Les joies de la biblioteca del Parlament: passat, present i futur del cor de la cambra
A l'hora de preparar iniciatives parlamentàries com projectes o proposicions de llei, els 135 diputats i diputades --però també els seus assessors-- poden acudir al fons de 70.000 publicacions que té la biblioteca del Parlament de Catalunya.
Aquests volums recopilats durant anys serveixen per consultar com està la legislació vigent que volen reformar, comparar-la amb la que tenen a altres països i a altres parlaments. Ho poden fer presencialment, tot i que ara la majoria de consultes ja són telemàtiques i, per tant, amb accés generalitzat per a estudiants, estudiosos i qualsevol persona interessada.
La majoria de textos són de ciències jurídiques, dret públic i parlamentari i matèries socials. I, evidentment, hi ha textos polítics i parlamentaris.
El present és futur
Poca gent sol entrar a les dependències de la biblioteca del Parlament. I no és pas perquè sigui un espai que s'hagi quedat petit o que faci de mal entrar, sinó perquè és un servei modern a l'altura d'altres biblioteques.
Les nombroses consultes es fan a distància, través de l'ordinador, la tauleta o el mòbil. I això és possible perquè l'equip que dirigeixen Rosa Felicitat Escrihuela i Elvira Bosch porta anys amb un procés de digitalització de totes les obres del fons.
A més, el web de la biblioteca permet consultar informació jurídica i parlamentària d'altres biblioteques, també de les d'altres cambres autonòmiques espanyoles i nombrosos organismes internacionals. Des de fa deu anys està integrada en el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya.
El passat, orgull a conservar
La biblioteca és un espai que se situa al bell mig del Palau de la Ciutadella. A alguns de la seva vintena de treballadors, dividits en els departaments de consultes, arxiu i la mateixa biblioteca, els agrada dir que són el cor del complex parlamentari: petit, protegit i imprescindible i que batega oficialment des del 1985, fa quatre dècades.
Però, a la pràctica, el Parlament republicà (1932-1939) ja tenia una biblioteca, de la qual es conserva molt poca cosa. La Guerra Civil i el posterior tancament de la cambra catalana van fer que es traslladessin o desapareguessin la majoria de llibres.
Tot i això, les parets de pedra de la biblioteca del Parlament acullen autèntiques joies. L'exemplar més antic del fons és un manual de "pràctica, forma i estil per celebrar les Corts Generals a Catalunya", obra de Lluís de Peguera, datada el 1632. Aquest llibret que la bibliotecària Teresa Gil manipula amb cura i estima (i amb guants blancs) el va donar a la biblioteca la família Coll i Alentorn el 1995.
Un altre bé preuat de la col·lecció és un exemplar de butxaca de l'Estatut del 1932, firmat pel president Francesc Macià.
L'actual biblioteca es va inaugurar el 1984, però no va ser fins al 1985 que va comptar amb tècnics i va entrar a funcionar com a servei, que "és el que ha de ser una biblioteca", ens diu Gil, l'única de l'equip actual que ja hi era aquells dies.
Les donacions, essencials per entendre la biblioteca
Molts dels exemplars són donacions, com la que dèiem de la família Coll i Alentorn. Però no és l'única. Capítol a part mereixen les que va fer l'historiador i exdiputat Josep Fornas, col·laborador del president Tarradellas, que va recollir un fons bibliogràfic extens i valuós entre el 1950 i 1970. El 1985 el va entregar al Parlament.
D'altres donacions destacades són les fetes per Josep Maria Castellet, Josep Mainar, Marcel·lí Domingo, Teresa Villamartín o la restitució de documents parlamentaris espoliats a la Guerra Civil i rescatats de l'Arxiu de Salamanca. Aquestes donacions compensen, d'alguna manera, la pèrdua i trasllat de llibres causada pel tancament del Parlament durant el franquisme.
Exposicions del patrimoni
Per celebrar aquestes quatre dècades de vida de la biblioteca, el Parlament ha exposat joies com alguns llibres de la cambra republicana. I ha penjat a les parets i exhibit en vitrines, just davant la biblioteca, reproduccions de cartells de la Guerra Civil, la majoria contraris al feixisme o alertant del nazisme.
També símbols dels anys de democràcia, com un ampli ventall dels programes electorals de totes les formacions que han tingut representació parlamentària, des del PSUC a la UCD, passant per Centristes de Catalunya o Aliança Popular.
I els cartells electorals, un dels espais que més centren l'atenció dels visitants. Aquí es pot veure un jove Jordi Pujol dels anys 80, un Albert Rivera despullat en la primera campanya de Ciutadans o cartells que poden semblar fake però que no ho són, com el rètol que recorda que el Partido Andaluz es va presentar a les primeres eleccions catalanes per obtenir representació al Parlament. I sabeu què? Va obtenir dos escons.
Coses com aquestes les guarda del temps la biblioteca del Parlament. Per molts anys.