Niubó atribueix l'error de mostra de les PISA al fet que van coincidir amb les proves de 4t d'ESO
La consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha reconegut la gravetat de l'error en la selecció d'alumnes que van fer les proves PISA aquest any. Niubó ha comparegut aquest dilluns al Parlament per donar explicacions d'un incident que ha provocat que els resultats no siguin comparables amb els d'altres anys ni amb els d'altres països, i que hagin quedat fora de l'informe internacional que l'OCDE presentarà al setembre.
Des del Parlament, Niubó ha llançat una hipòtesi "plausible però no acreditada" sobre el que ha pogut passar, i ha atribuït l'error de mostra de les PISA al fet que van coincidir amb les proves de 4t d'ESO.
La consellera ha assenyalat que el 23,2% dels alumnes exempts de participar de les proves PISA és similar al percentatge d'estudiants que no va participar en les proves catalanes de final d'etapa de 4t d'ESO el 2025, i que es va dur a terme en el mateix període de temps: els dies 10 i 11 de maig van ser les proves a 4t d'ESO, i del 31 de març al 16 de maig es van fer les proves PISA.
Segons Niubó, els mateixos 51 centres amb els quals es va fer la mostra de PISA van haver d'aplicar, "amb molt poca diferència de temps, dues avaluacions sotmeses a marcs diferents".
La similitud de percentatges, unida al fet que es tractava dels mateixos centres, permet plantejar que es podria haver generat confusió als centres sobre els criteris que calia fer servir i que s'haguessin traslladat a les proves PISA criteris d'exempció propis de les proves de final d'etapa catalanes.
Tot i això, Niubó ha negat que la conselleria vulgui "culpar cap director", perquè encara no disposa d'un informe definitiu, i ha assenyalat també els errors en la "validació i la supervisió" en l'aplicació dels criteris d'exempció.
La responsable del departament també ha subratllat que l'errada es va produir en un "procés de transició" entre administracions, entre el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu i la nova Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació.
En qualsevol cas, aquesta transició "en cap cas pot servir d'excusa", ha dit, però també forma part del "context que cal tenir en compte" per determinar què va fallar.
Més enllà de l'origen de l'errada, Niubó ha assegurat que, si s'acrediten responsabilitats, "s'actuarà en conseqüència".
Si hi ha responsabilitats, es depuraran a fons, com ja hem fet en altres ocasions.
Niubó ha reconegut que van tenir coneixement de la incidència el mes de març, però que no va ser fins fa "poques setmanes" quan van saber l'afectació que aquest error metodològic tindria en l'informe internacional de l'OCDE.
Per evitar que es repeteixi una situació com aquesta, la titular d'Educació ha explicat que han posat en marxa la Comissió de Coordinació de Proves i Estudis d'Avaluació, un organisme que ha de garantir que, davant de cada prova, "una instància tècnica revesteixi i validi de forma centralitzada les propostes d'excepció i altres paràmetres tècnics, i que totes les decisions quedin documentades i no depenguin de circuits més o menys informals".
Peticions de dimissió des de l'oposició i d'explicacions a Illa
Tant els dos socis del govern, Esquerra i els Comuns, com els grups de l'oposició han coincidit a demanar explicacions i criticar la gestió del departament, així com haver-se'n assabentat per la premsa.
La diputada republicana Irene Aragonès ha qüestionat que ningú detectés l'error i ha advertit que no acceptaran que la responsabilitat recaigui sobre docents i direccions, mentre que la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha parlat de "desastre" i ha reclamat una auditoria independent per conèixer tot el que ha passat.
Des de Junts, la diputada Anna Erra ha demanat la dimissió de Niubó, de qui ha dit que "no està capacitada" per al càrrec. Ha apuntat que "costa de creure" que durant mesos ningú s'adonés de l'errada, fet pel qual ha parlat de "desgavell" i "descontrol" dins de la conselleria, i ha demanat que Salvador Illa també comparegui per donar explicacions.
El PP ha acusat el govern de recórrer al "trilerisme" en les seves explicacions, i ha demanat si l'ordre "d'ocultar" l'errada a les proves PISA va ser de la mateixa Niubó, del conseller Albert Dalmau –que va agafar les regnes del departament mentre la consellera estava de baixa a principis d'any– o del president Illa. Per tot això, s'ha sumat a la petició de dimissió de Niubó. Una renúncia que també ha demanat el representant de Vox.
Pel que fa a la CUP, han insistit en la necessitat de conèixer tota la informació que tenia el govern sobre aquest afer, i han demanat a la consellera que plegui perquè "arrossega problemes" que afecten la comunitat educativa i no és capaç de solucionar.
Aliança Catalana s'ha sumat a la demanda de responsabilitats polítiques, ha defensat la necessitat "d'un canvi de rumb" a Catalunya i ha demanat eleccions.
Illa defensa la consellera i els sindicats demanen depurar responsabilitats
Niubó ha comparegut a petició pròpia, tot i que tant Junts com el PP van reclamar divendres que la consellera donés explicacions a la cambra. I ho ha fet després d'haver rebut "tot el suport" del president de la Generalitat, aquest cap de setmana, des del Vietnam, on està de viatge oficial. Illa ha descartat destituir-la i ha insistit que l'error és només una qüestió tècnica, sense "cap altra consideració".
Una postura que Salvador Illa ha reiterat aquest dilluns des de Hanoi, on ha defensat que "no es tracta de penjar la llufa a ningú" per l'error en l'informe PISA, sinó d'aclarir els fets per "evitar que torni a passar".
Les direccions de les escoles i sindicats d'Educació com USTEC no estan d'acord a "banalitzar" l'error o restar-hi importància, i també han demanat que s'investigui a fons i es depurin responsabilitats.
La Ustec ha denunciat, en un comunicat, que "no es pot presentar com una simple 'incidència tècnica' un problema de gestió, control i transparència". Des d'AXIA, l'Associació de Directius de l'Educació Pública de Catalunya, alerten que l'incident "compromet la credibilitat de les institucions i deixa el país sense una de les eines bàsiques per entendre la realitat".
Sense dades comparables, el debat educatiu torna a quedar orfe de diagnòstics fiables.
Per això, des d'AXIA alerten que "no n'hi ha prou amb lamentar el que ha passat" i diuen que cal "explicar-ho, identificar-ne les causes, assumir les responsabilitats que corresponguin i, sobretot, garantir que no es repetirà".
Què ha passat amb PISA?
El Departament d'Educació de la Generalitat i el Ministeri d'Educació van explicar divendres que un 23,2% dels alumnes seleccionats per a les proves PISA 2025 van quedar exempts de fer l'examen, molt per sobre del màxim del 5% recomanat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que impulsa aquesta prova.
Per això, les dades no són comparables amb les d'altres anys ni altres països. Els resultats no s'inclouran en l'informe internacional –Catalunya no apareixerà en l'apartat que compara els resultats per regions de cada país–, tot i que sí que es faran servir per a l'informe estatal d'Espanya.
591 alumnes exempts
Les proves PISA es van fer del 31 de març al 16 de maig del 2025. I van coincidir amb les de final d'etapa d'ESO, que es van fer els dies 10 i 11 d'abril, i que tenen uns criteris d'exempció diferents. En les de final d'etapa queden exclosos tots els alumnes amb necessitats educatives especials, mentre que en les PISA aquesta exclusió no és automàtica, sinó que es fa una valoració individual de si aquestes necessitats impliquen o no l'exempció de la prova.
Les proves PISA les van fer menys alumnes dels que preveia la mostra original, fixada per l'OCDE en 2.545 estudiants. En concret, en van quedar fora 591 alumnes: 6 per discapacitat física, 493 per discapacitat cognitiva, conductual o emocional i 92 per domini insuficient de la llengua. Això suposa més del 23% de la mostra, molt per sobre del 5% màxim que recomana l'OCDE.
La incidència es va detectar al març. El govern explica que, com que no tots els centres educatius fan la prova PISA el mateix dia, el problema no va aflorar fins passat un temps. Va ser l'OCDE qui ho va comunicar al Ministeri d'Educació i aquest, al seu torn, ho va traslladar a la Generalitat.
Qui fa la tria?
El Ministeri d'Educació és l'encarregat d'enviar la llista dels centres amb alumnat nascut el 2009 que li han fet arribar prèviament les comunitats autònomes i que deixen fora l'alumnat d'educació especial. Una empresa contractada per l'OCDE s'encarrega de fer una selecció de mostra aleatòria i determina quins centres han de fer la prova a tot Espanya. Aquesta informació es retorna a les comunitats autònomes, que informen els centres educatius que han estat seleccionats. A Catalunya van ser 51.
Després, són els centres els que fan la selecció d'alumnes i indiquen quins tenen necessitats especials, i fan arribar la llista al ministeri. El Ministeri d'Educació envia aquest cens de tot Espanya a l'OCDE i una altra empresa subcontractada per aquesta entitat fa la mostra aleatòria de l'alumnat. Finalment, són els centres educatius els que trien els alumnes que fan l'examen, aplicant els criteris establerts per l'OCDE.
Fonts del Departament d'Educació i del ministeri han indicat a l'ACN que "no es va fer una validació prèvia de les exempcions que s'havien aplicat" i que va fer que la taxa d'exclosos fos tan alta.
Des d'AXIA expliquen que les decisions determinants sobre la mostra i les exclusions es concentren durant els primers mesos de l'any i rebutgen que es tracti d'un error sobtat o un incident inevitable: "És el resultat d'un procés que disposava de controls, terminis i responsables", asseguren, i es pregunten com pot ser que ningú s'adonés que Catalunya s'estava allunyant tant dels estàndards internacionals.
Algú es creu que 51 centres s'han equivocat alhora?
L'associació reclama saber qui va validar unes exclusions que multiplicaven gairebé per cinc el màxim admès i quins mecanismes interns van fallar. Denuncien que se'ls assenyali "com a responsables d'un problema que va molt més enllà del seu àmbit d'actuació" i asseguren que Educació no els va informar de l'error i que ho van saber per la premsa.
Els centres van elaborar al gener del 2025 les llistes de l'alumnat elegible, i després que el centre nacional seleccionés la mostra i revisés els possibles casos d'exclusió, la relació d'alumnes "es va validar administrativament amb un paper clau de la inspecció" cap al febrer i març. Consideren que les conseqüències d'aquest error són "devastadores" i comporten un greu problema de "confiança institucional".
Catalunya, sense resultats PISA fins al 2029
Amb els resultats catalans del 2025 exclosos de l'estudi internacional, l'última dada comparable torna a ser la del 2022, i Catalunya no en tindrà de nous fins al setembre del 2029, quan es publiquin els resultats de l'edició del 2028.
