que ha de venjar la mort del seu pare.
Visualment irreprotxable, com marca la casa Hosoda, argumentalment és més discutible. És emocionant i espectacular, però també confusa i desordenada. En qualsevol cas, un espectacle que val la pena.
"Orwell: 2 + 2 = 5"
Raoul Peck firma aquest revelador i brillant exercici d'anàlisi del nostre passat per esbrinar quines són les claus del nostre present i el nostre futur.
Basant-se en el pensament de George Orwell, autor de "1984" i "Rebel·lió a la granja", s'atreveix a posar en dubte com entenem actualment les paraules democràcia, justícia i llibertat. L'escriptor anglès deia que "la llibertat pot significar el dret a dir a la gent allò que no vol sentir", i Peck ho trasllada a la gran pantalla de manera incisiva i enlluernadora.
"Los miserables. El origen"
La primera part de la novel·la de Víctor Hugo acostuma a quedar fora de les versions d'"Els miserables" que hem vist al cinema al llarg de la història. Només per això, la pel·lícula d'Éric Besnard ja és interessant.
Tot i la seva senzillesa, és un film digne, ben ambientat i amb un Grégory Gadebois extraordinari. És un dels actors més constants del cinema francès i, per fi, té el gran paper protagonista que es mereixia.
A més, també s'estrenen el drama "Islas", amb Ana Belén; el thriller francès "La residèncIA", que s'estrena en català; la sorprenent cinta brasilera "Manas", nominada al Goya a millor pel·lícula iberoamericana; i el setè capítol de la saga de terror "Scream".
