Les queixes de famílies i docents: S'aplica realment el model d'escola inclusiva a Catalunya?
Des del 2017, el sistema educatiu català aposta per un model d'escola inclusiva: tots els infants, sigui quina sigui la seva condició, han d'estar escolaritzats en centres ordinaris. Els centres d'educació especial passen a tenir un rol de suport als centres ordinaris i a atendre només els casos més greus.
Però què passa quan aquest dret, en lloc d'incloure, acaba generant exclusió i patiment? El reportatge "L'escola inclusiva", del "30 minuts", dona veu a famílies, mestres i professionals de la salut mental que denuncien que el sistema d'escola inclusiva a Catalunya no s'està aplicant amb els recursos i la flexibilitat necessaris.
La inclusió, tal com la defineix el decret del 2017, es basa en tres pilars: presència, participació i progrés dels infants amb necessitats educatives especials. Però la realitat que es viu a les aules sovint s'allunya d'aquests ideals. "A l'escola estic sol", diu en Jan, un nen amb retard maduratiu que s'ha anat sentint cada cop més exclòs a mesura que avançaven els cursos.
Els mestres no podem fer la feina de dues persones, denuncia Laia de Eguía, mestra en una escola pública de Barcelona.
En el seu testimoni relata com habitualment ha de contenir infants que s'escapen, esgarrapen o mosseguen mentre atén altres alumnes amb dislèxia o que no entenen la llengua.
Això no és inclusió, simplement són persones juntes, estressades i angoixades, reflexiona.
El nombre d'infants amb necessitats educatives especials s'ha duplicat en menys de deu anys (15.000 alumnes el curs 2017-2018, a més de 32.000 aquest curs 2024-2025), i es preveu un augment del 5% per al curs vinent. Tot i que s'han incrementat els recursos, mestres i famílies alerten que no són suficients i reclamen una mirada més realista i personalitzada.
Hi ha infants per als quals l'escola inclusiva és una sabata que fa mal, expliquen Cristina Carbó i Santi Artal, psicòlegs clínics.
Estem demanant a qui té més dificultats que s'adapti a una forma per la qual igual no està preparat.
La pressió i el patiment dels infants a l'escola provoquen constants episodis de desregulació. Segons Susanna Tarapiella, directora general d'Educació Inclusiva, "les crisis que tenim d'agitació en els centres educatius és un fet que ens amoïna, i ens amoïna molt [...] els números fan por". Aquestes situacions impacten la salut mental dels alumnes, dificulten la convivència i sobrepassen els docents.
"L'escola inclusiva" mostra també les lluites de les famílies per aconseguir escolaritzacions compartides, suports domiciliaris o accés a l'educació especial. És el cas de la Lluna, que combina escola ordinària i especial, o d'en Javier, un nen amb autisme i altes capacitats que ja no pot sortir de casa després d'un llarg procés de desbordament emocional causat per la pressió a l'escola.
El reportatge posa damunt la taula una pregunta fonamental: què vol dir realment inclusió, i com es pot aplicar amb els recursos reals del nostre sistema educatiu?
Fitxa Tècnica:
Un reportatge de Carla Gracia i Albert Folk
Imatge: Sílvia Subirós
Muntatge: Guillem Pacheco
Producció: Sílvia Vinardell
Música original: Alfred Tapscott
"L'escola inclusiva" és una producció de 3Cat, amb la col·laboració de The Folks Films.
