L'escriptor hongarès László Krasznahorkai guanya el Nobel de Literatura 2025
L'escriptor i guionista hongarès László Krasznahorkai ha guanyat el Premi Nobel de Literatura 2025.
Segons ha informat l'Acadèmia Sueca, ha estat reconegut "per la seva obra captivadora i visionària que, enmig del terror apocalíptic, reafirma el poder de l'art", ha dit el secretari del jurat en anunciar el premi. Les seves obres són difícils i exigents, qualificades sovint de postmodernes, amb temes distòpics i melancòlics.
Una obra traduïda al català i visita a Barcelona
El recent Nobel, de 71 anys, té la seva primera novel·la "Tango Satànic" (1985) traduïda al català per Carles Dachs, editada aquest 2025 per Edicions del Cràter. En el seu moment "Tango Satànic" va ser una sensació literària a Hongria i l'obra revelació de l'autor que ara ja s'ha convertit en un "clàssic modern de la literatura europea".
Precisament per celebrar l'aparició de la seva primera traducció al català, Krasznahorkai, serà a Barcelona el dia 24 d'octubre, convidat al festival literari Kosmopolis, que se celebrarà entre els dies 22 i 26, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Conversarà amb l'escriptor Miquel de Palol sobre "Narrar l'apocalipsi" per abordar qüestions com "el sentit de l'existència o la fascinació que provoquen les promeses de redempció", anuncia el programa.
El "mestre de l'apocalipsi"
László Krasznahorkai va néixer el 1954 a la petita ciutat de Gyula, al sud-est d'Hongria, a prop de la frontera amb Romania. Una zona rural remota similar a la d'on passa aquesta primera obra, "Tango satànic", on retrata un grup de residents desemparats d'una granja col·lectiva abandonada just abans de la caiguda del comunisme.
La novel·la es va convertir en una pel·lícula el 1994 en col·laboració amb el director Béla Tarr.
La crítica americana Susan Sontag va qualificar Krasznahorkai com el "mestre de l'apocalipsi" de la literatura contemporània, després d'haver llegit el segon llibre de l'autor "Az ellenállás melankóliája" (1989) ("La malencolía de la resistencia", editada per Acantilado en castellà el 2001). "Una fantasia de terror febril que es desenvolupa en una petita ciutat hongaresa situada en una vall dels Carpats, on el drama s'ha intensificat encara més", destaca l'acadèmia sueca. Una comèdia d'humor negre que Tarr també va dur al cinema l'any 2000.
En una altra de les seves obres destacades és "Háború és háború" (1999) ("Guerra y Guerra", que també edita en castellà Acantilado el 2009). En aquest cas, Krasznahorkai porta els seus personatges fins a Nova York i, segons destaca l'acadèmia, adopta la prosa de "sintaxi fluida amb frases llargues i sinuoses sense punts que s'ha convertit en la seva signatura".
Aquesta anticipa una altra de les seves grans novel·les, "Báró Wenckheim hazatér" (2016) ("El barón Wenckheim vuelve a casa", Acantilado, 2024), tot i que en aquesta ocasió l'atenció se centra en el retorn a la pàtria.
A aquestes epopeies "apocalíptiques" es pot afegir una cinquena obra: "Herscht 07769: Florian Herscht Bach-regénye" (2021), --sense traducció al castellà o català--, es pot trobar en anglès o alemany.
Dels viatges a la Xina i el Japó
László Krasznahorkai també mira cap a l'Orient en una sèrie d'obres inspirades en les impressions profundes que van deixar els seus viatges a la Xina i el Japó, i en les fa servir un to més contemplatiu i fi.
El primer llibre, sobre la recerca d'un jardí secret, la novel·la curta "Északról hegy, Délről tó, Nyugatról utak, Keletről folyó" (2003) ("Al Norte la montaña, al Sur el lago, al Oeste el camino, al Este el río", Acantilado, 2007) és un conte misteriós i líric que té lloc al sud-est de Kyoto.
L'obra és un preludi de "Seiobo járt odalent" (2008) ("Y Seiobo descendió a la Tierra", Acantilado 2013), una col·lecció de 17 històries disposades en una seqüència de Fibonacci "sobre el paper de la bellesa i la creació artística", que juntament amb el seu quintet d'epopeies, representa l'obra principal de Krasznahorkai.
Un dels favorits amb Murmane i Xue
Krasznahorkai ja sortia com un dels favorits a endur-se el guardó aquest any juntament amb noms com l'australià Gerald Murnane o la xinesa Can Xue.
Altres noms que havien sonat eren el barceloní Enrique Vila-Matas o la mexicana Cristina Rivera Cruz, a banda de figures habituals com el japonès Haruki Murakami, el romanès Mircea Cărtărescu, el britànic Salman Rushdie, el nord-americà Thomas Pynchon, la canadenca Anne Carson o l'argentí César Aira.
Els últims anys, el prestigiós guardó literari ha recaigut en la sud-coreana Han Kang (2024), el noruec Jon Fosse (2023), la francesa Annie Ernaux (2022) i el tanzà Abdulrazak Gurnah (2021).
