Les millors fotografies de la Via Làctia del 2025

Un any més, el blog de viatges i fotografia Capture The Atlas ha revelat la seva selecció de les 25 millors imatges de la Via Làctia capturades aquest 2025.

Aquesta vuitena edició del concurs anual "Milky Way photographer of the year" destaca per la seva diversitat geogràfica i per incloure, per primera vegada, una fotografia feta des de l'espai a bord de l'Estació Espacial Internacional. 

La col·lecció d'enguany ens transporta a llocs remots i poc fotografiats com el desert d'Ennedi a Txad, l'illa de Socotra al Iemen, les muntanyes de Nova Zelanda o els cels de Namíbia. A més, algunes imatges capturen fenòmens celestes com cometes, pluges d'estrelles i eclipsis lunars, que mostren la riquesa i dinamisme del cel nocturn. 
 

Galeria d'imatges destacades

"One in a billion" (Don Pettit)

La fotografia titulada "One in a billion", presa per l'astronauta Donald Pettit des de la cúpula de l'Estació Espacial Internacional, ofereix una perspectiva única de la nostra galàxia des de l'espai, amb la Terra i la Via Làctia en un sol enquadrament. Pettit relata el moment en què va capturar la imatge:

"Suro en la Cúpula, mirant per les set finestres que componen aquesta joia transparent. Mentre la meva ment se submergeix en la contemplació, els meus ulls es delecten amb els tènues reflexos d'una Terra nocturna. Més de vuit mil milions de persones diuen llar a aquest planeta. Només set de nosaltres podem dir el mateix de l'Estació Espacial. Quin privilegi, ser aquí."

"Tololo lunar eclipse sky" (Petr Horálek)

El 14 de març del 2025 hi va haver un eclipsi lunar total, especialment visible sobre les Amèriques i l'oceà Pacífic. Petr Horálek, astrofotògraf txec i divulgador d'astronomia va tenir la sort d'observar aquest eclipsi des de l'Observatori Interamericà Cerro Tololo de l'NSF, a Xile: 

"Es pot veure l'èpica del cel durant la totalitat de l'eclipsi,  ja que la Lluna es va enfosquir prou perquè la majestuosa Via Làctia, el tènue cinturó de la Llum Zodiacal i la prominent lluentor atmosfèrica destaquessin."

"Double Milky Way arch over matterhorn" (Angel Fux)

Aquesta imatge, presa des de Zermatt, a Suïssa, mostra la Via Làctia com un arc doble format per la Via Làctia d'hivern (amb Orió sortint) i la Via Làctia d'estiu (amb el centre galàctic) en una transició perfecta entre estacions.

Capturada a 3.200 metres en ple hivern, la foto preserva les posicions reals de tots dos arcs en combinar imatges capturades amb hores de diferència. L'astrofotògrafa de 27 anys Angel Fux explica les dificultats d'aquesta superposició:

"La nit va ser brutalment freda, i va posar a prova tant la meva resistència com l'equip. Zermatt i Matterhorn han estat fotografiats innombrables vegades, però el meu objectiu era crear una cosa veritablement única, una imatge presa sota condicions que pocs s'atrevirien a intentar."

"Bottle tree paradise" (Benjamin Barakat)

Socotra és un dels llocs preferits de Benjamin Barakat, però la ubicació concreta d'aquesta fotografia no té un nom oficial, segons explica el fotògraf.

Els arbres ampolla són únics d'aquesta illa del Iemen, que ha desenvolupat una biodiversitat endèmica fruit del llarg aïllament respecte del continent. Barakat, guanyador d'aquest concurs cinc anys consecutius, explica el paper que ha jugat la seva experiència:

"Després de fotografiar a l'illa durant els últims quatre anys i explorar-la a fons, he descobert joies amagades com aquesta, a la qual anomeno «El paradís dels arbres ampolla»."

"Cosmic fire" (Sergio Montúfar)

Sergio Montúfar va pujar al cim del volcà Acatenango, a Guatemala, la matinada del 2 de juny del 2024. Havia quadrat la data amb una nit de lluna nova i va esperar el moment exacte en què la Via Làctia creués l'enquadrament al costat del volcà.

El resultat va ser una fotografia d'un gran contrast visual. El fotògraf destaca "la força bruta del volcà de foc trobant-se amb la calma infinita de la galàxia":

"Aquella nit el volcà estava increïblement actiu: cada explosió retrunyia en el meu pit, mentre la lava incandescent il·luminava els vessants foscos. Sobre ell, la Via Làctia s'estenia en diagonal pel cel, una banda hipnòtica d'estrelles que contrastava amb el caos que es vivia a baix."

"The wave" (Luis Cajete)

Luís Cajete, nascut a Madrid, presenta una imatge presa en Coyote Buttes, una formació rocosa situada a Arizona que es caracteritza per les formes ondulants i capes de gres de colors brillants.

Actualment, per accedir-hi es necessita un permís especial, com explica el fotògraf, per tal de "protegir aquestes terres per a les generacions esdevenidores":

"Malgrat l'intens fred d'aquests dies, va ser molt emocionant poder visitar per primera vegada en la meva vida la gran ona de gres i gaudir de les seves espectaculars formes i colors. És difícil explicar amb paraules aquesta meravella de lloc, però espero que la meva fotografia aconsegueixi reflectir-ho."

"Boot arch perseids" (Mike Abramyan)

La pluja d'estrelles de les Perseides passa cada agost, i deixa caure centenars de meteors durant diverses nits, i també centenars de fotografies. Tot i així, la de Mike Abramyan és única.  

El 2024, el fotògraf tenia previst fer la imatge des de les muntanyes Rocoses canadenques, però segons explica, els incendis forestals el van obligar a canviar els plans a l'últim moment i va refugiar-se en el vessant oriental de la serra Nevada de Califòrnia.

"Després de tres nits completes capturant estrelles fugaces, vaig crear aquesta imatge. Cada meteor està alineat acuradament en la seva ubicació real en el cel nocturn. La imatge final mostra tots els meteors que vaig capturar, combinats en un sol enquadrament—com si la Terra no hagués estat girant i tots haguessin caigut alhora."

"A sea of lupines" (Max Inwood)

El Llac Tekapo, Nova Zelanda és famós per la floració anual de lupins, unes flors de colors que s'estenen per tota la conca de Mackenzie.

Aquesta regió, situada en el cor de l'Illa Sud, és famosa pels seus cels foscos, fet que afavoreix la creació d'imatges com aquesta i fa que el paisatge nocturn sigui encara més surrealista. L'autor, Max Inwood, de 25 anys, és un dels fotògrafs més joves d'aquesta edició: 

"Sobre les flors es pot veure la banda exterior de la Via Làctia, al costat de les constel·lacions d'Orió, els Bessons i les Plèiades. Acompanyant-les hi ha els brillants planetes Júpiter i Mart, amb una intensa mostra de luminescència atmosfèrica verda visible en l'horitzó."