Les grans cadenes ja estan obligades a donar o reciclar el menjar perquè no es faci malbé
Botigues, supermercats, negocis d'hostaleria o restaurants estan obligats a aplicar mesures perquè no hi hagi malbaratament alimentari. La llei, que va entrar en vigor fa un any, donava marge fins ara perquè tots els sectors vinculats a la cadena alimentària, des de la producció fins al procés final, concretin els plans per no llençar menjar. Els plans han de seguir un ordre concret de prioritats.
Aquesta obligació només afecta els establiments de més de 1.300 metres quadrats i cal aclarir que, en el cas de les cadenes, se suma la superfície total.
Les multes van des dels 2.000 euros per infraccions lleus fins als 500.000 quan siguin molt greus.
"Les lleis haurien d'arribar per prevenir, però ara estem curant, perquè una tercera part dels aliments que es produeixen al món es llencen", diu Anna Peña, portaveu de la Fundació Rezero, que es dedica a la reducció de residus.
Plans fins al reciclatge
El primer objectiu de la llei publicada al BOE és prevenir que sobri menjar i que no es llenci el que no s'ha venut si continua sent apte per al consum humà. Les empreses poden, per exemple, fer postres amb fruita madura.
En el cas que hi hagi excedents, cal seguir aquest ordre de prioritats:
- Donar-ho per al consum humà, una mesura que afavoreix directament les entitats socials. De les 18.300 tones d'aliments que el Banc dels Aliments va distribuir el 2024, calculen que el 60% van ser aliments recuperats.
- Destinar-ho a l'alimentació animal. Es pot fer servir perquè les indústries en facin pinso.
- Utilitzar-ho com a subproducte d'altres indústries. Un exemple seria el marro del cafè que la indústria cosmètica pot aprofitar com a antioxidants.
- L'última opció seria el reciclatge per fer compostatge o biogàs
Perquè els plans funcionin, cal comptabilitzar els residus i subscriure acords de col·laboració amb entitats o empreses per als excedents que hi hagi.
La fruita lletja
"És important que es vegi i normalitzi que llençar el menjar és una bestiesa", resumeix Anna Peña.
Hi ha fruita i verdura que potser té un copet i no entra pels ulls, però que és igual de bona per al consumidor que tota la resta. La llei parla de productes "lletjos, imperfectes o poc estètics" que els comerços poden tenir com a línia de venda.
Incentivar la venda amb ofertes també es pot aplicar en el cas de lactis o altres productes que estiguin a punt de caducar o que tinguin pròxima la data de consum preferent.
Són mesures senzilles per prevenir les pèrdues i impedir que hi hagi excedents.
El cas de fleques i pastisseries
A Catalunya es desaprofiten cada any 3.097 tones en la cadena de valor del pa, des de la producció de la farina fins al pa elaborat. És un exemple del que implica el malbaratament, amb un impacte econòmic es calcula que supera els 1,4 milions d'euros.
Les dades surten d'un estudi presentat pel Departament d'Agricultura, que s'ha fet utilitzant la barra de quart com a producte de referència i analitzant totes les baules, des de la transformació primària (indústria farinera) fins a la venda en grans cadenes i en forns tradicionals.
Amb la col·laboració dels gremis de flequers i de pastisseria, s'ha fet una guia per prevenir el malbaratament destinada al sector.
"Nosaltres fem coques salades amb les restes de la massa del croissant, i amb la brioixeria que sobra en fem púdings i secalls, que ensucrats i passats pel forn, estan ben bons", explica Ivette Prat, propietària del forn Prat de Mollet del Vallès, que ha participat en l'elaboració de la guia. Vendre pa ratllat fet amb el que no es ven és una altra possibilitat.
I una altra dada del sector: el producte desaprofitat ha generat unes emissions de 2.258 tones de CO₂, una petjada hídrica de 12.723 m³, unes 5.000 piscines olímpiques, i un ús del sòl per conrear de 6,8 milions de metres quadrats, 688 camps de futbol per produir aliments que no es consumeixen.
Com resumeix Anna Peña, l'objectiu és "que no es noti, però que ho fem i que les dades finals siguin més positives".
