Les petrolieres haurien apujat preus per quedar-se part de l'ajut de 20 cèntims a la benzina
Les grans petrolieres occidentals han fet l'agost l'any de la guerra d'Ucraïna. Han guanyat més diners que mai amb el veto al petroli rus i gràcies al poder de mercat que tenen en totes les baules de la cadena. Però ara, un estudi explica com també van engreixar els seus guanys gràcies a l'ajuda pública dels vint cèntims que el govern espanyol va promoure per cada litre de combustible consumit a les estacions de servei.
L'estudi dels economistes Juan Luis Jiménez, Jordi Perdiguero i José Manuel Cazorla-Artiles explica com les petrolieres van aprofitar el subsidi públic per apujar preus artificialment i quedar-se el 17% dels 5.000 milions que el govern espanyol va utilitzar de les arques públiques per pagar la mesura. És a dir, que part dels diners, concretament 723 milions d'euros, que havien de servir per alleugerir la butxaca dels usuaris de vehicles, va anar a parar directament als beneficis de les petrolieres. L'Estat també va recaptar 202 milions d'euros més gràcies a l'IVA.
Els preus van pujar més a Espanya
L'estudi arriba a aquesta conclusió després de comparar el comportament dels preus dels combustibles a Espanya amb el d'altres països on no va haver-hi subsidis. És a dir, s'escull mercats com Àustria, República Txeca o Dinamarca, on el preu de la benzina i el dièsel, tot i no estar al mateix nivell, es comportaven i variaven exactament igual que a Espanya abans del subsidi. Justament, amb l'entrada en vigor de l'ajuda pública, a Espanya es detecta que els preus varien més que en aquests països.
Els consumidors van pagar, segons l'estudi, gairebé sis cèntims més car el dièsel a causa del subsidi. Per tant, van pagar menys del que haurien pagat sense subsidi, però una part no era estalvi real. En el cas de la benzina, no es veu la mateixa alteració durant tot el període.
La mesura va posar-se en marxa a l'abril i va durar fins al 31 de desembre, un fet que va suposar cues a algunes gasolineres l'últim dia de l'any per acabar d'aprofitar l'ajuda. Una ajuda de vint cèntims dels quals quinze venien directament de diners públics, i cinc de la part privada. La mesura ha costat a les arques públiques fins a 5.000 milions d'euros, segons l'estudi, que ho calcula a partir dels litres de benzina consumits en estacions de servei.
Les rendes altes, més beneficiades
Una de les crítiques a la mesura és que va beneficiar molt més les rendes altes que no pas les baixes. Això era previsible en ser un impost regressiu (el descompte era de vint cèntims per a tothom, afecta igual a tots, independentment de la renda) i no progressiu (és més alt segons el nivell d'ingressos, com l'IRPF).
El 73% de les llars més pobres no consumeixen combustibles, perquè normalment no l'utilitzen o no tenen cotxe. De fet, un informe de l'Airef ja va demostrar que la mesura havia beneficiat molt més les rendes altes (que tenen més cotxes, i gasten més combustible) que no pas les baixes. El Banc d'Espanya també va estimar que alleugeriria les butxaques amb ingressos més baixos en 0,35 punts, mentre que aquest estalvi seria gairebé el doble amb 0,61 punts per als més rics. Els autors destaquen com en qualsevol cas aquesta mesura tampoc ajudava a l'emergència climàtica, ja que incentivava i abaratia poder agafar el cotxe.
