Les millors reserves d'aigua dels últims anys: els pantans de les conques internes freguen el ple

Catalunya ha passat anys de sequera ferotge i ara arriba el contrast: tenim un altíssim nivell de reserves d'aigua que no assolíem des del fatídic Gloria, ara fa sis anys.

Els temporals han omplert, un cop més, els nostres pantans. I això passa de manera cada vegada més abrupta a causa de l'escalfament global.

Provoquen destrosses i pèrdues al seu pas, però deixen un element positiu: els embassaments passen a estar plens i amb contrastos espectaculars. 

Els paisatges també han canviat ràpidament: del marró al verd i, també, al blanc, amb precipitacions de neu que feia anys que no es veien.

Ens hem de remuntar al 2020, just després del temporal Gloria, que va deixar tocat tot el territori, per trobar unes reserves tan bones. Ara fa just sis anys, el 28 de gener del 2020, cinc dies després de donar per finalitzada la tempesta, les reserves eren del 97,4%. 

En només dos anys, la sequera va fer minvar aquest marc d'abundància, i el març del 2022 ja van baixar fins al 52%. I és que durant molts mesos vam viure de l'aigua del Gloria.

Hem triplicat les reserves a les conques internes

I ara, després de tants anys mirant al cel, i amb els pantans cada cop més secs, les reserves ja estan al 92%, molt a prop del ple. I això que alguns embassaments ja s'havien anat buidant prèviament a un ritme superior al que seria habitual, en previsió de més pluges. Per exemple, als del sistema Ter s'hi van arribar a alliberar 75 m³ per segon, segons l'Agència Catalana de l'Aigua. 

La situació era totalment oposada fa just un any, quan les reserves a les conques internes eren només del 32,2%. L'aigua acumulada s'ha gairebé multiplicat per tres.

El contrast és abismal: Catalunya acaba de sortir de la sequera més ferotge mai registrada, de més de quatre anys de durada, amb una situació crítica. I, de fet, no fa gaire, el mes d'abril passat, que es van aixecar les restriccions per sequera. Ara, en canvi, les conques internes estan tan plenes que estan al límit. 

Contrastos espectaculars

Podríem trobar un salt similar el 2018, que es va acabar amb el doble de reserves d'aigua que les que hi havia a començament d'any. Es va passar del 43% a vorejar el 90%. Va ser un any extraordinàriament plujós, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya. El canvi ara ha estat encara més colossal.

I és que Catalunya és un territori sotmès a un règim mediterrani, amb sequeres seguides de tempestes intenses. I la crisi climàtica ha fet que aquests extrems siguin encara més exagerats. 

Des de Nadal, hem tingut quatre temporals importants. Just abans, el 23 de desembre, les reserves estaven al 70,5%. I just abans del temporal Harry, el 20 de gener, estàvem al 85,41%. Per tant, aquestes darreres pluges ens han deixat un 6% més d'aigua a les conques internes, i tots aquests darrers episodis junts, des de Nadal, un 21% més. 

Sau, d'imatge tètrica de la sequera, a la d'abundància d'aigua

Si mirem pantà per pantà, la crescuda més impressionant ha estat a Sau, el que havia estat la imatge tristament icònica de la sequera, amb la terra esquerdada i el campanar totalment a la vista. Ha passat d'estar, en un any, del 8% al 96,3% en el pic dels darrers dies, el 22 gener. La xifra ha minvat un xic aquests dies, ja que el van desembassant perquè tingui més capacitat. Els quatre darrers temporals hi han abocat gran part de l'aportació d'aigua. Fa un mes i escaig, el 21 de desembre, amb prou feines superava el 45%.

Darnius-Boadella també ha fet un salt espectacular: del 16,5% de fa un any, al 97,6% el 26 de gener. Fa un mes, abans d'aquests darrers episodis, estava al 65%.

En total, a les conques internes hem guanyat tanta aigua com consumim a tot Catalunya en un mes i mig, uns 40 hm³. I si comptem tota la caiguda en els quatre grans temporals que hem tingut des de Nadal, els 147 hm³ de diferència ens donarien reserves per a cinc mesos. 

I tota aquesta aigua ha caigut, precisament, en una època de l'any en què no és gens habitual que plogui. Tant les darreres setmanes de desembre com el mes de gener acostumen a ser secs. 

Encara hi ha dos municipis en prealerta per sequera

Ara bé, no es pot oblidar del tot la sequera al nostre país. Encara queden dos municipis en prealerta, veïns i tots dos al Baix Camp: Riudecanyes i Duesaigües. 

Depenen del sistema de Siurana i Riudecanyes, on la quantitat d'aigua rebuda ha estat desigual. El pantà de Riudecanyes mostra una millora radical: després dels quatre darrers temporals, aquest dimarts estava al 100%, quan fa un mes havia estat al 35%. Però està connectat amb Siurana, que arribava en la mateixa data amb prou feines al 13% i ara supera el 41%. 

Paisatges blancs

El temporal també ha deixat grans extensions de paisatge blanc. I les dades corroboren els gruixos de neu que feia molts anys que no s'acumulaven. En la majoria d'indrets se supera el metre i en alguns punts s'arriba fins als dos.

Per exemple, a Port del Comte, a cavall entre les comarques del Solsonès i l'Alt Urgell, s'ha arribat a un gruix acumulat de 120 cm. Fa un any, amb prou feines s'arribava als 60 cm.

A Núria se superen de molt els 120 cm, segons el Centre Cartogràfic i Geològic de Catalunya. I aquest gruix, un metre i vint centímetres, s'assoleix a Certascan. Mentre que a la Bonaigua se supera el metre i mig. Ara fa un any, no arribava al mig metre. I era una xifra bona, perquè el gener del 2024 no arribava ni a un pam. 

Tota aquesta neu, quan comencin a pujar les temperatures i desglaci, seran molts més hectòmetres cúbics d'aigua, també, a rius i ecosistemes. 

La imatge és d'abundància, sí, però en realitat són més reserves d'aigua que cal estalviar al màxim abans que arribi la pròxima sequera. I és que el nostre clima mediterrani, cada cop més extrem per efecte de l'escalfament global, ens en dona i ens en donarà, cada vegada més, una de freda i una de calenta.