Les ONG critiquen la ineficàcia del llançament d'ajuda aèria a Gaza: "És una cortina de fum"
Mentre milers de camions esperen a la frontera per entrar amb ajuda a Gaza, diversos avions llancen aliments sobre la Franja.
Davant la pressió internacional per la situació de fam dels palestins dins l'enclavament, Israel ha permès llançar-hi ajuda aèria per primera vegada en els últims mesos. Darrere hi ha els governs d'Alemanya, Espanya, França, Bèlgica, el Canadà, Jordània, els Emirats Àrabs, Egipte i Bahrain.
Les agències i organitzacions humanitàries que fa anys que treballen sobre el terreny critiquen la mesura, perquè la consideren "cosmètica" i "una cortina de fum".
Aquesta és la valoració que fan a Catalunya Ràdio des de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA) i Metges sense Fronteres (MSF). Des que va començar l'operació, més d'un miler de paquets amb ajuda han caigut sobre la Franja.
El llançament d'ajuda humanitària és un recurs excepcional, quan no hi ha cap altra opció ni manera d'accedir a la població que la necessita. Habitualment es fa servir en catàstrofes naturals, com inundacions o terratrèmols, en què les víctimes queden aïllades en llocs remots, però pràcticament mai en conflictes perquè normalment es pacta amb els bàndols per aconseguir accedir-hi.
La directora de la UNRWA a Espanya, Raquel Martí, assegura que tenen més de 6.000 camions amb ajuda humanitària esperant a les fronteres i denuncia sense embuts el bloqueig d'Israel:
Hi ha una voluntat política d'Israel d'impedir que l'ajuda humanitària hi entri, i els líders internacionals no estan pressionant Israel perquè obri els punts fronterers.
Transportar l'ajuda humanitària amb avions, helicòpters o avionetes no és habitual perquè econòmicament és molt car i les dotacions aèries tenen menys capacitat per transportar provisions. Per exemple, un avió pot transportar entre 0,5 i 10 tones, en comparació amb les 25 tones d'un camió amb un cost molt més baix.
José Mas, responsable de la unitat d'emergències de Metges sense Fronteres (MSF), explica que és poc habitual recórrer al llançament per aire en un conflicte.
El llançament aeri d'ajuda humanitària pot ser una cortina de fum que distregui dels esforços que són eficaços.
A la Franja de Gaza, l'exèrcit d'Israel controla l'accés per terra, mar i aire a tot el territori, on des dels atacs del 7 d'octubre del 2023 ha augmentat el setge sobre la població civil.
Abans, entre 500 i 600 camions entraven cada dia a la Franja amb ajuda humanitària, una xifra que només es va recuperar durant la segona treva de principis d'any, que Benjamin Netanyahu va trencar de forma unilateral a mitjans de març.
Només menja el més fort
L'ajuda humanitària entra amb comptagotes a la Franja. També des de l'aire, i ho demostren les xifres de desnutrició de la població civil.
Al juliol, a prop de 12.000 menors de 5 anys els van diagnosticar desnutrició aguda, el doble que el mes anterior i la xifra més alta des de l'inici de l'ofensiva israeliana actual.
Raquel Martí mostra la seva preocupació i assegura: "Ni el llançament d'ajuda humanitària des de l'aire ni l'entrada de camions que ha autoritzat Israel han estat suficients per revertir la situació de fam que estem vivint a Gaza."
La UNRWA calcula que, a més de tots els menors de 5 anys, al voltant de 320.000 nens i nenes estan en risc de desnutrició aguda.
Els actors humanitaris també denuncien que el llançament d'ajuda és perillós, perquè contribueix a una distribució desigual d'aliments, igual que en el cas de la controvertida Fundació Humanitària de Gaza (GHF), el mecanisme militaritzat per repartir ajuda controlat per Israel, amb el suport dels Estats Units.
Aquest sistema de repartiment d'aliments no segueix cap tipus d'ordre i només beneficia els més forts, habitualment els homes joves. La població vulnerable, com els infants, les persones grans i les embarassades, queda fora de la distribució, perquè tenen dificultats per accedir-hi.
Els punts de distribució d'ajuda són un perill per als palestins
Un informe d'MSF denuncia que els punts de repartiment d'aliments de la GHF s'han convertit en escenaris de "massacres orquestrades i deshumanització" que haurien de tancar-se.
Entre el 7 de juny i el 24 de juliol d'aquest any, les clíniques de l'ONG a Al-Mawasi i Al-Atar, properes als punts de distribució del sud de la Franja, van rebre 1.380 víctimes, entre les quals una trentena de morts.
L'estudi de l'organització humanitària conclou que moltes de les ferides de bala van ser intencionades per part l'exèrcit israelià. Segons els patrons observats, les mesures de control de multituds no són les apropiades, perquè els soldats disparen als civils desarmats al cap, al coll o a les extremitats inferiors. José Mas, de Metges sense Fronteres, és contundent:
Són llocs on es despulla la gent de la seva dignitat.
Des que la GHF va desplegar els quatre punts de distribució d'ajuda a la Franja més de 1.300 palestins han mort a les anomenades "cues de la fam". Des de la UNRWA coincideixen amb el diagnòstic de la situació:
Estem realment horroritzats i escandalitzats perquè no havíem vist una distribució d'ajuda que fos una trampa mortal. Són centres instal·lats per Israel per atraure la població i disparar contra ells.
Les organitzacions humanitàries reivindiquen l'obertura de corredors segurs per a camions per assistir una població que es concentra al 12% de tota la Franja. La resta està controlada per Israel o declarada zona de combat.
Mas tem que el nou mètode per instrumentalitzar l'ajuda humanitària suposi un canvi de paradigma per a molts governs que vulguin imitar el que fa Israel a la Franja, i ho descriu així: "És una total falta de respecte al dret humanitari internacional que pot inspirar altres governs a fer el mateix."
