Les guerres congoleses: massacres i impunitat

La República Democràtica del Congo fa dècades que està immersa en una espiral de violència i massacres. Per entendre la seva tragèdia cal remuntar-se als anys 90, quan el país encara es deia Zaire i la dictadura de Joseph Désiré Mobutu tocava a la seva fi. El nombre de morts en les guerres encadenades al país, molt ignorades pels mitjans de comunicació i la comunitat internacional, es compta per centenars de milers, més aviat milions.

"L'imperi del silenci" recorre amb cruesa els darrers 25 anys a la República Democràtica del Congo, a partir del genocidi ruandès dels anys 90, amb un relat cronològic duríssim que enceta el metge congolès i Premi Nobel de la Pau Denis Mukwege:

"Vinc del país més ric del món. I, això no obstant, el poble del meu país es troba entre els més pobres del món.

L'abundància dels nostres recursos naturals --or, coltan, cobalt i altres minerals estratègics-- alimenta la guerra, font de la violència extrema i la pobresa terrible a la República Democràtica del Congo."

 

Igual que Mukwege, que reclama la creació d'un tribunal penal internacional per a la República Democràtica del Congo, el documental denuncia la responsabilitat de la comunitat internacional en el conflicte.
 

La seva riquesa és la seva desgràcia

És la gran contradicció que ha destruït el país, convertit amb una "joieria sense portes ni guardians", on els països estrangers saquegen constantment els seus recursos naturals. La seva riquesa és la seva desgràcia.

El director del documental, Thierry Michel, ha viatjat pel país amb la seva càmera durant 30 anys i coneix de prop el patiment del poble congolès, víctima de la violència despietada dels moviments rebels, de l'exèrcit propi i dels de països veïns. Desplaçaments massius, violacions com a arma de guerra, nens soldats, massacres... crims que s'han comès amb total impunitat i davant la indiferència del món.

 

Sònia Bakar, membre de la Unitat de Drets Humans de les Nacions Unides a la República Democràtica del Congo: 

Hi va haver un atac a un poble amb assassinats, violacions, saquejos, etcètera. Vam veure infants amb braços tallats, vam veure gent amb seqüeles. Vam sentir històries i ens van donar fotos de caps tallats, de muntanyes de caps tallats... El nivell de l'horror era increïble.

 

"L'imperi del silenci" dona veu a víctimes i testimonis de les massacres i interpel·la tots els actors clau, inclosos líders congolesos i de fora, així com autoritats de les institucions internacionals. També critica la inutilitat del Mapping Report, l'informe fet per experts de l'ONU que enumera els crims de guerra comesos entre el 1993 i el 2003. Hauria d'haver estat un document per ajudar a fer justícia, però només ha servit "per fer el recompte de morts", denuncia Michel. Durant anys es va mantenir en secret.

Contra el silenci i l'oblit

Combatre el silenci, la impunitat, la indiferència de la comunitat internacional és precisament l'objectiu d'aquest cru document que lluita per desfer el silenci que impera a la República Democràtica del Congo. La política de girar full i rehabilitar els senyors de la guerra, autors dels crims reconvertits en caps militars, no només impedeix trencar el cercle de la violència sinó que en fomenta la continuïtat.

El silenci ajuda a perpetuar el patiment dels congolesos i impedeix fer justícia, tancar etapes i començar a reconstruir. El silenci, demostra el film, és el pitjor enemic.

"L'imperi del silenci" és un documental dirigit per Thierry Michel, amb muntatge d'Idriss Gabel i música de Michel Duprez, Gwenaël Grisi i Ange Nawasadio.