Les pantalles, en el punt de mira per la caiguda de la comprensió lectora
No és una raó concloent, però l'informe PISA apunta que la digitalització de les aules i un canvi en els hàbits de lectura podrien estar contribuint a l'empitjorament de la comprensió lectora dels joves.
Segons la directora de Recerca de la Fundació Equitat.org, Mònica Nadal, darrere d'aquests mals resultats hi ha diferents factors com la pobresa, la desigualtat, la migració, les situacions familiars, les diferents necessitats de l'alumnat i també un canvi en la manera com llegim. "La societat s'ha acostumat a fer un consum de la informació molt ràpid, curt i de poc esforç a través dels dispositius digitals", explica.
Els joves s'han desentrenat en l'esforç de fer lectures profundes i reflexives.
Per la mestra, pedagoga i impulsora de la campanya "De 0 a 3, de pantalles res", Anna Ramis, els resultats de les proves PISA corresponen als dels fills d'una generació de pares i mestres que van creure en les noves tecnologies. "Potser no vam estar a temps per preparar-nos i acompanyar-los", diu.
Ramis defensa la importància que els infants de 0 a 6 anys puguin relacionar-se amb el seu entorn, escoltar i expressar-se perquè després puguin començar a llegir. En aquest sentit, considera que les pantalles que més estan influint en aquestes edats són les que utilitzen els adults, perquè distreuen la seva atenció cap als seus fills i acaben tenint menys interacció.
Hem de controlar les pantalles en mans dels adults que tenen infants petits.
"Tots els estudis demostren que llegir en paper afavoreix la comprensió lectora", explica el psicòleg clínic Francisco Villar, per a qui els llibres són les millors eines d'aprenentatge davant el món digital.
Pantalles, sí o no?
Per Anna Ramis, les pantalles són bones si ajuden a formar amb intel·ligència i amb sentit crític i, en canvi, no ho són si converteixen els infants en usuaris passius que només les utilitzen perquè els resolguin els deures. "Els dispositius digitals que perjudiquen la lectura són els que tracten els nens com a tontets", assegura.
No comparteix la mateixa opinió el psicòleg clínic Francisco Villar, per a qui la pantalla fa que a un nen li resulti difícil gaudir de la lectura com a una afició. Considera que els dispositius el que fan és impedir que els infants desenvolupin habilitats i aprenentatges o que potenciïn la imaginació.
"Si entenem que les pantalles són perjudicials, les retirem com fem amb els fàrmacs que tenen efectes nocius i fem una repensada", afirma. Villar explica que hi ha famílies reticents a tenir a casa dispositius i insta les escoles a donar un missatge clar sobre quin ús se n'ha de fer perquè pares i mares tinguin els elements necessaris per prendre decisions.
Com es pot millorar?
Segons els experts, com més es llegeix, com més complexos són els textos, més competents som en comprensió lectora i més capaços de desenvolupar un pensament crític.
Per Mònica Nadal, per capgirar els mals resultats de PISA caldria llegir més dins de l'aula i fer-ho amb diferents textos i assignatures. No només en les classes de llengua. "Ser un lector competent vol dir entendre el que es llegeix, sigui el que sigui", afirma. Una capacitat, diu, que s'ha d'anar entrenant sempre.
Hem d'incorporar la lectura a l'aula com una part de la rutina.
Nadal explica que els docents es troben sols i els calen recursos. Per això, proposa que tinguin durant un temps l'ajuda de "mentors", de professionals de la lectura que els acompanyin a l'hora de fer un seguiment dels alumnes per identificar possibles problemes en la seva comprensió.
Un altre recurs important per afavorir la lectura diu són les biblioteques escolars, que en molts centres han deixat de tenir el paper que fa uns anys tenien com a espais per afavorir la curiositat i la lectura.
El mateix pensa Anna Ramis, per a qui les biblioteques són un espai sagrat dins de les escoles. Aquesta mestra també és partidària que a partir dels 8 anys la canalla pugui triar el tipus de llibres que més els agrada llegir. Ramis també defensa la importància que tots els mestres llegeixin, que siguin grans lectors, sobretot els d'Infantil i Primària, i encomanin la passió per la lectura.
Per Ramis, per revertir l'actual situació educativa "cal posar la psicologia del desenvolupament infantil en el context digital actual i buscar l'equilibri".
