Les mares "s'enamoren" del nadó pels canvis en l'àrea del cervell on hi ha el plaer
Què és el que fa que un mare "s'enamori" del seu nadó? Hi ha pocs estudis sobre els cervells de la dones, però, ara, una investigació ha demostrat que el responsable de l'instint maternal és el canvi que durant l'embaràs es produeix en l'àrea del cervell encarregada de la motivació i el plaer.
Un estudi de l'Hospital Gregorio Marañón, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Leiden University ha determinat que tot és responsabilitat de la pèrdua de volum de l'anomenat nucli accumbens del cervell, que s'encarrega del plaer.
Com més disminueix de volum aquest estructura, més s'activa aquesta àrea del cervell quan la mare veu estímuls relacionats amb el nadó. És a dir, que el nadó esdevé l'estímul més rellevant, cridaner i plaent per a la mare.
Això explica que la dona actuï per promoure i garantir la supervivència de la cria. Darrere aquest canvi hi ha les hormones que se segreguen al final de l'embaràs, quan s'allibera dopamina.
Un enamorament que explica les cures al nadó
La investigadora que ha liderat l'estudi, Susana Carmona, del Servei de Medicina Experimental del Gregorio Marañón i del Centre d'Investigació Biomèdica a la Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM), destaca que és un comportament equiparable al d'altres animals:
En humans, la conducta maternal està condicionada per sistemes bàsics i instintius, igual com passa amb altres mamífers més basals, com els rosegadors.
L'estudi s'ha publicat a la revista Psychoneuroendocrinology i demostra la base neurològica de l'instint maternal, com explica Carmona:
Un psicòleg molt famós, Urie Bronfenbrenner, deia que per al correcte desenvolupament del nadó, algú s'ha d'enamorar d'ell. Els resultats d'aquest estudi ofereixen la base neurològica d'aquest 'enamorament' instintiu que sent la mare cap al seu nadó.
En investigacions prèvies, els científics van observar que rates amb lesions a l'àrea del cervell esmentada no tenien conductes com recollir les cries o agrupar-les al niu, sinó que es comportaven com les rates verges, que no havien desenvolupat l'instint.
En el cas de les dones, l'equip va analitzar 25 dones que volien tenir fills i 20 que no volien ser mares, almenys a curt termini. Se'ls va escanejar el cervell abans i després del part. "Com més canviava el cervell durant l'embaràs, més gran era el vincle mare-fill", ha explicat Carmona.
Pèrdua de matèria grisa en l'embaràs
Fa tres anys, el mateix equip d'investigadors va concloure que l'embaràs modifica l'anatomia del cervell i redueix de forma significativa el volum de màteria grisa a les àrees implicades en la cognició social. És a dir, als pensaments al voltant de les relacions socials. Aquest canvis persisteixen almenys dos anys després del part.
Tot i no tenir conseqüències cognitives, aquestes modificacions es traduïen en més vincle amb el bebè. Carmona ha explicat que una dona té menys volum de matèria grisa "que un nen" i que els canvis al cervell són "tan potents" que només veient-ne les imatges podien determinar si una dona era mare "encertant-ho al 100%".
Amb l'estudi actual confien que es pugui aprofundir en patologies com la depressió postpart, que tenen una cada de cinc dones i que posen en risc la salut de la mare i també del nadó.
