Les Illes Balears, a la cua de l'estat en recerca i innovació: com afecta això l'economia?
Les Illes Balears són la sisena comunitat més rica de l'Estat, amb un PIB per càpita de 36.000 euros, un 10% superior a la mitjana espanyola.
En canvi, són el territori que menys inverteix en recerca científica, desenvolupament i innovació. La despesa en aquestes activitats representa el 0,40% del PIB de les Illes.
Això és gairebé quatre cops per sota de la mitjana estatal. Només Ceuta assoleix un pitjor registre que les Balears, en les últimes dades del 2024, publicades aquest novembre per l'Institut Nacional d'Estadística espanyol.
Per què passa això?
El catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Antoni Riera, veu com una "paradoxa" el desequilibri entre la riquesa de l'arxipèlag i la minsa despesa en recerca i innovació.
Segons Riera, que també presideix la fundació Impulsa Balears, aquesta situació s'explica perquè les Illes han estat "presoneres d'un patró de creixement econòmic que ha estat molt més intensiu en recursos naturals i mà d'obra".
No hem acabat mai de fer la transició cap a un model més intensiu en tecnologia o en coneixement.
Un altre dels principals problemes és l'escassa participació del sector privat de les Illes, molt orientat als serveis i al turisme, a l'hora d'invertir en recerca i innovació.
La participació privada només representa el 38% de les inversions en R+D+I a les Illes, mentre que la contribució privada a nivell europeu és del 70%.
Aquesta escassa inversió evidencia, segons el catedràtic de la UIB, que el creixement econòmic de l'arxipèlag "no és sostenible en el temps" i remarca que l'única manera d'aconseguir-ho és "aportant valor".
Un creixement insostenible?
Riera alerta que ja hi ha "símptomes d'esgotament ambiental, social i econòmic" a les Illes Balears i anima els empresaris a introduir l'R+D+I en el negoci turístic si, a la llarga, volen mantenir el lideratge d'aquest sector.
Poden pensar que sempre tindran sol i platja, però la capacitat d'acollida dels seus ecosistemes i de les seves ciutats no és infinita.
Per això, espera que els empresaris deixin enrere l'actual patró de creixement "intensiu en mà d'obra i recursos naturals" i inverteixin més en recerca i la innovació.
Proposa, per exemple, que el sector turístic de les Illes s'especialitzi en l'economia circular, i exporti al món estratègies punteres per reaprofitar i minimitzar residus.
Conseqüències de no innovar?
Riera vincula la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans de les Illes en els darrers 25 anys com un dels efectes més palpables de la desinversió en recerca i innovació.
Segons el Cercle d'Economia de Mallorca, el PIB per càpita a les Balears porta estancat des de l'any 2000, tot i que el producte interior brut hagi crescut un 155%.
En un estudi, el Cercle ho atribueix a la combinació que hi ha hagut d'augment sostingut dels preus i també al fort increment de població que ha arribat per satisfer la demanda de mà d'obra.
La inversió pública
Aquest 2025, el Govern de les Illes Balears ha gastat 35 milions d'euros en polítiques d'innovació, dins d'uns pressupostos autonòmics que depassen els 7.400 milions.
El director general d'Innovació del govern de les Illes, Sebastián González, admet a 3CatInfo que "segueix havent-hi marge per augmentar la inversió en innovació", tant la pública com la privada.
Tanmateix, González avisa que "els indicadors habituals d'R+D+I estan pensats per a economies industrials i mesuren patents amb desenvolupaments tecnològics durs".
Creu que aquests indicadors no s'adapten del tot bé "a la innovació de processos i de models de negoci" que, segons diu, es produeix majoritàriament a les Illes, amb la prevalença del turisme i els serveis.
Les dificultats per fer recerca i innovació
El sector biomèdic és un dels més amenaçats per l'escassetat d'inversions en R+D+I que hi ha a les Illes, perquè les seves investigacions requereixen una elevada aportació inicial de diners, que sovint els costa reunir.
És el que explica la representant del clúster biomèdic i biotecnològic de les Balears (BIOIB), Zada Pons, que lamenta que els actors econòmics de les Illes no abracin la innovació.
En comptes de comprar-se una altra casa o un altre hotel, que és el que fan aquí els empresaris, estaria bé que apostessin per la ciència.
Pons també carrega contra l'administració per denunciar la falta d'infraestructures que facin d'incubadora per a empreses biomèdiques emergents o científics joves.
En aquest sentit, assenyala la falta de laboratoris públics que els investigadors puguin llogar a preus baixos per engegar els seus projectes.
Quantes bones idees de recerca que neixen a la universitat es queden en un calaix perquè la gent no té on provar-ho? Moltíssimes.
En molts casos, diu Pons, marxar és l'alternativa que acaben triant aquests científics i, en el cas de les empreses, derivar la seva activitat fora de les Illes.
És el cas de Mallorca Medical Devices. Han ideat i dissenyat, des de Mallorca, un instrument quirúrgic innovador que facilita la realització de les cirurgies laparoscòpiques als metges.
Ara bé, el seu director, Abel Pérez, explica que s'han vist obligats a traslladar el gruix de la seva activitat i producció a Catalunya per la manca d'espais habilitats a les Illes.
"A Mallorca, desgraciadament, només tenim una oficina on estic jo. Però no tenim cap persona treballant en el nostre projecte des de les Illes Balears... cap ni una", lamenta Pérez.
