Les morts atribuïbles a la calor es disparen: cada minut mor una persona al món
La temperatura mitjana anual global ja ha depassat el grau i mig d'escalfament. I les amenaces que suposa la crisi climàtica ha assolit nivells mai vistos, segons el novè informe de Lancet Countdown sobre salut i crisi climàtica, elaborat per 128 experts de tot el món.
Dels 20 indicadors que s'utilitzen en aquest estudi científic per avaluar els riscos i els impactes de la crisi climàtica, 13 ja han arribat a nivells preocupants en l'últim any. De les dades que més destaquen en l'informe són el nombre de morts relacionades amb la calor que s'han disparat des de fa 35 anys. S'han assolit 546.000 defuncions l'any, de mitjana, entre el 2012 i el 2021, a escala mundial.
Ollie Jay, professor de Calor i Salut a la Facultat de Medicina i Salut de la Universitat de Sydney i autor de l'informe, manifesta que aquesta és una xifra realment impactant. Sobretot si pensem, subratlla el professor Jay, que cadascuna d'aquestes morts per calor es pot prevenir:
Si pensem què vol dir això, és pràcticament una mort relacionada amb la calor, cada minut, al llarg de l'any.
Aquest augment de les temperatures també ha tingut un impacte preocupant en les feines que es fan a l'exterior, l'activitat física a l'aire lliure i a la qualitat del son. Però una de les coses que més amoïna els investigadors pel que fa a la salut i a la calor és arribar a aquests punts de no retorn fisiològics.
La combinació de temperatura i humitat a què estan exposades les persones pot arribar a ser incompatible amb la vida després d'un cert temps d'exposició. I, segons els investigadors, estem arribant a aquests límits en diferents parts del món a un ritme alarmant, a causa de la crisi climàtica.
Diferent impacte segons la zona
Segons els indicadors de l'informe, la regió del món on hi ha hagut més mortalitat associada a la calor és a l'Àfrica, sobretot a països com Mauritània, Mali, el Níger, Líbia o Egipte. I no només pateixen per les altes temperatures, sinó també per les inundacions i la inseguretat alimentària.
Pel que fa a la regió mediterrània, un dels punts del planeta que s'escalfa més de pressa, segons explica Joan Ballester, investigador de l'Isglobal i autor de l'informe, el nombre de morts atribuïbles a la calor s'ha duplicat en els últims 20 anys i tot apunta que anirà en augment per la desertificació i que cada vegada s'assemblarà més al clima del nord d'Àfrica.
La meitat de les morts que hi ha a Europa i especialment al Mediterrani, relacionades amb la calor, no haurien passat sense la crisi climàtica.
A Catalunya i Espanya, la combinació de temperatures extremes, sequera persistent i envelliment de la població fa que la regió sigui una de les més vulnerables d'Europa. L'augment de les temperatures extremes comporta més risc de mortalitat estival, pèrdua de productivitat laboral i tensió sobre els sistemes sanitaris.
Onades de calor
A Espanya, l'any 2024, les persones van estar exposades a una mitjana de 16 dies d'onades de calor. Sense l'escalfament global, segons els autors de l'informe, no hi hauria hagut el 90% d'aquestes onades de calor.
L'investigador Joan Ballester també destaca que en els tres últims estius, entre 1.000 i 2500 persones han mort prematurament a causa de la calor extrema. Sobretot va augmentar molt la mortalitat l'estiu del 2022.
Aquestes són víctimes silencioses de la crisi climàtica que sovint passen desapercebudes. Sobretot afecta les persones amb problemes respiratoris o d'altres patologies de base. Els nadons de menys d'un any de vida i les persones de més de 65 anys són els col·lectius més afectats. L'investigador afegeix que després d'una onada de calor hi ha una onada de mortalitat.
A l'informe també es mencionen dades concretes d'aquest impacte en la productivitat laboral. I és que es calcula que el 2024 es van perdre un 44% més d'hores de feina que en la dècada del 1990, amb una pèrdua potencial d'ingressos de 2.600 milions d'euros. El de la construcció ha estat el sector més afectat.
Sequeres i inundacions
L'informe també apunta que el 61% de la superfície del planeta va patir sequera extrema el 2024, un 299 % més que a la dècada dels cinquanta. Aquesta situació amenaça la seguretat alimentària i hídrica.
En el cas d'Espanya, on la disponibilitat d'aigua i el rendiment agrícola ja són crítics, aquesta tendència posa en risc sectors com l'agricultura, el turisme i la gestió energètica.
Les conseqüències econòmiques són igualment notables, segons es destaca en l'informe: la pèrdua de 639.000 milions d'hores de treball per exposició a la calor el 2024 equival a l'1% del PIB mundial, mentre que els fenòmens meteorològics extrems van causar 280.000 milions d'euros en pèrdues globals.
D'altra banda, els dies de precipitacions extremes que afecten la salut i poden causar inundacions sobtades han augmentat en un 64% a tot el planeta, entre el període 1961-1990 i entre el 2015 i el 2024.
De fet, les condicions climàtiques canviants també estan augmentant el risc de transmissió de malalties infeccioses mortals. L'exemple més destacat és el dengue, que s'ha incrementat en un 49% des del 1950. Això ha contribuït, com a mínim parcialment, als més de 7 milions de casos de dengue que es van notificar globalment a principis del 2024.
Oportunitats i esperança
Tot i aquest panorama preocupant que dibuixa Lancet Countdown, hi ha esperança. Les energies renovables ja representen el 12% de l'electricitat global i van generar 16 milions de llocs de treball saludables i sostenibles l'any 2023.
A la Unió Europea, el creixement del sector verd va suposar més del 30% de l'augment del PIB, i Espanya és un dels països amb més potencial solar i eòlic, fet que vol dir que es podria beneficiar de la descarbonització.
Els autors de l'informe adverteixen, però, que cada any de retard en l'acció climàtica implica més morts, més desigualtats i més costos. L'informe conclou que cada tona de gasos d'efecte hivernacle emesa avui amplifica els riscos i encareix l'adaptació del futur.
